Dia 16: "No només Palestina està ocupada..."

Ahir vam acabar el campament. Unes jornades de formació d'un valor inexplicable. Ara ens toca digerir tot el que hem vist, presenciat, sentit i après durant aquestes setmanes i valorar com ho podem tranformar en ajuda. Ens costa pensar que nosaltres ara marxem i ens allunyem d'aquesta realitat però les i els palestines seguiran presenciant les injústicies, les humiliaciones, les dificultats i les violacions dels drets humans a diari. Quelcom que ens ha quedat més clar que l'aigua és que la cooperació internacional és una prioritat indispensable sobre la que hem de treballar per pressionar Israel i donar possibilitats a Palestina. Ens despedim d'aquesta increïble experiència esperant que haguem pogut transmetre una petita part de tot el que hem sentit a través d'aquest blog i haver pogut ajudar a fer una idea a totes les que no heu pogut venir. Us animem a venir, hi ha coses que cal viure-les per creure-les i adonar-se de la gravetat de la situació.

Avui hem llogat un cotxe i en els propers quatre dies que ens queden aprofitarem per recórrer indrets que no hem pogut veure al llarg d'aquests quinze dies. Després de molts dubtes degut a les amenaces dels darrers dies vers Síria, finalment hem decidit sí anar als Alts del Golan. Aquests territoris són de Síria, però el 1967, després de la guerra dels Sis Dies, Israel va annexar aquestes terres, impossibilitant als siris a que tornéssin al seu país ni que rebéssin visites. A la foto podem veure la valla construïda fa menys de deu anys per evitar que ningú creui d'una banda a l'altra.

La valla està rodejada de mines anti-persones que desde el 1973 han matat a més de 60 persones. En Tasjeer ens ha explicat les tècniques de resistència dels cinc pobles que queden, n'hi havien més de cinquanta però van quedar destrossats pels israelians, utilitzen. Les comunitats són molt fortes aquí i estan molt unides, les vegades que l'exèrcit ha vingut als pobles s'han reunit totes les persones impossibilitant que els soldats actuéssin a no ser que fós matant-los a totes. Els siris juguen amb l'avantatge que tenen a Síria al costat que els recolzarà. Tot i estar ocupats no es troben en una situació tan vulnerable com els palestins ja que aquests no disposen de recolzament de cap nació. Tot i així també viuen rodejats d'assentaments i colònies israelianes que els hi limiten enormement l'aigua que reben (són sis vegades més persones que els colons però reben tres vegades menys d'aigua), també necessiten una quantitat ridícula de permisos per a construïr la qual mai els hi donen, no poden cicrular lliurement, etc.

A la foto podem veure les poblacions síries als Alts del Golan abans del 1967:

I els pobles que resten després de l'ocupació Israeliana, la qual va expulsar a més d'un milliço i mig de persones, les quals no són reconegudes com a refugiats ja que tot i estar expulsades d'on vivíen es troben a Síria, el seu país:

Israel vol dividir el territori àrab al màxim, per separar-lo i afeblir-lo, i creient que la presència d'estats musulmans podrà algun dia defensar la idea d'un estat jueu. Però com ens ha dit avui en Tasjeer, si vivim en estats que no discriminen per la religió de les persones, llavors l'estat no pot ser de cap religió.

Ens ha sorprès veure amb la tranquilitat i alegria sota la qual viuen els siris d'aquesta regió, els quals a certes hores del dia senten les bombes de la guerra civil que tenen a uns 300 m, els quals viuen sota una ocupació constant, els quals estan amenaçats per la comunitat internacional de ser bombardejats... la resistència i la força de l'ésser humà és inagotable.