No més complicitats amb Isrel

dimarts, 27 d’agost del 2013

Dia 12: "No fotos"

Avui hem despedit als madrilenys i a la delegació de dones. Ha estat un matí emotiu i de comiats. Després hem aprofitat el nostre dia lliure per passejar per Betlem amb la companyia de Roberto. El paisatge aquí és molt muntanyós; ple de grans pujades i baixades. Hem arribat fins al centre del poble, on al mig de la rotonda veiem aquest cartell que demana l'alliberació de desenes de presos palestins.


Segons els Tractats d'Oslo Nablus és zona A (sota control administratiu i militar de la Autoritat Nacional Palestina) i per tant és una zona on no haurien d'entrar els soldats israelians ni ser-hi presents però com a tants altres llocs es salten les regles. Ben aviat ens hem creuat amb una zona militar que també fa de check-point. Fora d'aquest hi havia aquest enorme cartell, el qual ja hem vist vàries vegades viatjant pel país.


Hem aprofitat per fer una foto i soldats des de dins el recinte ens han dit que paréssim. Hem seguit caminant i al cap de tres minuts teníem al costat una barreja entre tanc i furgoneta amb tres soldats armats a dins. Li han demanat la càmera al Roberto, a la que gràcies a Déu, se li havia acabat la bateria. Després de vàries preguntes ens han deixat marxar. Saben que s'equivoquen si tenen tant por a les fotografies i que gent d'arreu pugui veure el que està passant en aquest territori?

Aquest cartell criminalitza la zona palestina. Si fóssis un turista que desconeix el conflicte, t'atreviries a entrar en aquesta zona? O creuries perilla la teva vida? Una altra tàctica perquè les persones no visitin la zona palestina i llavors aquesta quedi lluny de tot tipus de visites ja siguin turístiques o solidàries.

Després de dinar en un lloc preciós hem tornat caminant cap a Beit Sahour. Just a fora de l'Església de la Nativitat hem vist cartells que reclamaven la millors dels drets dels presoners palestins en presons israealianes. Aquest en concret reivindica el dret universal de que els presoners malalts seran traslladats a un hospital, fet que costa molt que es doni a les presons israealianes.


Al vespre hem pogut visitar una de les conegudes pintades del famós Bansky, que es troba molt aprop del nostre hostal. De vegades, l'opressió porta a la creació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada