La casa de la seva cosina que viu davant de casa seu, ara al quedar separada per una torre militar i per la valla, ha d'anar fins a Jerusalem i tornar per tal de veure-la; un viatge que abans durava tres minuts ara en dura una hora i mitja. Els israelians pretenen dividir els pobles i les persones palestines, intentant i procurant reduïr les seves forces: separar per dividir. Aquí també ha quedat palesa l'aletorietat amb la que es distribueixen les zones A, B i C. No hi ha cap línia marcada al terra. En Yasser ens explicava que fa anys els va visitar un oficial de l'exèrcit que amb un mapa els hi va delimitar quins territoris eren de control palestí i quin israelià. L'Autoritat Nacional Palestina no té accés al control aeri, per tant tampoc el té als satèl·lits; els israelians s'aprofiten d'això delimitant ells les fronteres, on ells creuen.
Més tard hem visitat el monasteri de Sant Sata, un indret preciós construït fa més de 2000 a.C. És part de l'església ortodoxa grega i aquí s'envien als cures que han pecat creient que aquí es curaran dels seus mals.
Pel costat del monasteri hi flueix un riu. Un riu que al apropar-te t'adones que conté de tot menys aigua. De fet es tracta d'aigües residuals de les colònies, l'aigua que baixa és de color negre.
També hem tingut l'ocasió de visitar el temple d'Hedon. Un antic rei Jueu de fa més de 3000 a.C. Altra vegada els israelians s'han apoderat de territori de zona A per construïr el seu parc natural en el qual s'ha de pagar per entrar. Des del parc teníem una vista clara del paisatge, malauradament cobert per colònies. En principi quan un coló entra en zona A ho està fent de manera il·legal, però la funció de l'exèrcit israelià és de protegir-lo i per tant no el pot fer fora. La policia israeliana que sí que té la capacitat d'expulsar-los no pot entrar a la zona A. Llavors els colons, una vegada a dins del territori són protegits per l'exèrcit; se'ls hi construeixen valles "de seguretat" i van adquirint drets bàsics com aigua i electricitat, normalment acompanyats del procés de prendre'ls-hi als palestins.
Per la tarda hem pogut parlar amb la Presidenta de Women Media and Development, una dona que ens ha pogut explicar amb detalls la situació actual de la dona a Palestina i sota la doble opressió la qual viu: la de l'ocupació i la de l'Islam.
Més tard hem vist un documental desolador: "Arna's children" que mostra les persones rere els lluitadors palestins i sota la pressió la qual viuen per lluitar i resisitir.
La xerrada d'aquest vespre a l'AIC (Alternative Information Center) era sobre el pla PRAWER. Un pla que vol aprovar Israel per tal d'expulsar els pobles Beduïns de la zona del sud de l'estat. Actualment Israel no reconeix aquests pobles, i a través d'això no els hi garanteix cap necessitat bàsica com aigua, electricitat o educació. Israel viu atrapat en l'era colonialista on a través de lleis segregacionistes i racistes vol construïr un estat sionista completament exclusiu. Més que florir el desert l'estan destruïnt mica en mica.
P.D. Volem aprofitar avui per recordar que és el 50è aniversari del discurs "I have a dream" de Martin Luther King Jr. Cada dia és un bon dia per llegir-se aquest inolvidable missatge tan inspirador i coratjós: segueix havent-hi molt racisme en aquest món.
http://www.archives.gov/press/exhibits/dream-speech.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada