Beit Arabyia, l'enderrocament de cases continua a Jerusalem Est

La Ciutat Vella de Jerusalem ens ha llevat amb una rosada fresca i la remor de l'activitat comercial de bon matí ;)
Tot i que la reconstrucció que durem a terme serà a la Vall del Jordà avui hem pogut donar un cop de mà als companys i companyes de l'ICAHD (Comitè Israelià Contra l'Enderrocament de Cases) a reconstruir el centre per la pau Beit Arabyia.

Beit Arabyia és una casa que es troba a la perifèria d'Anata, un dels pobles adjacents a Jerusalem i que conformen el perímetre anomenat Jerusalem Est (la part palestina de la ciutat reconeguda per l'ONU). Salim i Arabyia amb els seu fills han intentat viure-hi des de l'any 90, quan després d'haver estalviat un quants diners treballant a Jordània la família va tornar al seu Jerusalem natal per establir-s'hi.

 Van procurar trobar un terreny a prop del camp de refugiats on havíen passat la seva infància, Shuafat que es troba a Anat, pocs quilòmetres a les afores de Jerusalem. Després de comprar un terreny van haver de demanar el permís corresponent per tal de poder edificar.

Avui en Salim ens ha fet cinc cèntims dels tres intents per construir la casa legalment, i les tres vegades va ser rebutjada la seva petició, primer perquè la terra era destinada a fins agrícoles, la segona perquè el terreny tenia massa pendent, i la tercera perquè li faltaven un parell de firmes dels antics propietaris. És clara la voluntat de l'administració israeliana de no donar aquests permisos per forçar els palestins a viure als nuclis urbans cada vegada més massificats a la zona A.

Les tres vegades en Salim va argumentar que a la zona ja hi havia altres cases construides, que ell podia aplanar el terreny amb una excavadora o recollint les firmes de les 500 persones amb terrenys a Anata perquè a l'administració escollissin les firmes de qui consideressin convenient. Però cada vegada al demanar de nou el permís una nova excusa li impedia construir la seva casa, previ pagament de la petició a Israel.

Després de 4 anys va decidir construir la casa sense permís i un cop instal·lada tota la família l'exèrcit li va rodejar la casa, el va amenaçar donant-li 15 minuts per evacuar-la. Ell es va negar a marxar, el van reduir i apallissar amb les culates dels fusells, el van emmanillar, mentre Arabyia es tancava a casa amb els nens i nenes. Tot seguit en Salim va veure com els soldats rebentaven les finestres de casa seva i disparant gasos lacrimògens feien sortir la seva famíla. Una excavadora acompanyava el destacament, la qual, després de retirar el mobiliari de dins la casa, va enderrocar-la i va arrencar els arbres que havien palantat a l'entorn de la casa i l'hort. Els van deixar sense res, tot allò que tant costa estalviar i aconseguir esvaït amb un tres i no res.

Ens segueix repetint que allò que pretenen les autoritats israelianes és empènyer-los cada cop en zones més petites de terreny, fer-los la vida impossible al dia a dia com hem vista a Hebrón i tant altres llocs, perquè es faci insuportable seguir a la seva terra. Però viure aquí és resistir, i gran part de la població palestina té molt clar què vol per les properes generacions, volen una terra lliure on els seus fills i les seves filles puguin seguir regant les oliveres, passejar la ciutat vella de Jerusalem o fer-se un bany a les platges de Haifa.

L'ICAHD ha fet una crida internacional perquè voluntaris d'arreu vinguin a ajudar-los a reconstruir un memorial per totes les cases enderrocades, unes 28,000, per tot Cisjordània. Un espai on es visualitzi quina és la política segregacionista, d'Apartheid,  israeliana que té un impacte especial a Jerusalem Est i la zona C.

En Jeff Halper ha compartit amb nosaltres algunes reflexions (continuarà)