Dia 15: "Ocupa i seràs ric"

Després de despedir-nos de Beit Sahour, hem agafat un bus direcció Jerusalem. Quan hem creuat el checkpoint, en comptes de baixar a ensenyar el passaport han pujat dos soldats armats fins a la mèdul·la. Un senyor que no parlava Hebreu ha set expulsat del bus i deixat allà al checkpoint increpat per quatre altres soldats per no portar la documentació que ells consideren adequada, o potser ni era això, potser tenien ganes de marcar territori i deixar clar que les coses diàries aquí, no són fàcils pels àrabs.

La primera reunió del matí ha estat amb l'organització feminista New Profile. La Sahar ens ha parlat sobre la militarització d'Israel, i com és de present en la vida quotidiana dels israelians. Ens ha ajudat a entendre la manipulació que viuen i com l'enorme presència d'armes i la bona consideració de l'exèrcit fa que molt poques persones posin en dubte si és un bon sistema o no. Les components de New Profile són persones que han renunciat fer el servei militar i que llavors són empresonades. Actualment es dediquen a conscienciar i ajudar tant a nivell legal com psicològic a aquelles persones que no volen formar part o volen sortir de l'exèrcit. Per més informació: http://www.newprofile.org/english

En aquesta diapositiva podem veure com percentualment Israel és un dels països del món que inverteix més del seu PIB en seguretat (policia, exèrcit...).

Després hem tingut la curiosa experiència de visitar el barri ultraortodox jueu de Jerusalem: Mea Shearim. No hem pogut fer fotos, ja que són comunes les agressions (no els hi agraden les visites dels turistes). Ha estat com viatjar a l'Edat Mitjana: tothom vestit igual, de blanc i negre. Els homes amb grans barrets i les dones amb faldilles llargues fins als peus. Un home ens ha estat fent moltíssimes preguntes, sobre si erem jueus o no, sobre què pensavem de l'ocupació (quan li hem dit que creiem que no era gaire bona idea ens ha dit que no ho entenem), etc.

Aquest cartell es troba just a fora al barri. Avui ha estat un dels dies que més ens hem hagut de tapar.


Després de dinar hem anat a l'AIC (Alternative Information Center) on la Conny ens ha pogut resoldre molts dubtes que teníem sobre l'economia israeliana. Ens ha explicat els molts beneficis que s'emporta Israel de l'ocupació. Ens ha sorprès aprendre que Israel és el país del món que més ajuda econòmica internacional rep, i segons la Conny si deixés de rebre tota aquesta Israel es colapsaria en 48 hores.

Més tard hem quedat amb en Meir, un dels tres diputats de partits d'esquerra a l'Ajuntament de Jerusalem, qui molt amablement ens ha acollit a casa seva per dormir. Viu a la colònia alemana, part de Jerusalem del segle IX quan un grup de jueus va migrar aquí amb la intenció de preparar la ciutat per quan arribés el Messies. Hem passejat per la zona, un barri benestant, i se'ns ha fet molt dur i extrany estar tan a aprop de Palestina i a l'hora tan lluny. La ciutat i tot el que disposa és com qualsevol capital europea i és pràcticament impossible olorar que a poca distància existeix una ocupació aberrant de la qual el govern Israeli se'n beneficia enormement.

Una de les diferències és que absolutament cada bar, restaurant, supermercat té aquest cartell de certificat Kosher. Tot el menjar aquí Israel és així. La Lea ens ha explicat que aconseguir aquests certificats costa molts diners ja que les proves que es duen a terme són molt estrictes. Una altra manera com el govern Israelí treu beneficis econòmicament.

Ens ha alegrat veure aquest petit rastre d'humanisme en una part de les cases, cal recordar que és important no confondre el govern amb el poble, i que part dels israelians estan clarament en contra de l'ocupació i tot el que es troba relacionat amb ella. Malauradament és a molts països del món que el govern no representa el poble.

.