Dia 7: "La pau és molt dolenta si estàs ficat en el negoci de matar"

Avui hem visitat la capital palestina, Ramallah,  (de facto, segons els acords d'Oslo hauria de ser Jerusalem) a la qual a través de vàries xerrades hem pogut visualitzar més cares de l'ocupació i el conflicte. Ramallah es troba a 20 km de Bein Sahour, ciutat en la qual es troba el nostre hostal, però degut al mur construït hem hagut de donar una volta de més de 50 km per arribar-hi, per tant un trajecte que podria durar uns vint minuts ha durat més d'una hora degut a les traves de l'ocupació: el mur, els checkpoints i els soldats.

Hem començat el matí a ADAMEER; una ONG palestina d'ajuda legal gratuïta als palestins que es troben en presons israelianes. Ens ha explicat dades terrorrífiques. Des del 1967 un 20% de la població palestina ha estat arrestada, dels quals un nombre important és detenció administrativa, en la qual no s'explica el motiu de la detenció (només ho coneixen el jutge i els militars) factor que dificulta molt que l'advocat pugui defensar al detingut. Amb aquestes detencions tampoc es fa saber al presoner quan sortirà, se li solen donar condenes de 4 mesos i un dia abans de que aquests acabin se li comunica que s'haurà de continuar 4 mesos més i així fins a quan decideixin. Tots els palestins són jutjats per soldats (els jutges, els fiscals, els advocats, els traductors... tothom qui forma part del judici és un soldat) ja que els israelians declaren que estan en guerra des del 1948, tot i que els israelians no són jutjats militarment. La majoria de les detencions es donen entre les dues i les tres del matí i els soldats sempre aprofiten l'ocasió per humiliar al detingut davant la seva família i destruïr la seva casa de totes les maneres possibles. El missatge que volen enviar a la família és molt clar: nosaltres tenim el control. Els presoners palestins són considerats "presoners de seguretat" hi poden ser interrogats durant més de 90 dies. Des del 1967 73 presoners han mort a presons israelians degut al maltracte i la tortura que es dona allà. Els militars no respecten ni la llei israeliana (curiosament la llei no permet alguna de les coses que duen a terme) ni tampoc la internacional: entren a la zona A (acordat per Oslo que la zona A es troba sota control palestí) i justament fa pocs mesos van saquejar l'oficina a la qual estavem; van entrar a mitja nit i es van emportar tots els ordinadors i documents importants. Tenen proves de vídeo dels fets, però, a quina policia podrien denunciar-ho?

També ens han parlat sobre la importància de les vagues de fam: l'últim recurs que els hi queda als presoners per lluitar per la millora dels seus drets humans. Als 80 a través de vagues de fam van poder aconseguir llits (abans dormíen al terra). Podem aprendre molt més sobre la situació dels presos palestins al canal de Youtube d'Adameer i a la seva pàgina de Facebook.

Més tard, al jardí de les Nacions al cor de Ramallah hem parlat amb el Dr. Munir Fashei sobre l'educació alternativa. Ens ha explicat la seva visió sobre l'educació, la qual després hem debatut profundament, i com l'educació és utilitzada com a eina de control. Actualment ha portat campus als campaments de refugiats: resistint a l'ocupació al nivell de coneixement. 

Després de dinar ràpidament hem pogut parlar amb Omar Bargate, representant de BDS (Boycott Divestment Sanction) organització que funciona des del 2005 i que demana el boicot a nivell acadèmic, militar, cultural i financer de l'Estat d'Israel fins que aquest no acabi amb l'ocupació del 1967, acabi amb la discriminació racial: l'apartheid i doni el dret de retorn als refugiats palestins (més de 7.000.000 de persones). A través de www.whoprofits.org podem saber quines empreses es beneficien de l'ocupació israeliana i a www.bdsmovement.net com organitzar-nos per seguir amb el boicot. Ens ha sorprès saber que als ciutadans estadounidenses se'ls hi descompten impostos al donar diners a l'Estat d'Israel. Tant Estats Units com la Unió Europea dóna xifres astronòmiques a Israel, però BDS està aconseguint que aquesta xifra disminueixi. És tal la por que sent Israel a l'aïllament que podria aportar el boicot que és ara el Ministeri d'Estratègia Interior el que s'encarrega del tema. També ens ha sorprès saber que no és només el lobby jueu el que té molt de poder a la Casa Blanca i al Congrés sinó que també el Cristià Fundamentalista Anglicà. La xerrada ha acabat amb la frase: "La pau és molt dolenta si estàs ficat en el negoci de matar", que demostra com hi ha entitats, corporacions i governs que no estan interessats en la pau com a objectiu.

Més tard hem caminat per Ramallah on hem vist a una de les places centrals aquesta estàtua representativa que mostra com els palestins caminen cap a la construcció de la seva nació i la seva llibertat.

També hem visitat la tomba de Yasir Arafat, que va ser el primer president de l'Autoritat Nacional Palestina.

Hem tornat a recórrer el llarg recorregut per tornar a Beit Sahour i passant per un dels checkpoints hem pogut viure l'aleatoritat de la llei israeliana; quan el soldat ha pujat al bus per comprovar qui erem ha cregut que la Bea era àrab i li ha volgut demanar el passaport però quan ràpidament li hem dit que erem turistes espanyols ens ha deixat marxar. Hem tingut sort, de la mateixa manera que ens ha deixat marxar ens hagués pogut retenir durant vàries hores.

Després de sopar hem parlat amb Baha sobre el turisme alternatiu. Ens ha agraït el turisme que estem fent, però també ens ha explicat que és només el 5% del turisme total que viatja a Palestina. Que l'Estat Israelià controli les fronteres fa que també controli el turisme i pugui manipular molt fàcilment què veuen els turistes fent que s'invisibilitzi la realitat palestina i l'ocupació sota la qual viuen. 

Per acabar vull explicar que passejant pel barri on estem podem veure moltes senyals d'USAID; campanyes d'Estats Units que donen diners a Palestina. 

Aquests diners són una mostra de la hipocresia internacional. Mentre que per una banda Estats Units dóna una barbaritat de diners i d'ajuda militar a Israel, dóna certes ajudes a Palestina que no són equiparables de cap manera. Cal parar el suport per tal de que Israel perdi part del seu poder, perquè així quan puguin parlar Palestina i Israel es trobin en situacions més igualitàries que en les que es troben actualment.

Alys