No més complicitats amb Isrel

dijous, 29 de novembre de 2012

29 N BDS Imaginarium

Pau Sempre donem suport a la inciativa BDS contra Imaginarium.



La cadena Imaginarium ven per tot l'Estat espanyol joguines musicals (Bolero, Mambo, Xilo i Rhythm) fabricades a Israel.

La comercialització de productes
"made in Israel" contribueix al sistema d'apartheid, ocupació, colonització i neteja ètnica que l'Estat d'Israel imposa a la població palestina.




CONCENTRACIÓ
de rebuig a la complicitat amb l’apartheid israelià
Dijous 29 de novembre a les 18:30h

Botiga Imaginarium de Passeig de Gràcia 103, Barcelona

EXIGIM A IMAGINARIUM QUE DEIXI DE
VENDRE PRODUCTES ISRAELIANS !!!

La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l'Estat d'Israel, llançada per la societat civil palestina el 2005, és una estratègia de pressió a l'Estat d'Israel que es mantindrà fins que aquest no finalitzi l'ocupació i colonització de totes les terres àrabs, desmantelli el Mur de l’apartheid, reconegui el dret inalienable a la igualtat de la població palestina amb ciutadania israeliana i garanteixi el dret de retorn de la població palestina refugiada.

Des del BDS Catalunya també estem treballant en la campanya de boicot a l’aigua Eden, comercialitzada per l’empresa israeliana Eden Springs -la qual explota els territoris ocupats dels Alts de Golan sirians- així com en els àmbits del boicot acadèmic, cultural i esportiu.

LA SOLIDARITAT AMB PALESTINA TAMBÉ ES DIU

BOICOT A ISRAEL

divendres, 23 de novembre de 2012

ATUREM LA MASACRE A GAZA


El divendres 23 de novembre a les 19h s'ha convocat una manifestació unitària a Barcelona per denunciar la nova ofensiva sionista d'Israel sobre Gaza.


VISCA PALESTINA LLIURE! VOSALTRES SIONISTES SOU ELS TERRORISTES!

A continuació reproduïm el manifest de la manifestació i el cartell de la manifestació.

ATUREM LA MASSACRE A GAZA!
SOLIDARITAT AMB PALESTINA.
PROU COMPLICITAT AMB ISRAEL!

Les organitzacions i persones sotasignades afirmem que Israel no respecta el dret internacional i denunciem la complicitat de la Unió Europea, el Govern de Catalunya i l’Estat Espanyol en l’actual massacre a Gaza.

L’actual escalada en l’agressió d’Israel contra el Poble Palestí, amb atacs indiscriminats contra població civil en zones residencials densament poblades constitueixen un crim de guerra i contra la humanitat, així com una violació dels valors universals de protecció de civils. El manteniment del bloqueig ilegal que dura desde fa 5 anys i l'amenaça de seguir ampliant les operacions militars suposen un flagrant desafiament a la comunitat internacional, que ha demostrat la seva manca de voluntat real per adoptar mesures pràctiques per aturar els crims actuals així com l'opressió de tot un poble des de fa més de 60 anys.

Denunciem el suport de la UE, el Govern Català i Espanyol als crims que comet Israel a Gaza i la repressió a Cisjordania. Sota la premissa de recolzar el Dret a la Defensa d’Israel, es justifiquen les actuals agressions, alhora que s’expandeixen les polítiques d’intercanvi diplomàtic, comercial i militar amb Israel.

DENUNCIEM:
1) La negativa del Consell de Seguretat de l'ONU a adoptar mesures per aturar l'agressió i posar en marxa accions punitives contra Israel per aturar els crims de guerra en curs.

2) El suport de la Unió Europea als Crims de Guerra que comet Israel a Gaza, a través de l’eufemisme de defensar el seu dret a la defensa.

3) El suport, connivència i aliances del Govern Espanyol a expandir les relacions militars amb Israel i dotar a aquest país d’armament per poder cometre crims contra la població palestina violant tant la legislació internacional com l’espanyola.

4) El suport, connivència i aliances del Govern de Catalunya amb Israel i en especial el suport a les aliances empresarials i públiques entre Catalunya i Israel, mentre l’Ajuntament de Barcelona proposa eliminar la seva col·laboració amb Gaza i Palestina.

EXIGIM:
1) A les institucions internacionals que proporcionin assistència humanitària i de socors mèdic a la població civil i que imposin sancions contra Israel.

2) A la Unió Europea, el Govern Català, Espanyol i autoritats locals que condemnin públicament els assassinats comesos per l’exèrcit Israelià i prenguin mesures, incloent la ruptura de les relacions diplomàtiques, de cooperació i comercials.

3) Al Govern Espanyol que doni suport a la iniciativa palestina de convertir-se en un estat no membre de les Nacions Unides.

4) A les ONG, sindicats, partits polítics, moviments socials, esportistes, artistes i a totes les persones compromeses amb els drets humans i la dignitat de les persones a que s’adhereixin a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS), aquesta és un instrument noviolent i legítim, nascut de la societat civil palestina per pressionar a Israel fins que compleixi amb la legalitat Internacional.


dimecres, 14 de novembre de 2012

La Mirada Palestina exposada a Santpedor!

Divendres 16 de novembre a les 19.30h a la sala d’actes de la biblioteca de Santpedor tindrà lloc un nou acte de presentació de l'exposició de “Mirada Palestina”. Tres brigadistes de Santpedor que aquest estiu del 2012 van participar en les brigades de reconstrucció de cases a Cisjordània explicaran la seva experiència i com es viu la realitat a Palestina. D'aquesta manera seguim amb el treball de sensibilització a Catalunya, per tal de fer arribar a la gent del carrer la veritat del conflicte entre Israel i Palestina. 
Del 16 de novembre al 12 de desembre a la mateixa biblioteca hi haurà exposada l'exposició fotogràfica i de contes il·lustrats "Mirada Palestina"  
Hi esteu convidats!

dimecres, 24 d’octubre de 2012

“Ahir Sud-Àfirca, avui Palestina”

"Declaración de la Iª Conferencia Estatal por el Boicot, Desinversiones y Sanciones contra el estado de Israel”

La Conferencia, celebrada en Barcelona entre los días 19-21 de Octubre del 2012, asume la llamada de la sociedad civil Palestina a sumarse a la campaña internacional de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra el estado de Israel y emplaza a la sociedad civil del estado a sumarse a ella.

Reunidas en Barcelona más de 500 activistas y 50 organizaciones de la sociedad civil del Estado español nos reafirmamos en nuestro compromiso con la lucha del pueblo palestino durante la celebración, este fin de semana, en Barcelona de la Iª Conferencia Estatal por el boicot, desinversiones y sanciones (BDS) y contra el apartheid israelí: «Ayer Sudáfrica, hoy Palestina».
Constatamos el avance de la campaña BDS como eje central de todas las acciones y actividades de solidaridad con el pueblo palestino. Asimismo, la Conferencia decidió, en sus conclusiones, trabajar para que la campaña por el BDS trascienda más allá del movimiento de solidaridad con el pueblo Palestino. Con estos objetivos, manifestamos nuestra voluntad de coordinación con el Comité Nacional Palestino (BNC), que lidera e impulsa el movimiento internacional de apoyo a la campaña BDS.
El boicot al Estado de Israel es una campaña que surge del propio pueblo palestino en el año 2005. Entre las demandas de este llamamiento están el fin de la ocupación de todos los territorios árabes por Israel en el 67, el derecho al retorno de todos los refugiados, y la igualdad de derechos para toda la ciudadanía del Estado Israelí.
Constatamos, de la misma manera, la necesidad de apoyar esta campaña no-violenta para poner fin a la violación sistemática de los derechos humanos y la legalidad internacional por parte de Israel. Violaciones que han quedado constatadas de nuevo con el secuestro en aguas internacionales de la última Flotilla a Gaza durante la celebración de la Conferencia. Por lo que exigimos a nuestros gobiernos garantizar la libertad de circulación en aguas mediterráneas, poner fin al bloqueo a Gaza, así como la liberación inmediata de las personas que a día de hoy Israel mantiene presas.
Como organizaciones de la sociedad civil, y activistas por la causa internacionalista, hacemos un llamamiento a la sociedad civil Internacional (y a todas las personas de buena voluntad) a sumarse a este movimiento del pueblo palestino basado en los fundamentos éticos de justicia, libertad e igualdad, para poner fin a la impunidad del Estado de Israel.
Barcelona, a 21 de Octubre de 2012

dilluns, 22 d’octubre de 2012

GRAN ÈXIT DE LA I CONFERÈNCIA ESTATAL PER AL BDS A L'APARTHEID ISRAELIÀ



El passat cap de setmana 19, 20 i 21 d’octubre s'ha celebrat a Barcelona la I Conferència estatal per al BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) contra l’apartheid israelià sota el lema “Ahir Sud-àfrica avui Palestina”. Durant tres dies els assistents hem pogut gaudir de conferències, debats i projeccions de documentals que han denunciat les polítiques de segregació i opressió sistemàtica que practica el govern israelià contra la població palestina davant la indiferència de la comunitat internacional i han fet palesa la necessitat de continuar les campanyes de boicot contra l’estat sionista que les promou i executa.

Les jornades han tingut la sort de poder comptar amb experts internacionals de la talla de Mbuyiseni Ndlozi,  escriptor sud-africà, Rafeef Ziadah, poeta palestina i Ilan Pappe, historiador israelià, que han ofert diferents visions de la ocupació. La projecció del documental “Roadmap to Apartheid”, d’ Ana Nogueira i Eron Davidson, que compara la situació actual a Palestina amb la que va patir Sud-àfrica ha tancat aquesta primera edició de la conferencia estatal per al BDS amb un balanç molt positiu d’assistència, ganes de treballar i ampliar la trascendència cap a tot el teixit solidari més enllà de les entitats implicades amb Palestina i una major participació d'altres moviments socials i sindicals. Tant bon punt tinguem les conclusions col·lectives del la Conferència les publicarem. També podeu consultar la nostra pàgina de facebook per veure les fotos d'aquest cap de setmana.

dijous, 18 d’octubre de 2012

La Fira de Sant Miquel 2012 de Santpedor fa una "Mirada Palestina"

El passat cap de setmana del 29 i 30 de setembre, a Santpedor, es va celebrar la 21a edició de la Fira de Sant Miquel. Es tracta d'una fira de productes naturals, ecològics i artesanals que s'emmarca dins d'aquesta festivitat tradicional del poble.

Alguns dels brigadistes del campament de reconstrucció de cases a Palestina de Pau Sempre de l'estiu d'enguany (2012) són d'aquest poble i, a través de la seva participació en l'assemblea de joves del poble (El Graner), van aprofitar per començar a fer difusió de la seva experiència a Palestina. Per fer-ho van fer servir l'exposició fotogràfica de la "Mirada Palestina", l'exposició era a l'hora el reclam i el complement perfecte per omplir La Taverna de la Fira, una taverna autogestionada per la mateixa assemblea de joves.

Durant tot el dia centenars de persones van passar per la taverna i van poder veure l'exposició i fer les seves aportacions per a properes brigades de reconstrucció de cases a Palestina participant en el projecte dels llibres de la segona edició de la "Mirada Palestina", encara calents de l'impremta. Durant tota la jornada alguns dels curiosos o coneguts dels brigadistes van poder aprofitar per demanar dubtes sobre el conflicte o per interessar-se sobre l'experiència viscuda aquest estiu. Va ser una bona oportunitat per donar a conèixer la feina fet i anar fent aquesta feina de formiga de sensibilització. 

Properament l'exposició fotogràfica romandrà durant unes setmanes a la biblioteca del poble, abans de continuar el seu recorregut per diferents pobles i ciutats.

divendres, 5 d’octubre de 2012

Reproduïm la declaració del Comitè Nacional de Boicot palestí



DECLARACIÓN (traducción):

Los Palestinos al FC Barcelona:

Cancelen la visita de Shalit!
Invitarle conlleva ser cómplice de encubrir la ocupación israelí.

La sociedad civil palestina rechaza de forma inequívoca los intentos del FC Barcelona de "equilibrar" la polémica situación surgida de la invitación a Gilad Shalit, un soldado israelí implicado en el bloqueo ilegal de Gaza y en crímenes de guerra, al ofrecer a Palestinos entradas para "El Clásico" del próximo 7 de octubre contra el Real Madrid. Según la prensa, Shalit será invitado al palco Presidencial del Camp Nou siguiendo una petición oficial de un ex-Ministro israelí.
Debido al rechazo de la ciudadanía en España al evento, el club se ha visto obligado a emitir un comunicado de reconciliación expresando su compromiso con la "paz y la armonía" en Oriente Medio ofreciendo entradas para Palestinos.
"El Comunicado no entiende las reivindicaciones", ha dicho Zaid Shuaibi, coordinador de la red del Boicot National Comitee (BNC), la mayor coalición de la sociedad civil palestina organizada, "no hay equivalencia moral entre Israel, fuerza ocupadora responsable de crímenes de guerra y de persistentes violaciones del Derecho Internacional, y una población ocupada a la que se le niega incluso sus derechos más básicos. El FC Barcelona debe rechazar cualquier tipo de complicidad con los crímenes israelíes, rescindiendo su invitación oficial a Gilad Shalit"
Previamente, el futbolista nacional palestino Mahmoud Sarsak confirmó su rechazo  a la invitación que le ha ofrecido el equipo para el mismo partido. "Apoyo la convocatoria palestina de Boicot, Desinversión y Sanciones (BDS) a Israel y rechazo ser utilizado como "justificación" del FC Barcelona, club que admiro profundamente. No pienso compartir esta plataforma con aquellos directamente responsables del sufrimiento de mi gente" Sarsak estuvo apresado en régimen de aislamiento sin cargos por Israel, y fue liberado el pasado Julio tras una huelga de hambre de tres meses. La FIFA y futbolistas como Eric Cantona, Kanouté y Anelka entre otros, se pronunciaron contra su encarcelamiento por parte de Israel.
La noticia de la invitación del FC Barcelona al ex-soldado y sargento Israelí produjo diversas protestas y una inmensa cobertura mediática. La petición ha reunido hasta ahora 1.900 firmas, y más acciones están planeadas para el día del partido. Futbolistas palestinos han enviado una carta abierta al FC Barcelona denunciando la invitación del club a Shalit.

Nota para editores:
          1. El Comité de BDS Palestino (BNC) es la mayor coalición de la sociedad civil palestina organizada que incluye partidos políticos, sindicatos y ONGs que lideran el movimiento de BDS a nivel mundial. Para más información: http://www.bdsmovement.net/bdsintro#.UGbFCPlrZjE
         
          2. En 2005, la sociedad civil palestina llama al Boicot, Desinversión y Sanción de Israel: http://www.bdsmovement.net/call
        3. Los Palestinos tienen una definición consensuada de lo que se entiende por Normalización con Israel como está publicado en la página Web  de la Campaña Palestina para el Boicot cultural y académico a Israel (PACBI):http://pacbi.org/etemplate.php?id=1047
(5) El Evento o Proyecto promueve una falsa simetría o "equilibrio"
Eventos y proyectos culturales que involucran Palestinos y/o Árabes e Israelíes que promocionan el "equilibrio" entre las "dos partes" al presentar sus respectivas narrativas, como iguales, o se basan por su parte en su puesto de colonizadores y colonizados, opresores y oprimidos, son igualmente responsables de este "conflicto" y se consideran intencionalmente engañosos, intelectualmente deshonesto y moralmente reprochables. Semejantes eventos o proyectos, que a menudo buscan incentivar el diálogo o la "reconciliación entre ambos bandos" sin referirse a los requerimientos de justicia, promocionan la normalización de la opresión e injusticia. Son susceptibles de boicot todos aquellos eventos o proyectos que traten de unir a Palestinos y/o Árabes e Israelíes, a no ser que la parte israelí apoye explícitamente los derechos inalienables del pueblo Palestino y a no ser que el proyecto/evento se sitúe en el contexto explícito de la oposición conjunta a la ocupación y otras formas de opresión israelí hacia los Palestinos. Otros factores que el PACBI toma en consideración en evaluar esos proyectos son las fuentes de financiación, el diseño de programa, los objetivos de las organizaciones patrocinadoras, sus participantes y similares factores relevantes.

dijous, 27 de setembre de 2012

Pau Sempre a la Fira de Santpedor!!!





Diumenge 30 de setembre a Santpedor hi haurà exposada una part de l'exposició "la Mirada Palestina" en el marc de la fira de productes artesanals i ecològics de Sant Miquel.

L'exposició sobre la reconstrucció de cases palestines i el mur que divideix Palestina d'Israel es podrà visitar durant tot el dia a la placeta del Born, on també s'hi ubica la taverna de la Fira.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Dia 13: Fins aviat

Ens aixequem ben d’hora per última vegada en aquesta valenta nació, alguns resacos@s pels excessos de la darrera nit, i amb la indignació per un sorprenent encontre amb uns jueus ortodoxos que ballaven en rotllana a les 02:00h de la matinada (?) mentre uns soldats tancaven les entrades a la ciutat vella per “seguretat”. Fins que no van acabar de ballar, palestins i internacionals no van poder anar a dormir a les seves cases o hotels. 

Però avui és el nostre últim dia i no volem que res en l’espatlli. Comencem a pintar la casa mentre els obrers palestins acaben de posar les parets d’aquesta casa de 60 metres quadrats on viuran 10 persones. 

Avui ja no veurem a la família de l’Atiya, només als seus dos fills adolescents que competeixen amb algun brigadista per veure qui aixeca la pedra més gran.

Diyah, el més gran dels fills de l’Atiya de 17 anys, s’acomiada de nosaltres no sense abans donar-nos els seus contactes de mail i Facebook i de fer-se fotos amb tota la brigada. L’any vinent vol anar a la universitat per estudiar una enginyeria electrònica. Molta sort crack.

La periodista de cuatro que ens ha visitat aquests darrers dies torna a venir per gravar un “stand up” acompanyada per un periodista de “HispaTV” que prepara una peça de la brigada. 

Després de dinar, últimes compres al mercat de la ciutat vella de Jerusalem: centenars de tendes en un marc de carrerons estrets empedrats plens de gent i de color, amb una barreja d’olors de menjar podrit i espècies, i amb un monument o temple relacionat amb les tres religions monoteistes a cada cantonada. Adéu a la ciutat dels gats –i a les seves serenates nocturnes-, dels cristians resant a la via dolorosa, de les crides a resar a les mesquites, dels ortodoxos amb rinxols. Adéu a la calor, a la suor i als mosquits. Adéu a l’hummus, pita, arròs amb pollastre, falafel, sawarma i zaatar. Adéu als nens curiosos, a la generositat de les comunitats palestines. Bé, adéu no, fins aviat.

Com comiat, en Meir ens convida a sopar a casa seu per comentar les avaluacions: coses a destacar, a millorar, maneres imaginatives de trobar finançament de cara a l’any vinent –gràcies PP per les retallades en cooperació internacional- i maneres de difondre el que hem aprés. 

Un cop finalitzat el sopar, prenem les últimes cerveses palestines (Taybeh), anem a l’aeroport i per sort vam passar els controls sense problemes. 

Un cop tornem a l’estat espanyol, cantem i ballem les darreres palmeres, ens despedim dels companys de Madrid –i dels que marxen a Granada i Galícia- entre somriures, plors, abraçades i petons de vaques.

AGRAÏMENTS: 

Gràcies a en Meir i en Roberto per tenir cura de nosaltres i per ser una inspiració i guia.

Gràcies a l’ICADH, Adeemeer, New Profile, BDS, , Youth against settlements, AIC, Comitès populars de Bilin, Jordan Valley i altres, a la municipalitat de Qaliliya i gràcies a la resta d’associacions que ens han ajudat a entendre millor la complexitat de la societat civil israeliana, de la palestina i tot el que comporta la ocupació. 

Gràcies a totes les famílies i persones que ens han obert les seves cases i ens han fet sentir com a una segona llar. 

Gràcies també a tots els que ens heu escoltat al llarg de l’any, ja sigui en xarrades, prenent unes canyes o els que ens llegiu a les xarxes socials. Gràcies per ajudar-nos a difondre i donar-nos suport.

El món no està bé i hi ha milers de coses a millorar, i en un món globalitzat es difuminen els “aquí” i els “allí”. La Pau, la solidaritat i la justícia social són universals i transversals, i no poden ser objectius només assolibles per unes poques persones. Intentem aportar tots els nostres petits “granets de sorra”.

Día 12: Conocemos a la familia Moter y a dos activistas israelís


Amanece temprano en Jerusalén, como es habitual últimamente. Hoy es viernes, el ambiente es un poco más festivo, sabemos que esto se acaba pero también sabemos que pronto Atiyeh y su familia, a la que conoceremos hoy, podrán vivir en su casa.
El trabajo en la obra está muy avanzado y hay pocas cosas que podamos aportar nosotros. No es un mal día para estar relajado, han venido desde cuatro a entrevistarnos y así les podemos dedicar más tiempo. Entre entrevista y risas, ayudamos a Atiyeh y a sus hijos Diya y Mohd a mover las rocas más grandes que rodean la casa.  Los chicos y los hijos de Atiyeh compiten a ver quien coge las rocas más grandes, algún niño, y no me refiero a los hijos de Atiyeh,  se acaba haciendo daño, nada que no se cure con una colleja.
Hacia las once nos vamos al campo de refugiados de Shuafat, allí en un piso alquilado vive la familia. Lo primero que nos sorprendió es que fuese ‘alquilado’.  El campo consta de dos partes, la nueva y la vieja. La parte vieja está administrada por la ONU mientras que en la nueva no existe esta gestión, así que algunos palestinos ricos construyen pisos que luego alquila a palestinos pobres.  Y en uno de estos es donde vive la familia Moter.
Atiyeh nos explica sus origines, vienen de Castel un pueblo ocupado durante la guerra del 48. Y que su familia tiene desde entonces la tarjeta de refugiados, que pasa de padres a hijos.
Walla Moter, la mujer de Atiyeh, nos relata como vivió la experiencia de la demolición. Nos cuenta que ella no lo vio pero que Atiyeh la llamó por teléfono y cundió el miedo y la desesperación se apoderó de todos. Hoy en día lo que más le preocupa a Atiyeh es que después de mudarse y cambiar a sus hijos de escuela les vuelvan a derribar su casa, eso implicaría buscar un nuevo hogar y cambiar otra vez a los pequeños de colegio. Entre relato y relato la familia Moter nos invita a comer unas deliciosas pizzas mmmmm! 
A la tarde hemos quedado con Ruth Edmons de Boycott from within (http://www.bdsmovement.net/), que es la rama israelí de BDS y con Lilh de New profile (http://www.newprofile.org/english/).
Ruth nos habla del BDS (Boycott, Divestment and Sanctions) que realizan desde la asociación. Boycott  from within está compuesta por palestinos, israelís y judíos y está inspirada en la lucha de los sudafricanos contra el apartheid. Su base de funcionamiento es boicotear productos que colaboren en la ocupación y así reducir las aportaciones económicas a este apartheid. No podemos hablar mucho con ella ya que tiene bastante prisa, pero nos deja un aura de fuerza y energía que llena la sala del AIC.
Es el turno de Lilh, su asociación se dedica a la desmilitarización del país. Como hemos explicado en alguna entrada el ejercito en este país es obligatorio para todos, dos años para las mujeres y tres para los hombres.
Lilh nos cuenta como desde que son pequeños les inculcan que su objetivo en la vida es ser un gran soldado. Nos habla de como usan campañas publicitarias, de lo normalizado que está ver a soldados por las calles, bien de uniforme o con ropa informal, acarreando sus armas y luciéndolas. Incluso algunas soldado imparten clases en los colegios como parte de su servicio militar, y se hacen actividades regularmente entre los niños y los militares.
A la hora de buscar trabajo lo primero que les preguntan a los jóvenes es si han realizado el servicio, a pesar de que se haya prohibido realizar esta pregunta en una entrevista de trabajo, se sigue haciendo extraoficialmente.
Lilh también nos explica alguna de las prácticas que realiza el ejército israelí, como probar productos militares en humanos.  Prueban nuevas bombas de gas lacrimógeno, agua química, etc… en manifestaciones o altercados, así ese producto sale a la venta al mercado militar con la pegatina ‘Tested in humans’ .
Lilh también nos deja un halo de esperanza y fuerza. Y nos hace creer en que hay una pequeña parte del pueblo israelí que tiene los ojos bien abiertos, y que esperemos que crezca pronto.
Estamos agotados pero después de cenar, alguno de nosotros, decidimos salir a tomar algo y así desconectar nuestros cerebros por un instante.

dissabte, 1 de setembre de 2012

Hebron: Història d'una ciutat partida en dos (30/8/12)


La Brigada entra en la seva recta final, i el dijous vam tenir un dels plats forts de la nostra experiència palestina. La ciutat d'Hebron, al Sud-oest de Cisjordània. El nostre dia comença amb una visita al Alternative Information Center (AIC) on el nostre guia l’Ahmad Jaradat ens posa en context sobre la delicada situació d'Hebron i ens porta de tour per una ciutat que deixa una profunda impressió a tot aquell que vulgui sentir la seva història. Història que ens complementa l’Isham Shar-bot de l'Hebron Defence Committee.

Una visita a Hebron mai és simple. Molt s'ha escrit ja sobre una de les zones més difícils i conflictives del West Bank. Una zona més enllà del Tractat d'Oslo, de Camp David, o del Dret Internacional.

Però anem als fets.

Hebron és la ciutat més gran i industrialitzada del West Bank. Amb 130.000 habitants i el seu territori dividit en dos. Tot i que el Tractat d'Oslo va determinar que la ciutat estaria sota control palestí (el que es coneix com a Zona A), la coneguda com a “Massacre del 94” va provocar la fractura de la ciutat.

Més enllà de les raons reals o soterrades i les tensions preexistents a l'incident, el fet que va provocar la divisió va ser aquest: durant les pregàries àrabs a la mesquita, un coló d'un assentament il·legal accedeix a la Mesquita de la ciutat, compartida entre Islamisme i Judaisme per ser també la tomba d'Abraham. Sense dilació, el coló va bombardejar als religiosos matant a 29 musulmans i ferint-ne 70 més.

L'acte d'un fanàtic va resultar en la divisió d'Hebron en dues zones, H1 i H2. Aquesta última sota control israelià. (Malgrat les similituds, no es pot considerar que H2 sigui Zona C, doncs aquesta divisió es va fer amb posterioritat al Tractat d'Oslo, de manera que es considera que té un “Règim especial”)

Per fer-nos una idea de com va acabar la ciutat després de la divisió, seguim amb els fets, abans de continuar amb els comentaris:
H1, de control palestí, amb 80.000 habitants; H2, de control israelià, amb 50.000 habitants, dels quals només 500 són colons. Que suposen un desplegament de 2.000 efectius militars per “raons de seguretat”.

Si fem el càlcul, per cada coló d'un dels assentaments il·legals d'Hebron hi ha 4 militars desplegats. I aquesta minoria controla els 47.500 palestins restants en H2.

Encara que H1 sigui Zona A (i ara entrem en els comentaris) aquesta condició mai ha suposat un impediment perquè l'exèrcit israelià realitzi “Detencions administratives” (eufemisme de “Arbitràries”) amb total impunitat. O que tant l’exèrcit com els colons d'assentaments il·legals tinguin una absoluta llibertat de moviment a una ciutat que no és del seu control. Mentre els palestins han de creuar diàriament nombrosos Check Points de control israelià, per anar a la feina, a l'escola o tornar a casa.



Checkpoint a la ciutat d'Hebron
Perquè. Què importa que la Declaració Universal dels Drets Humans garanteixi la llibertat de moviments quan si ets palestí has de creuar tres Check Points per anar a la teva mesquita?
 
Quina diferència marca que el Dret Internacional estipuli que els assentaments de colons israelians a Hebron són il·legals, si després són els militars els qui dicten la seva llei per mitjà d'ordres militars?

Com pot solucionar la macropolítica o la Comunitat Internacional un dia a dia que es presenta de forma tan opresiva i impune?

Al no tenir condició de ciutadans, els palestins d'Hebron no tenen dret a una llei. I la ciutat sense llei és la ciutat sense drets.

Per això als palestins d'Hebron se'ls pot tancar impunement totes les botigues de certs segments del seu “Mercat de verdures”, pulmó econòmic de la zona. Més encara, se'ls impedeix el seu simple accés a les mateixes botigues o als carrers principals com Shuhada Street.

Carrer tapiat per l'exèrcit al centre d'Hebron
Si tornem a les dades, abans del 2000, hi havia unes 1.200 botigues a la zona, que van ser tancades en els anys posteriors pels militars al·ludint a “Raons de Seguretat” (O “Secret File”) que poden tancar-se per fins i tot 6 mesos sense aclarir el motiu de seguretat.

Bloquejos i Check-Points marquen les fronteres de zones ara només accessibles per a aquells palestins que visquin en H2, mentre que els habitants d'H1 només poden observar des de l'altre costat de la barrera el que abans era el seu mercat principal.

Però dins d'H1 la situació no és més tranquil·la.
 Més enllà de les “Detencions Administratives” (que suposen  una burla en tota regla a qualsevol mínim suggeriment d'Habeas corpus) certs colons han ocupat alguns nivells superiors del mercat d'Hebron. Només és necessari un breu passeig per descobrir tots els objectes que aquests colons llancen sobre la població. Des de pedres a ampolles o cadires, la teulada metàl·lica de protecció ensenya un gran mostrari de diversos objectes llançats des de les cases ocupades pels colons. Recordem, això no és Israel, per això  els colons no tenen per què acatar la llei israeliana fora de les seves fronteres. Sense llei pera  uns, sense drets per a uns altres.

Un altre checkpoint que separa H1 i H2
I la història segueix i segueix, però aquesta entrada del blog ha de tancar-se avui.
Hebron. Una ciutat tallada pel mig. I les dues parts del cadàver es diuen H1 i H2.

Una vegada deixem Hebron, ens reunim a Betlem amb la Vera Baboun, de l'associació Grace. Vera ens dóna una nova visió sobre el tema de la dona en Palestina. I ho fa sense caure en clixés ni llocs comuns, tan utilitzats en aquest tipus de converses. Ens deixa clar que per a ella “Resistir no és un dret sinó una obligació” ja que durant aquesta época omniosa a Palestina alguns tendeixen a deixar les “reclamacions dels drets de la dona en un segon pla”, subordinades a acabar amb l'ocupació il·legal.

A la tarda, tenim l'última xerrada de la maratoniana jornada amb el Javier, de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Amb el seu perfecte espanyol, Javier ens respon als nostres dubtes de caràcter més polític i general sobre la situació a Cisjordània i Gaza. Sense importar  com d’incòmodes fossin les preguntes, Javier ens respon sobre les especificitats de la política ni més ni menys que com s'espera d'un tècnic de l'ANP. La falta de temps (i l’esgotament acumulat) fa que la xerrada duri menys del desitjat i certes preguntes quedin sense plantejar-se.

Passant el Checkpoint per accedir a la Mesquita
Però ja és molt tard. El grup torna a l'hostal. Divendres es torna a l'obra i hi ha reunió amb la família. Millor estar presentables per a un nou dia. Encara ens queda molt per viure i experimentar en aquestes terres, les nostres últimes hores a  la Brigada.