Ens aixequem ben d’hora per última vegada en aquesta valenta nació, alguns resacos@s pels excessos de la darrera nit, i amb la indignació per un sorprenent encontre amb uns jueus ortodoxos que ballaven en rotllana a les 02:00h de la matinada (?) mentre uns soldats tancaven les entrades a la ciutat vella per “seguretat”. Fins que no van acabar de ballar, palestins i internacionals no van poder anar a dormir a les seves cases o hotels.
Però avui és el nostre últim dia i no volem que res en l’espatlli. Comencem a pintar la casa mentre els obrers palestins acaben de posar les parets d’aquesta casa de 60 metres quadrats on viuran 10 persones.
Avui ja no veurem a la família de l’Atiya, només als seus dos fills adolescents que competeixen amb algun brigadista per veure qui aixeca la pedra més gran.
Diyah, el més gran dels fills de l’Atiya de 17 anys, s’acomiada de nosaltres no sense abans donar-nos els seus contactes de mail i Facebook i de fer-se fotos amb tota la brigada. L’any vinent vol anar a la universitat per estudiar una enginyeria electrònica. Molta sort crack.
La periodista de cuatro que ens ha visitat aquests darrers dies torna a venir per gravar un “stand up” acompanyada per un periodista de “HispaTV” que prepara una peça de la brigada.
Després de dinar, últimes compres al mercat de la ciutat vella de Jerusalem: centenars de tendes en un marc de carrerons estrets empedrats plens de gent i de color, amb una barreja d’olors de menjar podrit i espècies, i amb un monument o temple relacionat amb les tres religions monoteistes a cada cantonada. Adéu a la ciutat dels gats –i a les seves serenates nocturnes-, dels cristians resant a la via dolorosa, de les crides a resar a les mesquites, dels ortodoxos amb rinxols. Adéu a la calor, a la suor i als mosquits. Adéu a l’hummus, pita, arròs amb pollastre, falafel, sawarma i zaatar. Adéu als nens curiosos, a la generositat de les comunitats palestines. Bé, adéu no, fins aviat.
Com comiat, en Meir ens convida a sopar a casa seu per comentar les avaluacions: coses a destacar, a millorar, maneres imaginatives de trobar finançament de cara a l’any vinent –gràcies PP per les retallades en cooperació internacional- i maneres de difondre el que hem aprés.
Un cop finalitzat el sopar, prenem les últimes cerveses palestines (Taybeh), anem a l’aeroport i per sort vam passar els controls sense problemes.
Un cop tornem a l’estat espanyol, cantem i ballem les darreres palmeres, ens despedim dels companys de Madrid –i dels que marxen a Granada i Galícia- entre somriures, plors, abraçades i petons de vaques.
AGRAÏMENTS:
Gràcies a en Meir i en Roberto per tenir cura de nosaltres i per ser una inspiració i guia.
Gràcies a l’ICADH, Adeemeer, New Profile, BDS, , Youth against settlements, AIC, Comitès populars de Bilin, Jordan Valley i altres, a la municipalitat de Qaliliya i gràcies a la resta d’associacions que ens han ajudat a entendre millor la complexitat de la societat civil israeliana, de la palestina i tot el que comporta la ocupació.
Gràcies a totes les famílies i persones que ens han obert les seves cases i ens han fet sentir com a una segona llar.
Gràcies també a tots els que ens heu escoltat al llarg de l’any, ja sigui en xarrades, prenent unes canyes o els que ens llegiu a les xarxes socials. Gràcies per ajudar-nos a difondre i donar-nos suport.
El món no està bé i hi ha milers de coses a millorar, i en un món globalitzat es difuminen els “aquí” i els “allí”. La Pau, la solidaritat i la justícia social són universals i transversals, i no poden ser objectius només assolibles per unes poques persones. Intentem aportar tots els nostres petits “granets de sorra”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada