Dia 11: "Nablus: si les parets poguéssin parlar..."

La calor ens ha obligat a tornar-nos a llevar ben d'hora. Després hem sortit en direcció a Nablus, una de les ciutat més antigues de la zona. A primera hora hem visitat el Centre Cultural del camp de refugiats de Balata. Des d'aquí s'inicien programes i cursos per a dones i nens, intentant oferint-li's possibilitats. Més tard hem visitat el propi camp de refugiats en si, on els carrers són tan estrets que havíem de caminar de costat per passar per alguns: en un km2 viuen unes 28.000 persones. Els carrers són tan estrets que dificulten el pas pels tancs israelians. També representa una desavantatge pels soldats entrar a la zona ja que és com un laberint i els hi seria molt fàcil perdre's i quedar-se en una situació vulnerable. És per això que des d'imatges preses per satèlits altres soldats els van orientant per com desplaçar-se per la zona cada vegada que entren a detenir o atacar la zona.

Quan diem camp de refugiats ens sol venir al cap una zona amb tot de tendes de campanya, però no és així. Els i les refugiades a Palestina porten 65 anys expulsades de la seva terra, i després de tant de temps s'han construït cases. Això sí, la zona és tant petita per tanta gent que viuen moltíssimes persones per cada pis i no existeix el concepte de la intimitat. El guia ens ha explicat que els carrers són tan estrets que quan mor algú i volen treure el seu cos per enterrar-lo, l'han de pujar fins als sostres i transportar-lo des d'allà ja que sinó no hi cap. El camp de Balata és el camp de refugiats més gran de tota Cisjordània.

  

Nablus és famosa per la seva producció de sabons d'oli d'oliva i hem tingut la sort de poder visitar la fàbrica més antiga que produeix aquest tipus de sabons. Amb les dificultats que posa Israel a Palestina per a que pugui exportar els seus productes, la venta de productes tan tradicionals palestins com aquest es veu limitada en el comerç internacional. "Israel doesn't give Palestine the slightest chance".

Hem visitat tota la ciutat vella de Nablus que és absolutament preciosa. Molts dels indrets daten de fa més de 3000 anys i dóna la sensació que cada carrer podria explicar una història. Les històries més recents però, són molt tristes. És molt típic veure per tota la ciutat (n'hi ha desenes) d'altars com el que podem veure a la foto dedicats a màrtirs palestins que han mort a mans d'israelians ja sigui durant la primera o la segona Intifada.

 La visita ha acabat a la Plaça Central: un altre espai preciós però ple de llàgrimes i mal records. En aquesta paret encara es poden veure els rastres de bales que van disparar els soldats israelians durant la Segona Intifada. En una sola nit van morir uns 29 palestins, van saquejar vàries cases i van detenir a tots els homes que van poder. El nostre guia que ens explicava la història va passar 30 dies a la presó.

A la nit hem anat a un preciós racó del desert, sense cap mena de llum artificial, només sota la llum de la lluna i les estrelles i ens hem despedit dels nostres amics madrilenys que ja han marxat. Després d'unes setmanes tan intenses... US TROBAREM MOLT A FALTAR!!!

P.D.: Ahir ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de tres palestins. Deixem a continuació un enllaç on s'expliquen breument els fets. Quines negociacions de pau es podran dur a terme mentre que Israel segueix assassinant?

 http://www.rtve.es/noticias/20130826/menos-tres-palestinos-muertos-disparos-israelies-campo-kalandia/743404.shtml