Hem dormit poc però al esmorzar tan bé ens hem carregat d'energia pel dia d'avui! Primer hem assistit a una xerrada que era d'una associació que vetlla per protegir els drets dels refugiats: Badil (www.badil.org). La ponència ha estat molt enriquidora i interessant, centrada en les estratègies de l'estat israelià per a oprimir i expulsar als palestins restants. Una frase que ens ha arribat ha estat: "Si no ets un refugiat, ets un prerefugiat, ja que l'estat d'Israel treballa activament per tal de desplaçar-te." Entenent així que les polítiques actuals han condicionat el passat, el present i condicionaran el futur de les palestines.
Més tard hem anat al "Alternative Information Center" on una de les integrants del grup ha entrevistat a Fayeh, un diputat del partit polític Al-Fatah, partit que és la columna vertebral actual de l'ANP. L'entrevista ha durat pràcticament unes tres hores, on s'ha pogut fer un anàlisi força complet de no només la realitat del propi partit però de l'estat polític palestí. Un dels fets interessants que ens ha explicat és que fa més de dos anys que el seu càrrec ha "caducat". S'haurien d'haver convocat eleccions al 2010 però degut al desenvolupament anormal de la democràcia palestina no s'han dut a terme. L'entrevistat parlava de la confrontació existent amb el partit dels Germans Musulmans. El tema de la corrupció ha despuntat però no es creu prioritari davant d'altres com ara les temàtiques d'emergència: l'ocupació, els refugiats, etc.
Hem dinat en un restaurant local de bon menjar a Betlem i posteriorment hem iniciat el nostre tour per la ciutat. La primera parada ha estat l'església de la Nativitat, on després d'esperar una bona estona a que s'acabéssin les processions ortodoxes hem pogut veure el lloc exacte on es diu que va néixer Jesús i el pessebre. Al sortir de l'església en Yasser (el guia del grup) ens ha explicat incidents que van ocórrer al 2002 quan 300 palestins es van tancar a l'església on van restar-hi tancats durant 21 dies sense menjar ni aigua. El govern israelià va acceptar deixar-los sortir només sota la condició que aquests palestins marxéssin de Palestina i no poguéssin tornar mai més. Tot i ja no viure a Palestina els governs dels països en els que viuen actualment els controlen estrictament.
El que més ens ha impactat del dia ha estat trobar-nos de cara amb el mur, que dóna la sensació d'estar en una presó: envoltades de càmeres de seguretat i filferro d'arç. Ens hem trobat amb una casa que d'un dia per l'altre es va trobar rodejada pel mur per tres dels quatre costats, invaïnt els seus terrenys i aïllant-los de la resta de la població. Hem estat parlant amb les habitants de les cases que tristament ens han explicat les seves històries. Cal dir que la creativitat que desperta la grissor i el tancament del paissatge es veu contrastat amb les pintades de resistència que podem trobar al mur. L'art no entén de murs. Hem recorregut el mur al llarg de la tomba de Raquel fins a arribar al camp de refugiats d'Aída passant per davant d'una pintada que va fer la brigada de Pau Sempre al 2008. Al camp hem pujat a un cinquè pis des del qual podíem veure tot el mur clarament i el mal que fa dividint la ciutat. La sensació al veure aquesta situació és d'un surrealisme extrem. També veiem bidons negres a cada terrat on els palestins guarden aigua ja que el subministrament del 85% de l'aigua és controlat pels israelians, i els palestins per por de quedar-se sense la guarden en bidons. Els israelians solen tancar el subministrament regularment.
Des de la foto podem veure una de les colònies israelianes en la qual hi podrien viure unes cent mil persones però només ni viuen deu mil ja que les autoritats no troben israelians disposats a viure allà: no es senten prou segurs. Aquesta colònia abans era una muntanya plena d'arbres que es van talar per construïr la colònia. La colònia representa una forma més de l'estat d'Israel de separar i juevitzar la població palestina.
També voldríem mencionar que ens esperàvem trobar amb un paisatge molt més pobre i subdesenvolupat del que ens hem trobat. Fet que potser fa que la situació sigui encara més frustrant: semblen haver-hi els recursos de sobre per a l'autogestió; el que frena al poble palestí és la situació que l'estat israelià els ha imposat.
Hem tornat a la Casa de Peregrins on hem sopat i més tard hem escoltat al germà gran de Yasser que treballa a l'ONG Al-Haq (que significa el dret en àrab) i treballa per defensar els drets humans dels palestins i dels demés països àrabs a nivell legal. Aquesta organització va ser clau en portar a Palestina a ser considerada estat oient a l'ONU.
Acabem el dia adonant-nos que la situació és molt més complexa del que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada