No més complicitats amb Isrel

dimecres, 22 d’agost de 2012

Dia 2: Lifta i societat israeliana


Són les 7 del matí. Ens hem llevat (alguns més d'hora que altres) per fer un mos i sortir d'hora a veure l'Esplanada de les Mesquites. Els carrers de la ciutat vella estan igual de buits que ahir al matí. Avui també és festa. Mentre la claror i el sol del matí ja s'escolen pels carrers estrets i gastats per on passem alguns ja es lleven. Tot i les expectatives no hem aconseguit arribar a l'Esplanada. Estava tancat, segurament pel final del Ramadà. De totes maneres hem pogut veure el Mur de les Lamentacions. Després de la visita hem tornat ràpidament a l'hostal a acabar d'esmorzar. Humus boníssim, crema de formatge i pa de pita que ja es comença a fer familiar, sempre acompanyats de cafè o tè..

Aquest matí teníem preparada una visita a Lifta, un poble en disputa que es va deixar tal com va quedar després de l'ocupació del 1948. Ha quedat intacte gràcies a que les corts israelianes van reconèixer els documents d'alguns palestins que reclamaven la propietat de les cases. El nostre guia ha estat el Deaoud, un palestí alt i de caràcter afable que ens ha transmès el que coneixia del poble; com va ser ocupat, com s'hi vivia abans del 1948 i quins projectes hi tenen tant palestins com jueus.



Un cop acabada la visita, quan la calor ja apretava, hem tornat cap a l'hostal a dinar. Per dinar hi havia arròs amb pollastre (que també comença a fer-se familiar) i patates. El grup, que integra gent tant de Madrid com de Galícia i Catalunya, comença a cohesionar-se i les converses són cada cop més còmodes i interessants.

A la tarda, hem fet una taula rodona amb Pepe Goldman. Tal com el Meir Margalit, el Pepe també és argentí. Ell es dedica a fer d'assessor des d'un punt de vista sociològic en diferents organitzacions no governamentals. Hem tingut una conversa molt interessant sobre la societat israeliana. Quins grups la formen, quins conflictes interns hi ha, què els proporciona unitat i per què es manté el conflicte són qüestions que hem pogut començar a enfocar. Tot acompanyat per cafès i tès i una comoditat inusual (que potser tobarem a faltar) a la sala de reunions nº 1 de l'Ajuntament de Jerusalem.


'¿Porque la nuera se llama nuera? Por que Nu era la adecuada para mi hijo' Pepe va posar el punt còmic a la xerrada

Després de la conversa amb el Pepe Goldman, Jeff Harpen (cofundador de l'ICAHD com Meir Margalit), ens ha vingut a saludar i a presentar-nos la feina de l'organització. Més endavant tindrem temps de parlar-hi de nou amb més calma.

Dues de les reflexions que m'han cridat l'atenció de les converses d'aquesta tarda han estat:

  • “Cal treballar en valors que van més enllà de les ètnies”

  • “Abans de tenir un espai per poder ser d'un grup o de l'altre en llibertat, cal tenir un espai per construir confiança”

Quan el sol ja es ponia (cap a les 19:30) hem sortit de l'ajuntament i hem aprofitat per anar a fer una cervesa a un dels bars de la zona (molt més occidentalitzada que la ciutat vella) i tenir més d'aquestes converses entre nosaltres que cada cop es fan més interessants: diferents models socials econòmics i organitzatius, la situació de la dona a l'Orient Mitjà, el dret i l'aplicació de les lleis...
Tot i que ens sentíem realment bé en aquella terrassa, s'ha anat fent tard i hem anat cap a l'hostal on ens esperava un bon sopar (preparat puntualment pels amos de l'hostal).

Omplertes les panxes, anem a dormir ràpidament ja que demà haurem de matinar (ens haurem de llevar a les 6!) per començar la reconstrucció. Mentre acabem d'escriure aquestes línies, la majoria ja dormen (fins i tot alguns ja ronquen profundament). Per cert, en dues habitacions amb llits força còmodes! (i ventilador!).

1 comentari:

  1. Hola!!!

    Oye pero que bien va eso verdad!!! Muy bien los resumillos, muy agradables de leer y hacen las aventuras muy interesantes. Por aquí somos tres seguidoras encantadas con vuestros escritos.

    María, Marisa y Lorena.

    ResponElimina