No més complicitats amb Isrel

dimarts, 21 d’agost de 2012

Dia 1: Arribada a Palestina




Sortir cap a Palestina des de Barcelona suposa perdre 16 hores als aeroports de Barcelona, Madrid i Tel Aviv, però gràcies a deu, mai millor dit, hem arribat a Palestina. En contra del que es podia pensar, la entrada a Israel ha estat molt més ràpida del que esperàvem, tot i que el temps guanyat es perdi poc després a la recollida d’equipatges. Per fi, trepitgem Jerusalem a les set del matí sota una calor insuportable que deixa la onada de calor de Catalunya com una primavera siberiana.

Cansats, arribem a l’hostal en meitat de la part emmurallada de la ciutat, prop de la porta de Damasc, sense creuar-nos pràcticament amb ningú i amb gairebé tots els comerços tancats. Ahir va acabar el Ramadà i és nota que és festa, només trobem un parell d’agents de fronteres armats amb fusells d’assalt de camí a la que serà la nostre llar durant les properes dues setmanes.

Després d’un petit descans i un merescut àpat, iniciem un recorregut per una ciutat que la majoria de nosaltres no ha trepitjat mai sota la guia de Meir Megalit, regidor de la municipalitat de Jerusalem. A mesura que van passant les hores la calor es fa sentir amb més força i la ciutat va despertant. Visitem diversos assentaments de colons, tots ells adornats amb banderes d’Israel, algunes de les quals podrien competir amb la famosa bandera de la plaza de Colón de Madrid.




Arribem a la part alta de la ciutat per observar la ciutat bressol de les principals religions del planeta presidida per alguns dels temples més representatius d’aquestes confessions. Amb aquesta panoràmica general de la ciutat es pot apreciar que els assentaments dels colons no son aleatoris, envolten la ciutat emmurallada creant un cinturó hebreu que custodia la ciutat i es converteix en pas obligat per quelcom que vulgui accedir als carrers emmurallats de Jerusalem. Però si aquestes pràctiques dels colons semblen poc ètiques, ben a prop trobem la atrocitat més gran, i hi han moltes, del govern israelià a Jerusalem i el nostre proper destí: el mur, una barrera de ciment de 8 metres d’alçada que s’estén per 800 kilòmetres envoltat per una alambrada electrificada que aïlla a 55.000 habitants de la que fins ara sempre havia estat la seva ciutat.

Las hores han passat volant i ja son les set de la tarda, moment de tornar a l’hostal i descobrir una ciutat antiga totalment diferent a la que havíem deixat al matí: Jerusalem es un mar de gent que es mou en totes direccions –i amb no gaire civisme-. Veient la vida que hi ha, entren ganes de seguir, però portem desperts quasi 48 hores i demà a les set tenim que continuar. Això només comença, tot i que ara mateix m’agradaria ser un d’aquests milers de turistes que visiten la ciutat i que dormiran fins les 10 o les 11 del matí.

1 comentari: