Avui ens llevem una mica
més tard que els altres dies, i és que aquí els divendres és
festa i avui no anirem a l'obra. Alguns es lleven amb ressaca perquè
van tornar tard de veure el Barça-Madrid. Esmorzem tranquil·lament,
el mateix que sempre, fem les maletes i anem a buscar el bus que serà
el nostre taxi particular durant aquests dos dies.
Arribem a Bil'in, petit
poble agrícola palestí fronterer amb Israel. Entrem als baixos de
casa de l'Abdullah Abu Rahm, activista no-violent palestí, juntament
amb alguns altres activistes internacionals. Allí l'Abdullah ens
explica la història del poble de Bil'in.
L'any 2002 al poble es
van assabentar de la intenció per part de l'estat d'Israel de
construir un mur per separar les terres, el mur s'havia de menjar una
gran superfície de terra que pertanyia als palestins i que quedaria
dins del costat israelià. A partir de llavors la gent del poble es
va organitzar en comitès populars i a mobilitzar-se pacíficament
contra el mur. El 2005 van arribar els bulldozzers per iniciar la
construcció del mur, però un mur humà de 500 persones va aturar
als soldats. El recorregut del mur va ser marcat per una tanca de
filat espinós que impedia als agricultors accedir als seus camps
d'oliveres. Després de molts anys de mobilitzacions (encadenar-se a
oliveres, manifestacions...) es va aconseguir que el mur de veritat
(8 metres d'alçada de formigó armat) es construís uns centenars de
metres enrere. D'aquesta manera havien aconseguit una petita
victòria. Tot i això, el mur encara ocupava part de terres
palestines dels agricultors del poble. Al poble s'han seguit
organitzant i manifestant durant anys contra la injustícia que
suposa aquesta ocupació. Al poble han rebut una repressió
continuada durant aquests anys per part de l'exèrcit israelià: es
detenen els infants perquè delatin activistes, es proven nous
mètodes per dissoldre manifestacions (aigua pudent, gasos...) i
s'empresonen activistes (el mateix Abdullah ha passat un any i mig a
la presó el 2009). Tot i això, al poble no s'aturen i segueixen les
mobilitzacions pacífiques contra el mur. Aquesta gent té una
energia increïble!
Explicacions de l'Abdullah.
Quan s'acaba l'oració
del migdia, sortim del poble en direcció al mur, que queda a les
afores, juntament amb altres activistes internacionals i la gent del
poble, que oneja banderes palestines. Ens plantem a uns 200 metres
del mur. Al nostre voltant s'observen oliveres cremades, el mur, de 8
metres d'alçada, té alguns soldats israelians a la part superior. A
l'altra banda, s'observen els edificis nous dels assentaments colons.
Durant l'acció, alguns palestins s'acosten força al mur, onejant
les banderes i cridant càntics. Nosaltres restem a una distància
més prudencial. Al cap d'una estona els soldats israelians comencen
a disparar un canó amb un raig d'aigua pudent que surt de l'altre
costat del mur. Finalment ens disparen les bombes de fum i sortim
corrents enrera. Per sort, tots aconseguim escapar-nos dels
lacrimògens sense conseqüències. La gent torna al poble animada i
nosaltres pugem de nou al bus que ens durà a la Vall del Jordà.
La manifestació s'apropa al mur.
Parem a dinar en una àrea
de servei en ple desert, amb vistes al Mar Mort i amb una calor
asfixiant que de segur supera els 40 ºC. Dinem els nostres entrepans
amb pa de pita i algun gelat per fer passar la calor, sota la mirada
atenta d'un camell avorrit.
Després d'una estona més
de bus a través de la Vall del Jordà, a mitja tarda arribem a una
casa del Jordan Valley Solidarity Movement. La casa està feta amb
tova, una barreja de terra, aigua i palla. La brigada de l'any passat
va estar donant-los un cop de mà en la construcció de la casa. Al
cap d'una estona arriba el Fatty, líder del Jordan Valley Solidarity
Movement (JVSM). Ens explica tota la problemàtica que tenen allí
amb l'ocupació israeliana. Per començar cal dir que ens trobem en
àrea C, i per tant, sota control militar de l'exèrcit israelià.
Això fa encara més difícil la vida dels palestins en aquesta zona
i l'arribada d'ajuda internacional. Tota l'aigua es troba sota
control israelià. Ens mostra camps israelians que tenen
instal·lacions de reg i línies elèctriques, i l'altre cantó,
camps palestins secs i sense línies. Als palestins que es troben
en àrea C no se'ls permet construir de nou, ni escoles, ni
clíniques... També tenen restringit l'accés a l'aigua de boca. Es
veuen obligats a comprar-la als israelians, però tot i això tenen
un màxim d'aigua que poden comprar. Altres conseqüències de la
ocupació israeliana són els registres i confiscacions per part de
l'exèrcit israelià als pobles palestins de la Vall del Jordà de
tractors, tancs d'aigua i fins i tot vaques. Per tant, en Fatty ens
explica que opten combatre l'ocupació per la via pacífica de la
desobediència civil. Des del JVSM han emprès accions com la
construcció de vàries escoles a la zona, fins i tot a base de
tendes de campanya militars de segona mà. També opten per la
construcció d'instal·lacions amb el material que tenen a la zona,
com la palla i el fang. D'aquesta manera eviten haver de comprar el
material als israelians. També ens explica que rebutgen les ajudes
econòmiques “oficials”, ja que aquestes estan gravades amb un
22% d'impostos per part de l'estat israelià, i és una manera de
subvencionar la pròpia ocupació. Finalment, en Fatty ens encoratja
a explicar arreu el que està passant a la Vall del Jordà, i també
a col·laborar amb ells amb tot el que puguem, sobretot treballant en
algun dels seus projectes. Així que si algú està engrescat a
ajudar-los, ja ho sabeu!!! http://www.jordanvalleysolidarity.org/
Treballant a la casa del JVSM.
Al vespre, els donem un
cop de mà a transportar terra per fer maons de torba. Com que avui
no tenen aigua no podem fer-los, així que els hi deixem apunt per
quan tinguin la oportunitat de fer-la. Durant la feina ens conviden
a te, i un cop acabada, sopem arròs amb tomàquet, mentre en Fatty
segueix explicant-nos coses. Havent sopat, en Fatty s'acomiada de
nosaltres i després d'una estona de tertúlia ens disposem a anar a
dormir. El dia ha sigut molt llarg i estem cansats. Aquesta nit uns
quants tindrem la sort de tapar-nos amb el llençol de les estrelles
palestines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada