L'Albert Kuhn, brigadista 2010 de Pau Ara isempre, ens explica què ha vist a Gaza aquest 19 d'agost passat:
Després de la nit d'ahir d'alguns bombardejos per tota la franja, avui hem anat a un dels llocs on durant la nit havia caigut un dels missils dels F16 israelis. Hi hem anat per fer un informe pel Moviment de Solidaritat Internacional (ISM). Tres cases de tres families diferents han quedat completament destruides. Unes 15 persones estan ferides i una nena de 13 anys ha mort.
El que ens ha impactat, a part de les poques restes de les cases, és l'actitud dels veïns. Els habitants de les cases, passat el primer ensurt (hem anat 12 hores després de l'atac), ens han rebut i ensenyat el que quedava del seu pis amb la mateixa cordialitat com si encara tingues parets. No actuaven com si la major desgracia els hagués caigut al damunt. Actuaven com si haguessin tingut una mica de mala sort. "Tard o d'hora havia de passar", semblaven pensar.
En altres paraules. Si 8 israelians moren a mans d'un grup armat, com va passar ahir, el govern d'Israel no s'acontenta amb matar els autors. Automaticament comença una ofensiva per bombardejar la franja de Gaza. Si vius a Gaza, et pot tocar. Sense discriminació de res. Ets de Gaza.
L'objectiu d'aquestes ofensives és, per un cantó, atemorir la població civil (El que no sé si és possible. Un company palestí deia que després de Plomo Fundido ja no tenien por). Per l'altre cantó, la popularitat del polític que decideix bombardejar Gaza puja rapidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada