Comencem les brigades 2016 - Dia 1

A l’altra riba de la Mediterrània, en plena nit, vam aterrar a Tel Aviv.  Només entrar a l’aeroport vam percebre la seva hostilitat, amb banderes d’Israel pertot, preguntes que denotaven un cert control per esbrinar què visitaríem i sobre els motius de la nostra estada. La primera  crua sacsejada la vam tenir quan des de l’autocar vam veure com el mur de l’Apartheid, es presentava davant nostre fent-nos present la dura realitat que veníem a conèixer.  Al primer Checkpoint, escortat per uns militars, no ens van aturar ni  demanar la documentació degut a que  la matrícula del vehicle era israeliana.

Finalment, després d’un dia llarg de viatge vam arribar a l’hostal de Betlem on ens esperaven en Yasser i el Baha els nostres guies palestins.  Després d’una tendre benvinguda cauríem en un son profund interromput per les oracions de la mesquita.

Aquest matí a mesura que descobríem el complet i deliciós esmorzar palestí que ens esperava, les nostres cares endormiscades s’han anat espavilant. I així amb la panxa plena i amb l’energia necessària, ens hem deixat endur per les explicacions del Yasser i el Baha, que ens han presentat la seva iniciativa “To be There” i el programa dels pròxims dies.

Ha sigut una conferència molt profitosa, on ens han aproximat  al context i l’estratègia geopolítica israeliana per dividir i incomunicar a les palestines, controlar-les, deixar-les sense subministraments bàsics i intentar esborrar la seva identitat.

Beit Sahour: On abans hi havia una muntanya d’arbres, ara hi ha una muntanya de ciment

A Beit Sahour hem pogut veure amb els nostres propis ulls com la maquiavèlica estratègia havia aconseguit expropiar la terra construint un mur, talant un bosc sencer i construint un assentament de colons incomplint no tant sols la llei internacional sino també tota moralitat. Les justificacions que utilitzen els israelians per legitimar-se van des d’una seguretat contradictòria fins a motius tals com la construcció de facilitats públiques  que mai podran utilitzar aquelles a qui justament se’ls hi ha arrabassat les terres.  Un exemple il·lustratiu, és la depuradora que va ser construïda als peus d’aquesta part del mur, sobre terres palestines confiscades (propietat de palestines de Beit Sahour) la qual subministra aigua només a les israelianes. Degut a que l’exèrcit israelià imposa restricció d’aigua sobre la població palestina, aquesta disposa de cisternes per emmagatzemar-la als terrats i autoavastir-se.

Betlem: la resistència al mur

La nostra segona parada ha estat a Betlehem una ciutat tradicionalment cristiana, però que  a dia d’avui es caracteritza per haver esdevingut lloc d’acollida de milers de refugiats interns, causats per l’Estat d’Israel durant la Nakba de 1948. La injustícia però no va acabar aquí sino que actualment Betlem viu coaccionada per l’enorme mur que travessa la ciutat, acabant amb els negocis i vides esmicolades d’aquells que vivien als carrers circumdants i que s’han vist obligades a desplaçar-se.

Així, de mica en mica procuren fer fora a tots aquells i aquelles que entorpeixen el seu projecte sionista. Davant d’aquest intent de trepitjar tota dignitat les palestines es mantenen fermes,  trobant refugi en la resistència política tant com en l’art i els relats que omplen el mur en senyal de protesta

.

Beit Jala: Carretera entre poble i oliveres

A pocs quilòmetres de Betlem hem conegut el poble de Beit Jala, situat a 900m d’alçada, conegut pel seu oli d’oliva. Des del 1967,  Israel va decidir que aquelles terres formaven part de Jerusalem, el 1970 va decidir construir un assentament jueu il·legal al damunt del turó on hi ha les oliveres, i poc a poc han anat limitant el pas de la població autòctona en tota Cisjordània, fins al punt, que si abans de l’any 1967 el 30% de l’economia palestina es basava en l’agricultura, ara només representa un total del 3%.

Ara poble i terres són separades pel mur i  per una carretera d’ús exclusiu per a transport israelià, però construïts en un 90% de terra palestina.

Ens ha impactat molt la invasió del mur, que a voltes està tan sols a un pocs metres de les cases palestines, o que des de la carretera no es pot observar la comunitat palestina, intentant invisibilitzant-la i esborrant-la del mapa, tapant-la al llarg de quilòmetres i quilòmetres d’asfalt.

Després de tot un matí d’explicacions, entre les poques hores de son i la saturació de tanta informació hem anat cap a l’hostal. Per esbargir-nos, algunes hem anat a fer un tomb per la ciutat de Betlem, mentre d’altres recuperaven forces.

Finalment després d’un exquisit sopar amb bona companyia, ens hem reunit totes per compartir les primeres impressions. La sensació general és la de viure inmersos en un relat del qual encara no en som dels tot conscients i que encara necessitem  més coneixements, temps i vivències per comprendre’l.