4t dia; Reconstrucció

Avui ens hem aixecat a les 6:00 del matí per tal de començar a fer feina abans que el sol sigui massa dur i ens impedeixi poder treballar sense suar tinta de calamar. Així doncs, després d’un ràpid esmorzar ens hem posat a fer feina. Ens hem dividit en tres grups i cadascun ha fet una tasca diferent: unes ens hem dedicat a fer maons, un altre equip s’ha centrat en la construcció i l’últim ha estat pintant l’interior de la seu del Jordan Valley Solidarity Movement. 

En aquesta zona, controlada militarment per l’exèrcit d’Israel, constantment es produeixen demolicions, tant d’habitatges com d’escoles, centres comunitaris… com de qualsevol altra edificació que pertanyi a les palestines. Totes són objectiu de l’estratègia destructora de l’estat d’Israel.

Part de la nostra feina ha consitit en elaborar el màxim de maons possibles per a futures construccions. La tècnica emprada per crear maons consisteix en una barreja d’aigua, palla i sorra amb argila; aquest material permet reutilitzar-se en cas de demolició. Un cop feta la barreja s’aboca en uns motlles de fusta amb forma rectangular i es deixa que s’assequi amb el sol. Vam arribar a fer 180 maons que s’utilitzaran per construir una possible biblioteca. 

L’equip de construcció es va dedicar a fer manteniment del centre comunitari que es va construir l’any passat, en el qual la brigada de Pau Sempre i Acción en red del 2015 va acabar de fer els últims detalls. Per altra banda, hem començat a fer els fonaments per a un futur lavabo al costat d’aquest equipament; va consistir en cavar la linia de la paret i omplir-la amb el material amb el que es fan les totxanes, preparar i col·locar la canonada del desguàs i posar la primera línia de totxanes de la paret anivellada. Per últim, l’equip de pintores va fer vàries capes en unes sales de la seu. 

Després de dinar, vam caminar 5 kilomètres pel mig de les muntanyes que malauradament, ara són pràcticament desèrtiques com a conseqüència de la restricció d’aigua que imposa l’estat d’Israel a les zones palestines. Vam seguir una canonada que porta l’aigua a la comunitat on ens han acollit. Al llarg d’aquesta canonada ens hem trobat alguna fuita i hem pogut comprovar que allà on queien unes poques gotes d’aigua creixia verd al voltant. Això denota la fertilitat de la terra que estaria tota florida si no fos per les accions de l’estat Isarel. La nostra tasca va consistir en desbrossar i netejar la font d’orígen que porta l’aigua a aquesta canonada. Aquestes tasques es dificulten molt ja que tenen molt poca disponibilitat d’eines de treball degut que l’estat d’Israel les confisca constantment. Aquesta aigua la fan servir per alimentar el bestiar i per l’ús domèstic.  L’única companyia distribuidora d’aigua de la zona és israelita i només abasteix les famíles palestines dos dies a la setmana durant 12 hores, mentre que a les colònies israelianes hi ha aigua corrent disponible les 24 hores tots els dies. Cal indicar que un coló israelià consumeix una mitjana de 450 litres per dia mentre que una palestina consumeix una mitjana de 60 litres. Trobareu més informació sobre les restriccions d’aigua en aquest enllaç.

A la tornada, vam trobar-nos amb algunes parts de la canonada destruïda pel pas dels tancs d’Israel. Una de les estratègies que fan servir per evitar que les palestines puguin recontruir les seves cases és declarar la zona com a Parc Natural. No obstant, mai no preserven l’ecosistema de l’àrea ans al contrari, les seves accions han perjudicat l’hàbitat natural: s’han perdut espècies de plantes medicinals i la població d’alguns animals salvatges com guineus i gazeles s’ha reduït degut a la desertització.

A la nit, vam aprofitar l’absència del sol per continuar amb la feina del matí, fent més maons, acabant de pintar les sales i seguint amb l’estructura del lavabo. Vam treballar fins a les 2 de la matinada com acostumen a fer elles per evitar les dures condicions metereològiques.

A la Vall del Jordà la presència militar és constant i molt visible. Resulta molt freqüent que avions de combat israelians sobrevolin les poblacions palestines a molt poca alçada. També, durant la nit vam escoltar soroll de trets i petites explosions provinents d’uns entrenaments militars que feien a la vora.

Aquesta experiència ens ha permès viure en primera persona el dia a dia al que s’enfronten les palestines. Tot i així, som conscients que la nostra feina no té una gran incidència material però la nostra voluntat és acompanyar-les simbòlicament en la seva resistència contra l’ocupació.