No més complicitats amb Isrel

dimecres, 28 de setembre del 2011

Construcció i Betlehem

Avui ens hem pres un dia lliure de l’obra per fer una mica de turisme polític. Al matí hem fet un tour de Breaking the Silence per Hebrón. Aquesta és una organització creada el 2004 per antics soldats (aquí la mili és obligatòria durant 3 anys per als nois i 2 per les noies, i fins als 50 anys has de fer un mes en total), que arrepentits de les seves accions i abusos com a membres de l’exèrcit ara expliquen als israelians tot el que van fer i el que passa a Cisjordània. La població jueva no coneix res de la problemàtica de l’ocupació, i creu cegament que tot és per motius de seguretat i protecció.

Hebrón és l’única ciutat de Cisjordània amb colons al centre de la propia ciutat; hi viuen 170.000 palestins controlats per 800 soldats. Per la “seguretat” dels colons, la ciutat ha estat dividida en duesparts: H1, que és palestina, i H2, que és israeliana; per això hi ha carrers prohibits per uns i per altres, i conseqüentment, el que abans era el centre de la ciutat ara no és més que un carrer fantasma. Aquesta separació també es pot veure en els carrers tancats per grans murs de formigó i en un petit mur que divideix el carrer en una petita franja per als peatons palestins, i la major part per a la circulació de cotxes i vianants israelians.

Una altra forma de control són els checkpoints. Entre dins de la ciutat i els seus voltants n’hiha un centenar. Mentres fèiem la ruta en vam haver de creuar varis, però el que permetia l’entrada al barri palestí el vam passar sols, sense els nostres guies, ja que a ells no els està permesa l’entrada. Un dels assentaments d’Hebrón dóna al mercat, i els colons aprofiten per llançar deixalles, detergent i orina als carrers palestins, que han hagut de ser protegits amb reixes.

Per tot això i la complicada vida a la ciutat, el 22% de la població ha acabat marxant i qui no ho ha fet ha estat perquè no s’ho ha pogut permetre.

A la tarda hem anat al camp de refugiats de Dheseisheh, a Betlem, on viuen els refugiats palestins del 48 i tots els seus descendents, que encara esperen tornar a casa. Estan sota la responsabilitat de l’ONU, però al final ningú se’n preocupa. El camp no té espai per expansionar-se, i actualmente viuen 15.000 persones en 1 km2. Moltes parets del poble estan pintades amb grafitis protesta per donar una mica de color al camp, on no hi poden créixer arbres per la falta d’espai, i per recordar els seus màrtirs i exigir el retorn a les seves terres.

Al vespre hem anat a la ciutat de Betlem, i hem pogut entrar a l’església de la nativitat, que és on suposadament va néixer Jesús.Després hem aprofitat per fer compres. Allà alguns han triomfat jugant amb els nens de la ciutat, i fins i tot ens han regalat un arc de cupido amb els colors de palestina per enamorar-nos encara més d’aquesta terra.

Hem acabat la nit a la Terrassa amb una bona shisha i algunes cançons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada