No més complicitats amb Isrel

dissabte, 23 d’agost del 2014

Dia 7: Segon dia a la Vall d'en Jordà


Català:

Aquesta nit l'hem passat al balcó, amb un sostre fet de sacs cosits. Ha sigut dificil dormir pel soroll dels animals i per la gran quantitat de mosquits. A les sis del matí, la calor ens ha despertat. A nosaltres ens ha semblat que eren les deu del matí. Aquí ha començat el primer matí a la vall d'en Jordà.


Al matí ha vingut Abu Sakr, un activista de la organització Jordan Valley Solidarity Movement. Era un home gran i molt carismàtic a qui l'exèrcit israelià li ha destrosat la casa sis vegades al llarg de l'ocupació. També ha volgut resaltar que no només els his destrossen les cases sinó que també els hi treuen la vida ja que els hi van robar la propia aigua. Els israelians controlen tota l'aigua de la vall i a sobre els hi van tallar l'accés al riu Jordà deixant-lo a l'altra banda de la frontera. Per tot això, ha comparat la Vall d'en Jordà amb una presó, ja que està rodejada per la frontera, el mur i les colònies.

Després ens ha explicat com era la situació a la vall abans del 1966. Ens ha dit que aquesta ha sigut sempre una terra desitjada pels israelians, ja que és molt rica per a poder-hi conrear. Per això, a partir del 1966 l'objectius dels israelians han sigut les granjes.

A partir de la primera intifada (1987), l'ocupació en aquesta zona es va centrar en expulsar els palestins de les seves terres. Després dels acords d'Oslo, es van dividir els territoris en zona A, B, C i en zones naturals protegides. Normalment, les zones naturals son per protegir la fauna i la flora del territori, però en aquest cas, els israelians en van cremar bona part per expulsar la població palestina.

Seguidament, ens hem centrat en la destrucció de les cases que porta a terme l'exèrcit israelià. Ens explica que acostumen a ser a l'hiver o a l'estiu, quan les condicions de vida ala zona son més dures.

Per exemplificar tot això, ens explica el primer que van venir a casa seva per destruir casa seva l'any 1997. L'exèrcit va arribar amb excavadores, jeeps i gossos com si anéssin al front a lluitar amb un altre exèrcit. Per mostrar les injusticies que viu la població palestina ens explica queper poder construir necessiten un permís d'Israel, el qual normalment és denegat, excepte en cinc pobles que estan en zona B. En canvi, per poder construir les colònies no necessiten cap tipus de permís.

L'acumulació de tot això fa que la vida a la vall sigui molt complicada, per aquest motiu la població a la zona ha disminuit de 300.000 a 55.000 habitants.

Al final de la xerrada hem estat parlant sobre la resistència palestina i tammbé sobre la feina de les ONGs a la zona. Ens ha donat la seva opinió i diu que ell recolza la resistència no violenta, ja que creu que és el millor camí. També ha volgut recalcar la importància de l'educació dels joves, ja que son qui tenen més seqüeles a nivell psicològic per tot el què han viscut durant l'ocupació i sobretot del que han arribat a patir amb la destrucció de les seves cases. Seguint amb el tema, ha volgut deixar clar que ell no està en contra de cap religió i que aquest no és conflicte religiós, sinó que es tracta d'una ocupació.

Pel que fa al tema de la feina de les ONGs a la zona, s'han queixat del funcionament de la majoria, ja que aquestes elaboren projecte millionaris sense haver analitzat previament les necessitats de la zona. Això fa que les ONGs es gastin molts diners i que la població no noti cap millora a la seva comunitat.



Al migdia, després de dinar hem tingut temps per descansar, però ha sigut impossible dormir ja que la calor és realment molt dura aquí, també ho fa més dificil la poca aigua que hi ha la zona. A més, durant el dia no hem tingut electricitat, i això ha inhabilitat la nevera. Mai haviem desitjat tant aigua freda.

A les cinc, ens hem organitzat en dos equips per començar a treballar. Un ha anat a reconstruir una escola i l'altre s'ha quedat al poble fent maons d'adobe. Primer hem elaborat l'adobe amb els nostres peus per així barrejar la sorra, l'aigua i la palla. Ha sigut molt divertit per a nosltres, ja que era el primer cop per totxs. L'àmbient de feina ha sigut com el d'una gran família que treballa per el mateix objectiu: reconstruir les cases dels palestins.

El grup que ha anat a l'escola explica que ha sigut una gran aventura, ja que l'escola està situada molt a prop d'una base militar israeliana, i això condiciona la feina, que ha de ser molt cautelosa amb le sllums per no aixecar suspites.

Avui l'entrada és curta perqué hem d'anar a dormir aviat, ja que ens llevem a les quatre del matí per tornar a la feina, ja que la temperatura és molt més agradable.

Rizlane i Núria


Castellano:



Hemos pasado la noche en el balcón, con un techo hecho con sacos. Ha sido difícil dormir por el ruido de los animales del pueblo y por los mosquitos. A las seis de la mañana el calor ya nos ha despertado, a nosotros nos parecían las diez de la mañana. Y aquí ha empezado la primera mañana en el valle del Jordán.

Por la mañana ha venido Abu Sakr, un activista de la organización Jordan Valley Solidarity Movement. Era un hombre mayor y muy carismatico, y al que los israelís le han destrozado la casa seis veces durante la ocupación. También ha hecho hincapié en que no solo les destrozan las casas sino que les quitan la vida cuando les roban el agua. Los israelís controlan toda el agua de la valle del Jordan y les han cortado el acceso al río Jordán dejándolo al otro lado de la frontera. Por eso ha comparado el valle del Jordan con una prisión, ya que está rodeada con la frontera, el muro y las colonias.

Después nos ha explicado cómo era la situación en el valle antes de 1967. Nos ha explicado que desde siempre los israelís han querido esta tierra porque es muy rica para la agricultura. Por eso, a partir de 1967, el objetivo de los israelís fueron las granjas.

A partir de la primera intifada (1987), la ocupación se centró en expulsar a los palestinos de sus tierras y después de los acuerdos de Oslo, se declaró la separación de los territorios palestinos en zonas A,B,C y las zonas naturales protegidas. Normalmente las zonas naturales son para proteger la fauna y la flora, pero en este caso, los israelís quemaron las tierras para expulsar los palestinos .

Luego nos hemos centrado en la destrucción de casas. Nos explican que las destrucciones suelen ser en verano o en invierno, cuando la vida es más dura. Para ejemplificar nos cuenta la primera vez que entraron para destruirle la casa en 1997. Los soldados vinieron con excavadoras, jeeps y perros como si fueran al frente a luchar contra otro ejército. Para mostrar las injusticias que viven, nos cuentan que para poder construir las casas necesitan un permiso de Israel que normalmente es denegado, excepto en cinco pueblos que estan en zona B. En cambio para construir las colonias no necesitan ningún tipo de permiso.

Todo esto complica la vida de los palestinos en sus propios territorios y esto hace que muchos decidan ir a vivir a la ciudad: antes de 1967 había 300.000 palestinos que vivían en el valle, y ahora solo 55.000.

Al final hemos estado hablando de la resistencia del pueblo palestino y del papel de las ONGs en la zona. Él apoya la resistencia no violenta defendiéndola como el mejor camino para la paz. También apuesta por la educación de los jóvenes, ya que son los que tienen más problemas psicológicos por todo lo que han vivido, sobre todo la destrucción de sus casas. Siguiendo con el tema, ha querido dejar muy claro que él no está en contra de ninguna religión, que el conflicto no se basa en la religión, sinó que se trata de una ocupación.

Debatiendo el papel de las ONGs en la zona, se han quejado que muchas de ellas elaboran proyectos millonarios pero sin haber estudiado antes las necesidades del territorio, y esto hace que se pierda mucho dinero y que ellos no vean ningún resultado del proyecto.

En el mediodía, después de comer hemos estado descansando pero el calor ha hecho imposible poder dormir. Es realmente difícil vivir con este calor. También se ha hecho más difícil porque el agua escasea y no hemos tenido electricidad para hacer funcionar la nevera. Nunca habíamos deseado tanto agua fría.

A las cinco, nos hemos organizado en dos grupos para empezar a trabajar. Uno se ha ido a reconstruir una escuela y el otro se ha quedado en el pueblo haciendo ladrillos de adobe. Primero hemos hecho el adobe con nuestros pies y fue muy divertido porque era la primera vez para todos. El ambiente de trabajo ha sido como una gran familia que trabajaba junta para el mismo objetivo: reconstruir las casas de los palestinos.

El grupo que ha ido a la escuela explica que ha sido toda una aventura, ya que la escuela se encuentra muy cerca de una base militar israelí, y eso condiciona su trabajo, que tiene que ser muy cauteloso con las luces, para que no se note que están trabajando ahí.

Hoy la entrada es corta porque nos tenemos que levantar a las cuatro de la noche para volver a trabajar, cuando el tiempo es mas fresco.

La noche será corta pero estamos muy felices de estar aquí trabajando con los palestinos.


Núria y Rizlane


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada