Comencem el matí molt actius i, a través d'una
assemblea plantegem possibles projectes per a seguir treballant amb
la causa palestina per l'any que ve.
Al llarg d'aquests dies la majoria de palestins
amb els qui hem parlat han fet referència al Protocol I to the
Geneva Convention of 1949, (Act 1 C4), aprovada en 1977, que
declara que la lluita armada pot ser utilitzada com a últim recurs,
com a mètode d'exercir l'autodeterminació. Això no significa
que tots els palestins defensin la lluita armada, si no que
consideren legítima qualsevol forma de defensa sota la ocupació
israeliana. Per exemple, actualment a Gaza, on es viu des de fa
vuit anys un bloqueig que impedeix l'entrada tan a persones, com a
medicaments o menjar, utilitzen la lluita armada ja que senten que
les negociacions han resultat en pitjors condicions de vida. Fins
ara, hi ha més de 2.200 civils morts, més de 11.000 ferits, més de
15.000 destruïdes, més de 64 mesquites enderrocades i més de 5
hospitals enrunats. Avui ha estat el primer dia que ens hem reunit
amb algú que obertament defensava la lluita armada. Sempre és
interessant conèixer diferents perspectives tot i que no es
comparteixin.
Més tard ens hem reunit amb Sergio Yahni, de
l'Alternative Information Center, que ens ha parlat de la
societat israeliana i el sionisme. Ens ha explicat que Israel s'ha
transformat en el guàrdia dels interessos d'EEUU. Els israelians
desitgen viure en normalitat, però creuen que la manera de fer-ho és
acabant amb els seus països veïns. També ha afirmat que Israel és
l'únic país del món que rep finançament per a Investigació i
Desenvolupament (I+D). El gran problema al que s'està enfrontant
Israel és la falta de credibilitat del seu exèrcit per part de la
població israeliana, ja que no han complert amb l'objectiu de
derrotar la resistència palestina, per exemple, ahir es van disparar
més míssils de Gaza que el primer dia de la massacre. Tot i la
massacre viscuda, la resistència palestina continua. Degut a aquesta
falta de credibilitat en l'exèrcit, està augment el recolzament
popular a moviments d'ultradreta. Per acabar, Sergio ha afirmat que
actualment el BDS “és l'únic instrument efectiu a les nostres
mans per a acabar amb aquesta situació”.
Palestins del '48
No tota la població palestina té els mateixos drets. L’Estat d’Isarel els
divideix en diferents categories per dificultar la unió del poble palestí. Avui
hem estat amb un dels que s’anomenen “palestins del 48”, en Wassim Ghantos.
Després de que la seva família fós expulsada del seu poble el 1948, ara viu a
Haifa, al nord d’Israel.
Els palestins del 48 són aquells palestins que van ser expulsats durant la
Naqba i que es van quedar dins de les fronteres del nou estat d’Israel. 750.000
són tots els palestins expulsats, i d’aquests, 160.000 es van quedar dins d’Israel.
L’expulsió o Naqba es va concentrar en tres zones: Galilea, la Triangle Area (a
prop de Tel Aviv) i el sud. La majoria eren granjers i el 66% d’ells van perdre
la seva terra i la seva casa.
A partir del 1967, Israel va començar el projecte de les colònies. Gran
part d’aquesta població expulsada es va veure obligada a treballar a les
colònies i alguns d’ells van col·laborar en la seva construcció com única font
d’ingrés possible.
Actualment trobem més de 60 lleis israelianes que discriminen als palestins
que viuen dins d’Israel, que són 1,6 milions. ADALAH és una ONG que lluita pels
drets de la minoria palestina a Israel, i a la seva página web es pot trobar el
llistat d’aquestes lleis: http://adalah.org/eng/. Dins del territori d’Israel qualsevol
persona que no sigui jueva és exclosa, les lleis són cada vegada més
discriminatòries i el ponent afageix que cada cop hi ha més violència
discriminatòria. Per poder entendre millor aquesta situació, ens dóna diferents
exemples: les organitzacions que reben diners del govern israelià no poden
parlar de la Naqba públicament; si un palestí del 48 es vol casar amb una
persona de Cisjordània o Gaza, aquesta mai podrà anar a viure a Israel, per
tant, obliga a la parella a anar a viure a Cisjordània o Gaza, on les condicions
són més dures. Un altre exemple és que als territoris del 48 no s’ha pogut
construir res des de l’expulsió i que en canvi, sí que s’han pogut construir
més de 400 assentaments jueus.
Després d’escoltar totes aquestes injústicies que fan del conflicte un
apartheid, el ponent dóna un toc d’esperança explicant que la tercera generació
després de la Naqba és molt valenta, molt preparada i potent. I per acabar ens
explica els projecte que estan portant a terme des de fa més d’un any al poble
d’on la seva familia va ser expulsada. Fa un any van anunciar que tornarien al
poble tot i la prohibició específica per fer-ho. Van muntar les tendes i han
organitzat diferents activitats amb els fills i filles de les famílies
expulsades i també han organitzat un camp de treball per reconstruir els
camins. No poden deixar el poble sol en cap momento i per això fan torns de
vigilància. També explica que fa quatre messos l’exèrcit els va destruir tot el
que havien construit. Però diu que no perden l’esperança, que no poden deixar
de lluitar, perquè si es rendeixen estan perduts.
ILLAN PAPPÉ I EL PROJECTE “EUROPEU I DEMOCRÀTIC” DE L’ESTAT D’ISRAEL
Hem tingut la sort de coincidir amb Ilan Pappé, el primer historiador
israelià en parlar de neteja ètnica i donar una visió diferent de la història
d’Israel. Pel que hem pogut veure, Ilan Pappé és una eminència: la sala estava
plena de gent que ha vingut fins a Beit Sahour per escoltar-lo. Els seus
estudis, per a que ens fem una idea de la importància del seu treball, ha estat
prohibida pel parlament israelià.
Pappé ens ha donat una visió històrica del projecte sionista, relacionant-lo en la seva base més ferma amb un projecte de país europeu dins dels països àrabs. Per aconseguir-ho, Pappé explica que havia de ser un país democràtic per ser un país europeu. Com a projecte democràtic calia fer unes eleccions, però el 1948 la població jueva era una minoria, per tant, per aconseguir un estat jueu, calia expulsar aquesta majoria palestina. Després de la Naqba (l’expulsió de palestins o neteja ètnica), es van celebrar les primeres eleccions. Tota aquesta “democratització” de l’estat d’Israel va ser legitimada per la comunitat internacional.
Pappé ens ha donat una visió històrica del projecte sionista, relacionant-lo en la seva base més ferma amb un projecte de país europeu dins dels països àrabs. Per aconseguir-ho, Pappé explica que havia de ser un país democràtic per ser un país europeu. Com a projecte democràtic calia fer unes eleccions, però el 1948 la població jueva era una minoria, per tant, per aconseguir un estat jueu, calia expulsar aquesta majoria palestina. Després de la Naqba (l’expulsió de palestins o neteja ètnica), es van celebrar les primeres eleccions. Tota aquesta “democratització” de l’estat d’Israel va ser legitimada per la comunitat internacional.
GAZA: L’ESPERANÇA DE PALESTINA
Pappé ha explicat també el context històric de Gaza des de la seva fornació
fins el conflicte actual. Gaza va començar sent una estratègia per enviar als
refugiats palestins, com una mena de “butxaca”. Gaza també és una estratègia de
divisió de la població palestina per a dificultar les relacions amb
Cisjordània. Com més dividit està l’enemic, més fácil és de combatre’l.
Israel és l’estat que més crims de guerra amaga i té un sistema muntat per
justificar les seves accions, com la massacre d’aquest estiu a Gaza. De cara al
món, Israel utilitza el concepte de “defensa” en comptes d’atac, i vénen la
idea de ser atacats per un terrorisme islàmic. Segons Pappé, però, al darrera
d’això hi ha la por a la pressió demogràfica que suposa la població palestina i
que pot ser una amenaça per al seu projecte d’estat jueu democràtic. Actualment
Pappé creu que Gaza és l’esperança del poble palestí, ja que per a que el
projecte sionista aconsegueixi el seu objectiu caldria aniquilar a tota la població
de la franja de Gaza però a ulls internacionals això no es permetria. Per tant,
mentre Gaza segueixi en peu, l’esperança de Palestina continua.
Pappé es decanta per la solució d’un sol estat i defensa la campanya del
BDS (Boicot, Desinversions i Sancions - http://www.bdscatalunya.org/ ) com un element fort de pressió contra l’estat d’Israel.
Si voleu veure la xerrada completa d’Ilan Pappé, estarà penjada properament
a aquesta web: http://www.maannews.net/eng/ViewContent.aspx?PAGE=AboutUs.
Rizlane, Alys, Núria i Estel·la
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Día 10: Perspectivas tan alejades del mismo conflicto
Empezamos la mañana muy activos y a través de una asamblea planteamos posibles proyectos para seguir trabajando para la causa Palestina el ano que viene.
A lo largo de estos días la mayoría de los palestinos hacen referencia al protocolo I of the Geneva Convention of 1949, (Act I C4) aprobada en 1977 que declara que la lucha armada puede ser usada como último recurso como método de ejercer la auto-determinación. Esto no significa que todos los Palestinos defiendan la lucha armada sino que consideran legítima cualquier forma de defensa bajo la ocupación Israelí. Por ejemplo, actualmente en Gaza donde se viven 8 años de bloqueo que impide la entrada a persones, medicamentos o comida, utilizan la lucha armada cuando sienten que las negociaciones han resultado en peores situaciones. Hasta ahora hay más de 2.200 civiles muertos, de 11.000 personas heridas, más de 15.000 casas destruidas, 64 mezquitas y más de 5 hospitales.
Hoy ha sido el primer día que hemos encontrado alguien que habla de manera abierta de la lucha armada. Siempre es interesante de conocer diferentes puntos de vista aunque no se compartan. Él ha estado en prisión 6 veces lo que significa 7 anos de prisión en total. Nos ha recordados que 5 millones de personas viven bajo la ocupación desde hace 66 años y 500.000 colonos viven en Cisjordania. También ha mencionado que no se puede comparar los cien muertos militares Israelís con los 2.200 de civiles Palestinos en Gaza. Opina que la ONU debe forzar Israel a volver a las fronteras de 1967 y entonces respetar la línea verde. Finalmente cree que hay una línea directa entre el extremismo Islámico y la ocupación, y que las grandes potencias mundiales como el gobierno de Estados Unidos y la Unión Europea han contribuido a este aumento. Esto nos invita a remarcar la importancia de diferenciar a la gran mayoría de musulmanes pacíficos de la minoría fundamentalista. No podemos aplicar el castigo colectivo, como hace Israel de manera ilegal, según la ley internacional a todos los musulmanes del mundo.
Más tarde, nos hemos reunido con Sergio Yahni del Alternative Información Center que nos ha hablado de la sociedad Israelí y el Sionismo. Nos ha explicado que Israel se ha convertido en el guardia de los intereses de Estados Unidos. Los Israelís desean vivir en normalidad pero creen que la manera de hacerlo es acabando con sus vecinos Palestinos. Añade que Israel es el único territorio que recibe subvenciones para investigación y desarrollo (I+D). El gran problema al que se enfrenta Israel es a la falta de credibilidad de su ejército. Por ejemplo, ayer se dispararon ms misiles des de Gaza que el primer día de la masacre. A pesar de la masacre vívida, la resistència palestina continúa. Esta situación contribuye al aumento al apoyo a los movimientos de ultraderecha. Para acabar, Sergio nos ha dicho que la campaña Boicot, Desinversiones y Sanciones es “la única fuerza en nuestras manos en éste momento.”
Palestinos '48
No toda la
población palestina tiene los mismos derechos. El Estado de Isarel los divide
en diferentes categorías para dificultar la unión del pueblo palestino. Hoy
hemos estado con uno de los que se llaman "palestinos del 48", Wassim
Ghantos. Después de que su familia fuera expulsada de su pueblo en 1948, se
fueron a vivir a Haifa, en el norte de Israel.
Los palestinos
del 48 son aquellos palestinos que fueron expulsados durante la Naqba y que
se quedaron dentro de las fronteras del nuevo estado de Israel. Son 750.000 los
palestinos expulsados, y de éstos, 160.000 se quedaron dentro de Israel. La
expulsión o Naqba se concentró en tres zonas: Galilea, la Triangle Area (cerca
de Tel Aviv) y el sur. La mayoría eran granjeros y el 66% de ellos perdieron su
tierra y su casa.
A partir de 1967,
Israel comenzó el proyecto de las colonias. Gran parte de esta población
expulsada se vió obligada a trabajar en las colonias y algunos de ellos
colaboraron en su construcción como única fuente de ingreso posible.
Actualmente
encontramos más de 60 leyes israelíes que discriminan a los palestinos que
viven dentro de Israel, que son 1,6 millones. Adalah es una ONG que lucha por
los derechos de la minoría palestina en Israel, en su página web se puede
encontrar el listado de estas leyes: http://adalah.org/eng/. Dentro del
territorio de Israel cualquier persona que no sea judía es excluida, las leyes
son cada vez más discriminatorias y el ponente añade que cada vez hay más
violencia discriminatoria. Para poder entender mejor esta situación, nos da
diferentes ejemplos: las organizaciones que reciben dinero del gobierno israelí
no pueden hablar de la Naqba públicamente; si un palestino del 48 se quiere
casar con una persona de Cisjordania o Gaza, ésta nunca podrá ir a vivir a
Israel, por lo tanto, obliga a la pareja a ir a vivir a Cisjordania o Gaza,
donde las condiciones son más duras. Otro ejemplo es que los territorios del 48
no se han podido construir nada desde la expulsión y que en cambio, sí se han
podido construir más de 400 asentamientos judíos.
Después de
escuchar todas estas injusticias que hacen del conflicto un apartheid, el
ponente da un toque de esperanza explicando que la tercera generación después
de la Naqba es muy valiente, muy preparada y potente. Y para acabar nos explica
los proyecto que están llevando a cabo desde hace más de un año en el pueblo de
donde su familia fue expulsada. Hace un año anunciaron que volverían al pueblo
a pesar de la prohibición específica para hacerlo. Montaron las tiendas y han
organizado diferentes actividades con los hijos e hijas de las familias
expulsadas y también han organizado un campo de trabajo para reconstruir los
caminos. No pueden dejar el pueblo solo en ningún momento y por eso hacen
turnos de vigilancia. También explica que hace cuatro meses el ejército les
destruyó todo lo que habían construido. Pero dice que no pierden la esperanza,
que no pueden dejar de luchar, porque si se rinden están perdidos.
ILLAN PAPPÉ Y EL PROYECTO "EUROPEO Y DEMOCRÁTICO" DEL ESTADO DE ISRAEL
Hemos tenido la
suerte de coincidir con Ilan Pappé, el primer historiador israelí al hablar de
limpieza étnica y dar una visión diferente de la historia de Israel. Por lo que
hemos podido ver, Ilan Pappé es una eminencia: la sala estaba llena de gente
que ha venido hasta Beit Sahour para escucharlo. Sus estudios, para que nos
hagamos una idea de la importancia de su trabajo, ha sido prohibida por el
parlamento israelí.
Pappé nos ha dado
una visión histórica del proyecto sionista, relacionándolo en su base más firme
con un proyecto de país europeo dentro de los países árabes. Para conseguirlo,
Pappé explica que tenía que ser un país democrático para ser un país europeo.
Como proyecto democrático había que hacer unas elecciones, pero en 1948 la
población judía era una minoría, por lo tanto, para conseguir un estado judío,
había que expulsar esa mayoría palestina. Después de la Naqba (la expulsión de
palestinos o limpieza étnica), se celebraron las primeras elecciones. Toda esta
"democratización" del estado de Israel fue legitimada por la
comunidad internacional.
GAZA: LA
ESPERANZA DE PALESTINA
Pappé ha
explicado también el contexto histórico de Gaza desde su formación hasta el
conflicto actual. Gaza comenzó siendo una estrategia para enviar a los
refugiados palestinos, como una especie de "bolsillo". Gaza también
es una estrategia de división de la población palestina para dificultar las
relaciones con Cisjordania. Cuanto más dividido está el enemigo, más fácil es
de combatirlo.
Israel es el
estado que más crímenes de guerra esconde y tiene un sistema montado para
justificar sus acciones, como la masacre de este verano en Gaza. De cara al
mundo, Israel utiliza el concepto de "defensa" en vez de ataque, y
venden la idea de ser atacados por un terrorismo islámico. Según Pappé, pero,
detrás de esto está el miedo a la presión demográfica que supone la población
palestina y que puede ser una amenaza para su proyecto de estado judío
democrático. Actualmente Pappé cree que Gaza es la esperanza del pueblo
palestino, ya que para que el proyecto sionista consiga su objetivo habría que
aniquilar a toda la población de la Franja de Gaza, pero a ojos internacionales
esto no se permitiría. Por lo tanto, mientras Gaza siga en pie, la esperanza de
Palestina continúa.
Pappé se decanta
por la solución de un solo estado y defiende la campaña del BDS (Boicot,
Desinversiones y Sanciones - http://www.bdscatalunya.org/) como un elemento
fuerte de presión contra el estado de Israel.
Si desea ver la
charla completa de Ilan Pappé, estará colgada próximamente en esta web:
http://www.maannews.net/eng/ViewContent.aspx?PAGE=AboutUs.
Rizlane, Alys, Núria y Estel·la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada