Ens despertem de la
segona nit dormint al ras. Ens llevem quan surt el sol i agafem força amb un
bon esmorzar, que avui ens toca treballar dur. El dia s'aixeca sense núvols —de
fet encara no n'hem vist cap des de que estem aquí— i sense perdre temps anem
al tall. Avui ens toca continuar amb la tasca d'ahir, fan falta molts maons per
a reconstruïr l'escola i la resta de cases enderrocades.
Sembla que poc a poc
anem agafant bon ritme de treball, i en Rajid i la resta de companys palestins
estan molt contents amb la feina feta. Hi ha molt bon ambient treballant, la
brigada i la gent local també fem un bon equip, treballem fort i amb un
somriure constant.
Hem seguit amb la
feina fins que el sol ens ha demanat que ens aturéssim, plens de fang fins a
dalt, i estem contentes però cansades. En Borja, un dels nostres companys
fotògraf, ens ha demanat fotografiar l'abans i el després de la jornada de
treball, de manera que en un full hem plasmat el que hem anat sentit durant el
procés. Les fotos han sortit precioses, i la intenció és exposar-les a la
tornada, així que haurem de estar totes atentes.
Per treure'ns el fang
i la suor de sobre, hem aprofitat la precarietat de la canalització d'aigües, que
pateix fuites constants degut a la nul·la inversió i la falta de recursos a la
Vall d'en Jordà, i ens hem netejat i refrescat sota les canonades d'aigua.
Amb una mica menys de brutícia, hem gaudit d'un merescut descans sota el sol i les temperatures extremes de la zona mentre fèiem temps per gaudir d'un dinar típic palestí que ells mengen amb les mans. Era una barreja d'arròs, ametlla torrada, julivert, sopa de iogurt, vedella estofada i espècies; i ho hem acompanyat d'una sopa de blat i pa de pita. Deliciós!
Després de fer la digestió, ens han portat amb una pick-up sobreexplotada (18 persones tirant pel curt!!), direcció a un espai natural petit però espectacular prop del poble. De camí ens hem trobat amb ramats de cabres i de camells. Entre la vall d'unes muntanyes desertes, es dibuixava un rierol amb uns pocs gorgs que no feien mes de quatre pams de profunditat. Malgrat tot, el contrast entre aigua i desert era màgic i l'aigua fresca ens ha donat energia de nou.
La trobada s'ha
desenvolupat en forma de diàleg recíproc: les noies preguntavem tots els dubtes
que teníem sobre a la situació de la dona a Palestina i a la vegada ella ens
explicava la seva experiència com a activista i artista i com a subjecte
oprimit dins la ocupació: entre d'altres, ha relatat dos arrestos en
diferents situacions, en quines condicions van succeïr i com es va sentir en
cada un. Després d'una llarga conversa i molt agraïdes per tot el que ens ha respòs, ens hem acomiadat amb una fotografia plegades.
Per acabar rodó el
dia, i un cop tots sopats, ens n'anirem a dormir al ras de nou, sota el cel
estrellat que ens ofereix aquesta bonica Vall, i demà ens aixecarem ben d'hora
per seguir amb força i il·lusió amb la tasca dels maons.
Som-hi!
Jona i Laia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada