Avui
tornem a despertar a Betlem després dels dies que hem passat a la
Vall del Jordà. Agafem direcció Susya. Aquesta és una de les 28
comunitats beduïnes no reconegudes dins de Cisjordània per part d'Israel i,
segons l'estat, s'havia d'enderrocar el dia 3 d'agost d'enguany. Gràcies al paper
dels comitès de resistència popular i l'ajut de la cooperació
internacional, s'ha alleugerit el pes de la ocupació cap aquesta
“zona”. Cal recordar que es troba al costat d'un assentament
il·legal de colons, que sistemàticament sabotegen les mínimes infraestructures d'aigua, llum i serveis.
Tenim
temps d'estar tranquils vint minuts fins a trobar-nos amb el nostre
primer “flying checkpoint”, exactament a les 8.35h. Sembla ser
que és quotidià pels palestins trobar-se una furgoneta de l'exercit
israelià creuada al mig d'una carretera secundària civil, però per
nosaltres no ho era. Punxes al terra i fusells penjats al coll de
nois que encara haurien d'estar estudiant. Gaudint dels privilegis
que malauradament no hem escollit ni ens pertoquen, poden passar
aquest entrebanc sense pena ni glòria.
Una roca
pintada amb un “Benvinguts a Susya” és la única manera de
saber que et trobes a la seva comunitat. Més endavant, ens trobem
una tenda rudimentària amb una bandera palestina pintada i el lema
“aturem la demolició de Susya”, que s'entrellaça amb un
paisatge d'allò més peculiar: cases enderrocades, un assentament de
colons a la llunyania que ens vigila, banderes de Fatah i de la Unió
Europea i una comunitat palestina que refusa fermament marxar de la
seva pròpia terra on viu, treballa i estima. Només trepitjar la
comunitat ens trobem en Nasser, que ens fa un breu recorregut entre
les tendes de la comunitat, formada per 35 famílies amb 320 persones
i comencem a entendre de ben a prop què vol dir viure sota la por permanent de veure com se t'expulsa del teu territori. Més
del 80% del poble ja pertany als colons i la comunitat beduïna, els
palestins, només conserven el 20% del terreny del poble, que
correspon a la part agrícola de la zona. A continuació concertem
una petita xerrada amb en Nasser, que ens explica la història de
l'assetjament que ha patit i pateix Susya i entre tasses de te,
encetem una ronda de preguntes que ens permet a les brigadistes
entendre la complexitat de la problemàtica en què es troba la
regió. Després d'això omplim la paraula germanor de contingut quan
dinem plegades amb habitants de Susya gràcies al menjar que ens
preparen. Just després de l'àpat continuem el nostre camí cap a
Hebron.
Malauradament
Hebron és un nom conegut per nosaltres: és la única ciutat de Cisjordània que té colons al casc antic de la ciutat, colònies de ferotges israelians que
malmeten el nom de la ciutat i ataquen, amb totes les seves
conseqüències i amb la flagrant vulneració que suposa aquest fet,
la majoria de palestins i palestines de la ciutat. Un cop arribem a
Hebron i passem el nostre primer checkpoint, ens trobem amb la
organització Youth Against the Settlements (joventut en contra dels
assentaments) organització palestina amb un marcat caràcter juvenil
de defensa dels drets humans de la seva pròpia comunitat, a través
de campanyes mediàtiques i de denúncia de les barbaritats que ha de
patir la població civil. No tant sols és un problema el rol dels
colons dins del centre de la ciutat, sinó que, a més, hi ha 103
checkpoints concentrats en una superfície molt reduïda, exactament
un quilòmetre quadrat. Cal afegir que la ciutat està plena a vessar
de militars pels seus carrers i aquesta imatge no és pròpia d'una
ciutat que històricament ha estat el centre industrial de
Cisjordània, ans al contrari, sembla més un paisatge més proper a
un territori ocupat militarment. Després de veure el centre on Youth
Against the Settlements desenvolupa les seves activitats, ens dirigim
al centre de la ciutat, on ens espera en Walid, de Hebron Rehabilitation Committee, per continuar el
nostre tour. Trobem important remarcar que l'activitat d'aquesta
organització, es veu profundament afectada i condicionada pel fet de
compartir porta amb porta l'espai amb un edifici ocupat per colons de
forma il·legal protegits per l'exèrcit israelià.
Ràbia i
impotència corre per la nostra sang quan veiem que el nostre amic de
viatge, Baha, que ens acompanya sense problemes des del primer dia,
ha de fer-se passar per internacional per poder passar el checkpoint,
sense haver de donar explicacions ni rebre vexacions per part de els
militars de l'exèrcit israelià.
Se'ns
presenta un món més proper a Orwell que els escenaris d'una zona
comercial d'Orient Mitjà. Carrers completament buits, cares marcades
per la repressió que constantment reben i que els impedeix realitzar
la seva vida.
No només
la repressió marca la vida de les persones que han de patir les
hostilitats dels colons. No estem parlant d'una comunitat de veïns
que es troben a l'ascensor amb cara de pomes agres. Ens referim als
sentiments d'una mare que ha de veure com una malla metàl·lica ha de
protegir el seu fill davant l'amenaça de rebre un cop de roc, àcid,
excrements o tot allò que se'ls hi pugui ocórrer.
Totes les
cases ocupades pels colons estant situades sobre els comerços i
cases palestines demostrant així, la superioritat que els hi atorga
el Govern d'Israel als colons.
Us podeu
imaginar el què suposa viure en una gàbia? Doncs això és el barri
de Tel Romeida.
I amb
aquesta història de solidaritat i compromís, ens acomiadem fins
demà.
PD:
Acabem el dia donant la benvinguda als 21 anys de la Júlia. Per
molts anys brigadista.
Àlex,
Eva i Marta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada