Després de passar una
nit a l'aire lliure, sota un cel ple d'estrelles, ens hem llevat amb la primera
llum del sol per continuar la nostra tasca a la Vall del Jordà. Avui, com ahir,
hem seguit elaborant els maons que s'utilitzaran per reconstruir l'escola que
va ser recentment destruïda per l'exèrcit israelià. Hem concentrat els nostres
esforços de manera molt productiva ja que hem aconseguit (en aquests dos dies)
prop de 400 maons.
Cap a les 10,30h hem parat la nostra activitat a causa
del sol intens característic del desert. Ens haviem mentalitzat per passar un
altre migdia calorós quan, de sobte, ens hem trobat amb una fuita d'aigua. En
veure que no podiem parar la fuita, hem iniciat una guerra d'aigua amb les
persones que ens acullen a la Vall del Jordà. Ens hem refrescat molt entre
totes i hem sigut testimonis de com aquesta petita anècdota ha aconseguit
il·lusionar i cohesionar el grup amb les persones locals.
Quan hem acabat de netejar tota la destrossa, hem
dinat. Avui hem menjat espaguetis amb tomàquet, peix arrebossat i verduretes.
Ben tips, hem decidit posar els matalassos a terra al menjador i, amb l'ajuda
dle ventilador, hem pogut fer una dolça migdiada de unes dues hores que ens ha
permés continuar la feina a la tarda.
Poc temps després de despertar-nos de la migdiada, ha
arribat un camió molt gros que hem hagut de carregar amb les totxanes seques de
dies anteriors que anaven en destinació Jerico, on es localitza l'escola
derruïda. Ens hem organitzat d'una manera molt efectiva, amb música de fons
típica del país, i hem fet diverses cadenes per aproximar els maons a
l'interior del vehicle. Això ens ha facilitat la feina i alhora l'ha fet més
amena.
Al vespre, havent descansat una mica, l'Emma, una noia
britànica que col·labora també amb el Jordan Valley Solidarity Movement, ens ha
fet una xerrada per informar-nos sobre els diferents tipus de jurisdiccions de
l'Estat israelià i com això configura un règim d'apartheid. D'altra banda, ens
ha explicat amb detall les armes que utilitza l'exèrcit per reprimir les
manifestacions palestines en contra del sionisme i la ocupació israeliana.
L'Emma ha distingit entre diferents tipus de gasos lacrimógens, bombes de so, canons
d'aigua química i bales recobertes de cautxu. Com a curiositat, ens ha explicat
que una bona manera de desprendre's de la pudor insuportable que ocasionen els
canons d'aigua química és dutxar-se amb ketchup. No ens ho hauriem imaginat
mai!
Un cop acabada la formació, hem anat a girar els maons
fet aquest matí per tal que s'assequin i puguin ser utilitzats a l'obra. Per
sorpresa, han aparegut en Yasser i l'Anna, que ja es troba millor. Ens hem
alegrat molt de veure-la i ens ha portat com a sorpresa la maleta de la Laura,
que portava dies extraviada entre aeroports i cases palestines.
Amb la il·lusió de ser-hi totes, hem sopat falafel,
menjar típic de Palestina, fet a base de cigrons; pà de pita artesà, patates
fregides i verduretes. Igual que ahir, degut a la falta de son, estem exhaustes
però molt contestes per la feina feta i per la què ens queda encara per fer.
Seguim!
Júlia i Felipe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada