No més complicitats amb Isrel

dimarts, 3 d’agost del 2010

Betlehem i Ramallah (Dels Refugiats a l'OLP)

Avui, l’Equip B, hem pogut dormir una mica més. No hi havia treball per a nosaltres a les cases i hem decidit anar a visitar el camp de refugiats de Deheisheh, un dels tres camps situats a prop de Betlem. Allí ens hem entrevistat amb el portaveu de Shiraa. Es tracta d’una associació que lluita pel desenvolupament de la comunitat del centre de refugiats: realitza estudis per saber les necessitats de la comunitat i posteriorment organitzen tallers per poder cobrir les necessitats dels diferents grups que la integren. En una població on la taxa d’atur supera el 80%, Shiraa treballa per millorar les aptituds dels refugiats del camp i augmentar les seves possibilitats de trobar treball. Shiraa, a través del seus tallers de circ, informàtica, bordats i pintura de vidre entre altres, és també una manera d’evadir-se dels problemes del camp .
Després de la xerrada explicativa sobre el camp de Deheisheh i la tasca de Shiraa hem donat una volta pel el camp de refugiats. Actualment, i citant les paraules del portaveu de Shiraa, “és un bosc de ciment”. Inicialment, al 48 el camp estava format a base de tendes situades una al costat de l’altra. En una segona etapa en van edificar construccions senzilles de formigó, al mateix lloc on es situava la tenda. Aquestes construccions consistien en una única habitació de 3 x 3 metres on vivien fins a 12 persones. En etapes posteriors, i amb l’arribada de las noves generacions (fills dels refugiats originals) el camp de refugiats va créixer verticalment, afegint pisos a las construccions originals.
Els habitants de Deheisheh decoren les parets exteriors de les cases amb murals que representen diferents aspectes del conflicte.
La UNRWA (United Nations Relief and Works Agency) és una agència de Nacions Unides que s’encarrega d’assegurar els serveis sanitaris i d’educació de les persones refugiades. Al camp de Deheisheh existeix una escola i un centre sanitari per als refugiats sota la tutela de la ONU.
Potser el millor resum del sentiment dels refugiats palestina s’explica en base a la resolució 194 de Naciona Unides que estableix que “els refugiats que desitgin tornar a les seves cases i viure en pau amb els seus veïns se’ls ha de permetre fer-ho tan aviat com sigui possible”; afegeix, a més, que “els refugiats han d’ésser recompensats segons els principis de la llei internacional” i que això “és responsabilitat dels Governs o autoritats competents”; els quals, a més, “han de facilitar la rehabilitació social i econòmica dels refugiats dels refugiats”. Basant-se en aquesta resolució, els palestins refugiats lluiten pel seu dret de retorn, essent aquesta la raó per a la supervivència per al futur. Molts dels refugiats conserven encara (després de tres generacions) les claus de les seves cases abandonades durant la Nakba (1948) i sovint les porten sempre a sobre.
Després de la visita al camp de refugiats de Deheisheh hem anat a Betlem a fer una mica de turisme i a visitar l’Església de la Nativitat. Des d’allí hem agafat un autobús que ens havia de dur a Jerusalem per tal de reunir-nos amb l’equip A i anar cap a Ramallah a una xerrada amb el cònsol de Palestina a Espanya i un membre del Departament de Negociacions de la OLP (Organització per a la Lliberació de Palestina), l’interlocutori en el procés de les negociacions de pau.
Desgraciadament, el nostre viatge a Jerusalem ha sigut més llarg del que esperàvem i hem trigat unes dues hores i mitja per fer uns 10 Km. Hem experimentat l’arbitrarietat de l’exèrcit israelià que no ens ha deixat passar pel check-point en dues ocasions, de manera que hem hagut d’intentar-ho en tres check-points diferents fins que hem pogut creuar el mur.
Finalment hem arribat a Jerusalem i hem viatjat junt a l’equip A a Ramallah. La xerrada amb el representant de la OLP i el cònsol de Palestina a Espanya ha sigut interessant principalment pel fet de conèixer de primera mà la posició de la OLP, els seus arguments i condiciona per a la negociació.
Per acabar el dia hem gaudit d’un sopar a Ramallah, cortesia del cònsol; i després hem tornat a Jerusalem i Hebron.
Demà ens espera un dia dur de treball!
Bona nit des de Palestina!
Visca Palestina lliure! One, two, three, four… Ocupation no more!


Hoy, el equipo B, hemos podido dormir un poco más. No había trabajo para nosotros en las casas y hemos decidido ir a visitar el campo de refugiados de Deheisheh, uno de los tres campos situados cerca de Belén. Allí nos hemos entrevistado con el portavoz de Shiraa. Se trata de una asociación que lucha por el desarrollo de la comunidad del centro de refugiados: realizan estudios para saber las necesidades de la comunidad y posteriormente organizan talleres para poder cubrir las necesidades de los distintos grupos que la integran. En una población donde la tasa de paro supera el 80%, Shiraa trabaja para mejorar las aptitudes de los refugiados del campo y aumentar sus posibilidades de encontrar trabajo. Shiraa, a través de sus talleres de circo, informática, bordados y pintura de vidrio entre otros, es también un vía de escape a los problemas del campo .
Después de la charla explicativa sobre el campo de Deheisheh y la labor de Shiraa hemos dado una vuelta por el campo de refugiados. Actualmente, y citando las palabras del portavoz de Shiraa, “es un bosque de cemento”. Inicialmente, en el 48 el campo estaba formado a base de tiendas situadas una a lado de la otra. En una segunda etapa se edificaron construcciones sencillas de hormigón en el mismo sitio dónde se emplazaba la tienda. Estas construcciones consistían en una única habitación de 3 x 3 metros dónde vivían hasta 12 personas. En etapas posteriores, y con la venida de las nuevas generaciones (hijos de los refugiados originales) el campo de refugiados creció verticalmente, añadiendo pisos a las construcciones originales.
Los habitantes de Deheisheh decoran las paredes exteriores de las casas con murales que representan distintos aspectos del conflicto.
La UNRWA (United Nations Relief and Works Agency) es una agencia de Naciones Unidas que se encarga de asegurar los servicios sanitarios y de educación de las personas refugiadas. En el campo de Deheisheh existe una escuela y un centro sanitario para los refugiados bajo la tutela de la ONU.
Quizás el mejor resumen del semiento de los refugiados palestinos se explica en base a la resolución 194 de Naciones Unidas que establece que “a los refugiados que deseen volver a sus casas y vivir en paz con sus vecinos se les debe permitir hacerlo tan pronto como sea posible”; añade además que “los refugiados deben ser recompensados según los principios de la ley internacional” y que esto “es responsabilidad de los Gobiernos o autoridades competentes”, quienes además “deben facilitar la rehabilitación social y económica de los refugiados”. Basándose en ésta resolución los palestinos refugiados luchan por su derecho de retorno siendo esta su razón para la supervivencia y su esperanza para el futuro. Muchos de los refugiados conservan aún (tras 3 generaciones) las llaves de sus casas abandonadas durante la Nakba (1948) y a menudo las llevan siempre encima.
Después de la visita al campo de refugiados de Deheisheh hemos ido a Belén a hacer un poco de turismo y a visitar la iglesia de la Natividad. Desde allí hemos cogido un autobús que nos tenía que llevar a Jerusalén para reunirnos con el equipo A e ir a Ramallah a una charla con el cónsul de Palestina en España y un miembro del Departamento de Negociaciones de la OLP (Organización para la Liberación de Palestina), el interlocutor en el proceso de las negociaciones de paz.
Desgraciadamente, nuestro viaje a Jerusalén ha sido más largo de lo esperado y hemos tardado unas 2 horas y media para hacer unos 10 Km. Hemos experimentado la arbitrariedad del ejercito israelí que no nos ha dejado pasar el por el check-point en dos ocasiones, de manera que hemos tenido que intentarlo en tres check-points distintos hasta que hemos podido cruzar el muro.
Finalmente hemos llegado a Jerusalén y hemos viajado junto al equipo A a Ramallah. La charla con el representante de la OLP y el cónsul de Palestina en España ha sido interesante principalmente por el hecho de conocer de primera mano la posición de la OLP, sus argumentos y condiciones para la negociación.
Para terminar el día hemos disfrutado de una cena en Ramallah cortesía del cónsul y después hemos vuelto a Jerusalén y Hebrón.
Mañana nos espera un día duro de trabajo!
Muy buenas noches desde Palestina!
Viva Palestina libre! One, two, three, four… Ocupation no more!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada