A l’altra riba de la Mediterrània, en plena nit, vam aterrar
a Tel Aviv. Només entrar a l’aeroport
vam percebre la seva hostilitat, amb banderes d’Israel pertot, preguntes que
denotaven un cert control per esbrinar què visitaríem i sobre els motius de la nostra
estada. La primera crua sacsejada la vam
tenir quan des de l’autocar vam veure com el mur de l’Apartheid, es presentava
davant nostre fent-nos present la dura realitat que veníem a conèixer. Al primer Checkpoint, escortat per uns
militars, no ens van aturar ni demanar
la documentació degut a que la matrícula
del vehicle era israeliana.
Finalment, després d’un dia llarg de viatge vam arribar a
l’hostal de Betlem on ens esperaven en Yasser i el Baha els nostres guies
palestins. Després d’una tendre
benvinguda cauríem en un son profund interromput per les oracions de la
mesquita.
Aquest matí a mesura que descobríem el complet i deliciós
esmorzar palestí que ens esperava, les nostres cares endormiscades s’han anat
espavilant. I així amb la panxa plena i amb l’energia necessària, ens hem
deixat endur per les explicacions del Yasser i el Baha, que ens han presentat
la seva iniciativa “To be There” i el programa dels pròxims dies.
Ha sigut una conferència molt profitosa, on ens han aproximat
al context i l’estratègia geopolítica
israeliana per dividir i incomunicar a les palestines, controlar-les,
deixar-les sense subministraments bàsics i intentar esborrar la seva identitat.
Beit Sahour: On abans
hi havia una muntanya d’arbres, ara hi ha una muntanya de ciment
A Beit Sahour hem pogut veure amb els nostres propis ulls
com la maquiavèlica estratègia havia aconseguit expropiar la terra construint
un mur, talant un bosc sencer i construint un assentament de colons incomplint
no tant sols la llei internacional sino també tota moralitat. Les
justificacions que utilitzen els israelians per legitimar-se van des d’una seguretat
contradictòria fins a motius tals com la construcció de facilitats públiques que mai podran utilitzar aquelles a qui
justament se’ls hi ha arrabassat les terres. Un exemple il·lustratiu, és la depuradora que
va ser construïda als peus d’aquesta part del mur, sobre terres palestines
confiscades (propietat de palestines de Beit Sahour) la qual subministra aigua només
a les israelianes. Degut a que l’exèrcit israelià imposa restricció d’aigua
sobre la població palestina, aquesta disposa de cisternes per emmagatzemar-la
als terrats i autoavastir-se.
Betlem: la resistència al mur
La nostra segona parada ha estat a Betlehem una ciutat tradicionalment
cristiana, però que a dia d’avui es
caracteritza per haver esdevingut lloc d’acollida de milers de refugiats interns,
causats per l’Estat d’Israel durant la Nakba de 1948. La injustícia però no va
acabar aquí sino que actualment Betlem viu coaccionada per l’enorme mur que travessa
la ciutat, acabant amb els negocis i vides esmicolades d’aquells que vivien als
carrers circumdants i que s’han vist obligades a desplaçar-se.
Així, de mica en mica procuren fer fora a tots aquells i
aquelles que entorpeixen el seu projecte sionista. Davant d’aquest intent de
trepitjar tota dignitat les palestines es mantenen fermes, trobant refugi en la resistència política tant
com en l’art i els relats que omplen el mur en senyal de protesta
.
Beit Jala: Carretera
entre poble i oliveres
A pocs quilòmetres de Betlem hem conegut el poble de Beit
Jala, situat a 900m d’alçada, conegut pel seu oli d’oliva. Des del 1967, Israel va decidir que aquelles terres formaven
part de Jerusalem, el 1970 va decidir construir un assentament jueu il·legal al
damunt del turó on hi ha les oliveres, i poc a poc han anat limitant el pas de
la població autòctona en tota Cisjordània, fins al punt, que si abans de l’any
1967 el 30% de l’economia palestina es basava en l’agricultura, ara només
representa un total del 3%.
Ara poble i terres són separades pel mur i per una carretera d’ús exclusiu per a
transport israelià, però construïts en un 90% de terra palestina.
Ens ha impactat molt la invasió del mur, que a voltes està
tan sols a un pocs metres de les cases palestines, o que des de la carretera no
es pot observar la comunitat palestina, intentant invisibilitzant-la i esborrant-la
del mapa, tapant-la al llarg de quilòmetres i quilòmetres d’asfalt.
Després de tot un matí d’explicacions, entre les poques
hores de son i la saturació de tanta informació hem anat cap a l’hostal. Per esbargir-nos,
algunes hem anat a fer un tomb per la ciutat de Betlem, mentre d’altres
recuperaven forces.
Finalment després d’un exquisit sopar amb bona companyia, ens
hem reunit totes per compartir les primeres impressions. La sensació general és
la de viure inmersos en un relat del qual encara no en som dels tot conscients
i que encara necessitem més
coneixements, temps i vivències per comprendre’l.
