A plenna nit ja tancada, arribavem als Territoris Ocupats de Palestina des de la ciutat de Jerusalem. Ens esperava just a l entrada el primer control militar, un d aquells milers de "check points" que es difuminen com una maquina de control asfixiant per tota Cisjordania. Arribant a la poblacio d Anata, tot i que la nit ens privava de poder veure les dimensions de la destruccio, aquesta es palpava gracies a una especie de sise sentit que no haviem esperimentat fins a la nostra arrivada als Territoris Ocupats. Al arribar a la casa de Salim y Arabiya, vam fer la corrspondent i obligada separacio entre homes i dones a l hora d anar a dormir ( dones al interior de la casa, homes a la haima fora de parets i finestres). Amb la sortida del sol, les dones ja presentaven l esmorzar. Al despertar d aquell caluros mati ens bofetejava, la trista noticia de l assassinat de tres membres de la comunitat homosexual a Israel. MEL (fundador de l ICAHD) afirma: "son part d aquesta gran familia pacifista i d esquerras, pel que aixo suposa un dia tris per a tots nosaltres". A mes a mes, aquell mateix mati, tres familias palestines residents a Jerusalem, havien estat expulsades per a sempre mes de les seves cases.Assimilant les noticies cadascu al seu ritme vam sortir a passejar pel carrers d Anata, la poblacio palestina que ens acull en el sentit mes huma de la paraula. En el nostre transitar les mostres de sorpresa i afecte ens arribaven a raudals, des de convidar-nos a pendre te, fins a una invitacio per entrar en les seves propies cases y negocis. Com a culminacio, ens va rebre l alcalde i una agrupacio de dones, les quals ens mostrarem el seu agraiment per la feina que veniem a realitzar. Sortint del consistori sen s va presentar al nostre davant -el gran simbo d'apartheid i asedi- el mur de la vergona, que separa l'Estat d'Israel dels territoris de la Cisjordania Ocupada. A una banda dels set metres de formigo, es poden veure urbaitzacions de cases adosades amb jardi, de l altre, l abandonament, la falta de recursos i la desolacio entre muntanyes de runa.Per fi, en caure la tarda del Mitja Orient, ens esperava la tasca que ens va portar fins aqui. Davant una modesta atencio inicial dels veins, que va anar creixer per moments, vam comencar a treballar a ritme de formigonera. Comecava aixi el compte enrere per a que dues families palestines recuperessin les seves llars i il lusions destruides per les demolidores de l exerciti hebreu.Un grup d entre tots nosaltres vam tenir la oportunitat d assistir -en una Jerusalem que ja despedia el sol- a una concentracio en repulsa pels dessallotjaments de families arabs d aquella ciutat. La rabia i la impotencia, s expulsava a crits i pancartes a l aire que deixaven anar ,missatges de dignitat i justicia, com per exemple, "one, two three, four, ocupation no more, five, six, seven, eight Israel is a fascist estate". Davant de nosaltres, la frialtat d unes forces de l ordre militaritzades i d iniesperades reaccions.Consumit un altre dia, neixia el seguent en una carrera per la edificacio. A tant sol uns metres del nostre projecte de llar, grues feien avancar el gran mur de la separacio. Morint la tarda, amb una estrfuctura ja consolidada, ens va cridar l atencio, el valor o la inconsciencia de dos "marrecs" que llencaven pedres a les grues, i la policia armada que els protegia, responent aquesta, amb una incursio quotidianament invasora en territori palesti, a cop de granades de gas.
Pedro S. Perez; Victor Martin; Raquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada