El dia d’avui el teníem planejat de manera que ens reuníem amb el Comité Popular de Nabi Saleh que organitza la manifestació de cada divendres en la que havíem de participar. I desprès de dinar ens havíem de reunir amb una ONG d’ajuda a persones amb diversitat funcional.
Per circumstàncies externes al grup no ens hem pogut reunir amb la ONG i tampoc hem pogut assistir a la manifestació.
Al matí hem arribat a Nabi Saleh, ens hem reunit amb Bilal Tamimi i Manal Tamimi i els seus fills que ens han acollit a casa seva. Bilal porta terme la tasca de gestió de la comunicació i la difusió mentre que Manal de temes relacionats amb internacionals.
Nabi Saleh és un dels pobles més petits de Palestina, amb 600 habitants aproximadament. Sempre ha sigut un punt focal de la resistència, fa set anys que es manifesten cada divendres. La historia de la seva lluita local va començar l’any 1976 amb la implantació d’un assentament al costat del poble, on les palestines hi tenien les seves terres de conreu. El desembre de 2009 la colònia va usurpar la font del poble i les terres del voltant deixant a les palestines amb accés a l’aigua limitat a dotze hores a la setmana. Va ser llavors quan van decidir organitzar les manifestacions setmanals. A diferencia de les mobilitzacions a altres ciutats que és queixen per accions concretes, les de Nabi Saleh es queixen per a l’ocupació en general. Per aquest motiu les repressions per part de l’exercit són més dures ja que tenen por que resultin un exemple per la resta de la població palestina. Alguns exemples de la repressió són disparar gas lacrimogen, munició real, bales de goma, aigües fecals sobre els edificis i les persones, incursions nocturnes a les cases, detenció de adults i menors, restricció a l’accés del poble i augment de check-ponits per a controlar la població. La meitat del poble han estat ferits en les manifestacions dels quals seixanta eren menors i dues persones han mort en mans de l’exercit. Per altra banda, Nabi Saleh és un dels pobles amb població més ben formada i preparada, el 70% de les dones han rebut educació i això és un dels motius per el qual les dones tenen un paper vital en la lluita i en la manifestació de cada setmana. Segons Manal, el motiu d’aquest empoderament de les dones és que el poble està format per una única família, els Tamimi, i això permet que la segregació entre homes i dones no s’accentue tant. L’exercit aprofita aquest empoderament per castigar i humiliar a les dones en especial i utilitzar-les també com a castig col·lectiu. D’aquesta manera la dona te doble sofriment, el primer per culpa de la repressió i l’ocupació i el segon perquè han de ser el pilar de tota la família per resistir a les detencions i pèrdues i no mostrar debilitat a la resta de membres.
A causa de la creixent violencia per part de l’excercit i l’esgotament dels membres de la població, el comité ha pres la desició de donar una pausa a les manifestacions per replantejar estratègies i reposar forces.
 |
| Manal Tamimi i Bilal Tamimi |
Com finalment no hem pogut participar en la manifestació la família ens ha projectat un documental on hem pogut veure amb imatges reals tot el que ens havien explicat anteriorment.
En acabar, ha arribat a la casa Janna Tamimi, la noia de deu anys coneguda com la periodista més jove del món. Quan tenia set anys va començar a enregistrar escenes que es vivien a les mobilitzacions i a fer-ne difussió. hem mantingut una conversa amb ella, hem pogut fer-li preguntes i ens ha deixat bocabadats per la seva força, maduresa i la claredat de les seves idees i missatges.
A continuació, a la suposada hora que s’acaba la manifestació, per evitar confusions hem fet el mateix recorregut habitual de cada setmana fins al turó on hem vist l’assentament de Halamish i la font. De seguida, un cotxe militar s’ha aproximat al poble per a veure que succeïa amb el grup de persones que estàvem allà.
Finalment ha arribat l’hora de dinar, i ens hem dirigit a Ramallah. És la capital institucional de Cisjordania, té cinc camps de refugiats i és on es gestiona i administra la Autoritat Nacional Palestina. Se la coneix com la capital dels titelles perquè és una ciutat que pretén donar un fals estat de benestar que intenta distreure a la població de la ocupació que els sotmet i la seva resistència. Hem passejat per la ciutat després de dinar i finalment hem tornat a Betlem per sopar i esbarjar-nos una mica.
Poema escrit per un nen de Gaza i que Janna Tamimi va recitar enfront a un grup de soldats de l’exercit israelià quan tenia cinc anys:
Tots els vostres exercits
Tots els vostres lluitadors
Tots els vostres tancs
Tots els vostres soldats
Contra un nen amb una pedra a la mà
Allà dret tot sol
En els seus ulls veig el Sol
En el seu somriure veig la Lluna
I em pregunto, només hem pregunto
Qui és el dèbil i qui és el fort
Qui té raó i qui s’equivoca
I desitjo, només desitjo que la veritat
Tingués llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada