DIA 10: Tulkarem, el nord també resisteix.

Després d'un llarg viatge d'autobús, hem arribat a la ciutat de Tulkarem, aquesta fa frontera amb Israel. Allí ens hem reunit amb l'organització Social Work Commities, ens ha explicat com afecta l'ocupació en aquest territori. Aquesta ciutat té 65.000 habitants i a la regió hi ha 150.000 persones vivint. En Tulkarem es troben dues universitats i dos camps de refugiats, un és el segon més gran de tota Cisjordània, amb 25.000 habitants, l'altre acull a 10.000 persones.

A la ciutat trobem tant zona A, com zona C. La mateixa ciutat i els dos camps de refugiats són zona A, mentre el poble de Shufa, a cinc minuts de la ciutat, és zona C.

Visita a Shufa

Després de reunir-nos amb aquesta organització, hem anat a visitar el poble de Shufa. Aquest poble està dividit en dos per un checkpoint, a l'altra part d'aquest sols poden accedir-hi les persones residents que estan registrades en una llista. Han estat 70 anys sense electricitat i fa sols tres anys que reben subministrament elèctric. El 80% de les terres estan confiscades per l'Estat d'Israel i el 20% restant són les terres que ocupen les cases. No poden entrar en les seves terres de cultiu lliurement, per això durant la temporada de recollida d'olives organitzen brigades amb persones internacionals i d'alguns israelians per tal que els sigui més fàcil poder realitzar el seu treball.

La proximitat del poble a Tulkarem és de cinc minuts en cotxe desde Shufa, però a causa del checkpoint, tardem 25 minuts a arribar perquè sols poden accedir a través d'ell les persones que tenen el document de residència.

Al voltant de Shufa s'han establit dos assentaments, un de 1.500 colons i en l'altre viuen 400. El problema d'aquests assentaments és que la majoria de cases estan buides.

En el poble hem visitat un edifici otomà de més de 1.000 anys. Des del terrat d'aquest edifici podem veure la frontera amb Israel. Es veu la mar Mediterrània, tan sols a 10 km, però els habitants d'aquest poble fa molts anys que no es poden banyar en aquestes aigües que comparteixen amb nosaltres, ja que estan baix control israelià.

Aquest checkpoint és molt perillós, ja que els soldats solen ser molt violents. Durant els últims 20 anys han estat assassinades 23 persones. Per totes aquestes raons, la vida en aquest poble es fa insuportable.

Hem intentat passar pel checkpoint que separa la població en dos. En arribar, els soldats ens han prohibit el pas, aleshores hem hagut de donar la volta i tornar a fer el trajecte de 25 minuts.

Tulkarem

Durant el trajecte de tornada, el guia que ens ha acompanyat ens conta que han creat una companyia de teatre de l'oprimit, per tal de denunciar les constants violacions de drets humans en aquesta terra. Es dediquen a escoltar les històries de les palestines i després les representen, revivint les experiències d'aquestes persones. Gràcies al teatre han aconseguit que el poble tingui subministrament elèctric, que algunes persones d'Israel vinguin a conèixer la seva realitat i han denunciat davant la Cort internacional el problema del checkpoint que parteix Shufa en dos. Aquesta companyia de teatre s'anomena Canan.

Hem tornat a Tulkarem i ens han mostrat un polígon industrial amb 11 fàbriques químiques i ens han parlat dels efectes que aquestes han produït en la població de la zona. Aquestes fàbriques estaven en Yaffa, però la població va començar a protestar per la toxicitat d'aquestes, aleshores la Cort va dictaminar que era nociu per a la població israeliana, l'Estat d'Israel va decidir en l'any 1983 traslladar aquestes fàbriques a territori palestí, en terres que havia expropiat dos anys abans. En aquestes fàbriques es realitzen experiments molt perillosos i nocius, prohibits per la llei internacional. Curiosament, tots els treballadors d'aquestes fàbriques són palestins, excepte els alts càrrecs que són israelians. El funcionament de la fàbrica es deté quan el vent bufa cap a Israel i es torna a posar en marxa quan el vent va cap a territori palestí. Clar, totes les persones que vivien al voltant d'aquesta zona han hagut de marxar i moltes altres han estat diagnosticades de malalties com el càncer. Més de 500 treballadors de les fàbriques van haver de deixar els seus treballs per problemes de salut derivats de la toxicitat d'aquestes fàbriques. Encara que són fàbriques privades, estan vigilades per militars de l'exèrcit.

Després d'aquesta visita i respirar l'aire recarregat i nociu, ens hem dirigit a la Universitat de Khadoorie (Universitat Tècnica Palestina), la qual compta amb cinc facultats i 6.500 estudiants. Es va construir en els anys 30, i era una escola d'agricultura, en el 2007 es va constituir com a Universitat. Allí ens reunim amb el vicepresident d'aquesta i ens explica com els afecta l'ocupació. Està molt a prop del mur, dins de la universitat podem trobar una zona de tir. Els soldats acostumen a fer incursions a dins de la zona universitària, durant aquest any han invadit més de 150 vegades. En aquestes incursions, 138 estudiants han estat ferits per bales de goma, altres 330 per bales metàl·liques, més de 1.000 han estat víctimes del gas lacrimogen i 14 han estat arrestades. El principal objectiu de la universitat és fer fora a l'exèrcit del campus i protegir als estudiants, ja que moltes estudiants han decidit abandonar aquesta universitat a causa de la inseguretat. La intenció de l'Estat israelià és acabar amb aquesta universitat.

El vicepresident ens explica que no han denunciat aquesta situació a la Cort internacional, ja que la mateixa comunitat internacional perpetua aquesta ocupació. En el seu moment es va denunciar l'ocupació per part d'Israel i ningú els va escoltar.

Dins de la mateixa universitat hi ha zona A, B i C. S'instal·len molts checkpoints mòbils per tal de dificultar l'accés dels estudiants a la Universitat.

Hivernacles de la Universitat destruits pels soldats

Durant aquest temps hem comprovat que Palestina li dóna molta importància a l'educació, es considera el país amb més universitats i títols universitaris per metre quadrat.

 Qalqiya, un poble rodejat pel mur

Seguidament, hem visitat la ciutat de Qalqilya, de 60.000 habitants. El mur rodeja pràcticament tota la ciutat amb una altura de 8 a 12 metres. Per l'altre costat del mur passa una de les carreteres més importants d'Israel, que comunica l'Estat de nord a sud. Un dels checkpoints d'aquesta ciutat connecta amb Israel, el creuen cada dia entre 3.000 a 4.000 treballadores. En aquest checkpoints, a més de soldats, també hi ha seguretat privada que actuen com a mercenaris i són coneguts per la seva brutalitat.

La ciutat de Qalqiya és molt rica en aigua, en canvi pateix tall d'electricitat 7 hores cada dia perquè l'empresa elèctrica diu que el poble ha acumulat un deute amb ella.

Ens resulta curiós que el mur d'aquesta ciutat no estigui replet de pintades i murals, ja que és comú en altres poblacions on passa el mur. Ens expliquen que és una decisió política, que cap pintada farà el mur bonic i que el prefereixen lleig, tal com és.

Desertar de l'exèrcit en una societat altament militaritzada

Finalment, ja en l'hostal ens han vingut a visitar dos refusniks, i ens van contar la seva experiència. Les refusniks són persones israelianes que decideixen no fer el servei militar obligatori. A partir dels 18 anys, una edat poc madura per a prendre aquest tipus de decisions, les xiques estan obligades a servir durant dos anys i els xics durant tres.

La societat israeliana està altament militaritzada, el consens més gran entre la seva població és fer el servei militar, no fer-lo simbolitza una traïció, pensen que l'exercit és qui els ha de protegir i que sols així estan segurs.

Abstenir-se de fer el servei militar pot comportar penes de presó. També condiciona el futur laboral i social. Quan busques treball, en el currículum ja especifica que no has realitzat el servei militar, la majoria d'empreses prioritzaran a algú que sí que l'hagi fet. En l'àmbit social pot provocar rebuig, ja que es valora molt fer el servei militar i dóna cert prestigi segons la trajectòria i els càrrecs que hagis ocupat.

Per acabar, ens despedim amb un missatge optimista. En 2014, 150 persones israelianes van decidir no anar a fer el servei i cap d'elles ha anat a presó.