Avui hem pogut descansar més que habitualment i és que ja
era necessari per al dia que ens esperava. Hem viatjat fins a Bil’in per
conèixer la realitat del poble i un membres dels Comitès de Resistència Popular.
Al 2002 es va iniciar la
construcció del mur a la zona de Bil’in, confiscant el 58% de la terra per a
construir assentaments israelians impedint així que els pagesos palestins poguessin
conrear la terra. Davant d’aquesta ofensiva, el poble (juntament amb l’InternationalSolidarity Movement i alguns israelians no sionistes) va decidir organitzar-se
en Comitès de Resistència Popular per evidenciar la ocupació israeliana i
guanyar la terra confiscada. Van haver-hi accions creatives a diari durant dos
mesos per captar els mitjans de comunicació, com ara lligar-se a les oliveres
per evitar que aquestes fossin tallades o disfressar-se d’Avatar per
simbolitzar la ocupació amb una pel·lícula coneguda internacionalment.
L’estratègia va derivar cap a una
convocatòria regular els divendres, després de la pregària musulmana al migdia,
que ha durat fins a 10 anys. Al 2007 una declaració de la Cort Israeliana va
declarar il·legal la construcció del mur (que finalment es va desmantellar al
2011), però el poble de Bil’in va decidir seguir amb la lluita per recuperar
tota la terra robada, inclòs el mur de formigó que es troba just davant de la l’assentament,
encara vigent avui en dia. Bil’in s’ha convertit en un referent internacional,
pel que fa a la lluita palestina de resistència no armada.
Davant aquest context, hem
decidit donar suport com a observador a la manifestació d’aquest divendres, que
s’ha iniciat cap a les 13,30h. Davant la nostra sorpresa, l’exèrcit israelià ja
es trobava armat i en jeeps militars a l’alçada de l’antiga tanca que
representava el mur. Només hem pogut avançar uns metres ja que de seguida han
començat a disparar gasos lacrimògens als manifestants, que hem hagut de
dispersar-nos ràpidament. Gràcies a un dispositiu de seguretat preparat prèviament
a la manifestació hem pogut pal·liar millor l’efecte del gas, encara que no hem
pogut evitar els seus efectes més directes. La pluja de gasos s’ha intensificat
fins al punt en què hem hagut de retrocedir al punt de trobada.
Per recuperar forces, hem anat a
dinar a Ramallah i tot seguit ens hem trobat amb en Ziad Amro, treballador del
Ministeri d’Afers Socials de l'Autoritat Nacional Palestina, centrant-se en les persones amb diversitat funcional. Ens ha comentat que, a principis
dels anys noranta, les institucions de Ramallah tenien un pressupost concret
per poder invertir en programes destinats a persones amb diversitat funcional
(intel·lectual, sensorial, visual, mobilitat reduïda...). Al cap d’uns anys,
aquest pressupost va desaparèixer i fa que no es pugui treballar adequadament
en aquest aspecte.
A causa de la ocupació, amb la
política d’ossos trencats de l’exèrcit israelià (que es basa en trencar els ossos de palestins de famílies més lluitadores), el que s’aconsegueix és que
moltes persones que no tenien una diversitat funcional l’adquireixen a causa d’aquesta
política. Això fa que aquestes persones ja no surtin de casa i que tinguin la seva
família ocupant-se d’elles, mantenint-les lluny de la lluita, i que l’Estat
israelià pugui continuar amb la ocupació. Amb les condicions actuals, és molt
dificultós diagnosticar el què pateix realment la persona amb diversitat
funcional i això fa que el treball amb les famílies, programes, activitats,
etc. sigui molt complicat. El que s'havia aconseguint en polítiques socials en
quant a visualitzar aquest col·lectiu ha quedat desbancat.
Després de sopar a l’hostal, hem
anat a l’Alternative Information Center on ens ha fet una fet una xerrada la
Nurit Peled, professora de la Universitat Hebrea de Jerusalem, que ha fet un
estudi sobre la imatge que es transmet als nens israelians, a partir de la seva
escolarització, sobre els palestins. Explica que l’Estat d’Israel es legitima
mitjançant la idea divina sobre el dret del poble jueu a habitar la terra
promesa. Així doncs, els palestins es converteixen en una amenaça per
aconseguir aquesta terra i en ocupants en el seu propi territori.
Els palestins representen una
ocultació sistemàtica als llibres de text israelians, no apareixen fotos de com
són i a més s’exerceix una manipulació dels mapes i de la pròpia comunitat
palestina (tradicional, en contra de la modernització, sense drets, sense
serveis bàsics, etc.) per reduir-los i ignorar-los com a poble. A tall d’exemple,
Peled ens ha explicat que els nens israelians mai no veuen una foto d’un
checkpoint en una hora punta del dia o que en els mapes hi posa que no hi ha
dades sobre Cisjordània. Així doncs, no és estrany trobar frases en els llibres
de text que legitimen les massacres comeses per l’exèrcit israelià (considerades
internacionalment crims de guerra) i, fins i tot, els seus executors són
glorificats i considerats herois per la societat israeliana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada