Prou agressions militars d'Israel. Prou Ocupació. Que s'acabi l'Apartheid.
Us deixem amb les útlimes notícies sobre la situació que s'està vivint a Palestina les últimes setmanes, especialment a Gaza.
El moviment solidari amb el poble palestí a Catalunya i la campanya "No més complicitat amb Israel" està preparant una propera manifestació de rebuig a aquests atacs i la política militar, d'ocupació i apartheid israeliana pel proper dijous 17 a la tarda.
Us mantenim informades de les últimes convocatòries.
Israel bombardea un centro de discapacitados en Gaza
dissabte, 12 de juliol del 2014
Concentracions de suport a Palestina
Durant aquesta setmana passada després dels atacs indiscriminats sobre Gaza especialment, però també a Cisjordània, s'ha començat a mostrar el suport des de Catalunya a la població palestina que pateix des de fa setmanes un càstig col·lectiu després del segrest i la mort dels tres israelians. Ja són centenars els morts palestins després de la última ofensiva de l'exèrcit israelià. A Barcelona, Rubí i Girona companyes i companys de Pau Sempre han participat de les concentracions de rebuig a aquests atacs, per la fi de la situació d'apartheid i l'ocupació que aplica Israel sobre els territoris palestins i la seva població.
Concentració a la Pl. Sant Jaume de Barcelona
Lectura del manifest a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
Plaça de la Vila a Rubí
No més Compilcitat amb Israel
Aturem les matances a Palestina. Girona
Càstig col·lectiu
Els palestins de Cisjordània estan patint un càstig col·lectiu a gran escala que comença a semblar-se a l'operació "Defensive shield" (Escut defensiu) de 2002, quan els israelians van reocupar totes les ciutats de Cisjordània. Oficialment, es tracta de trobar als tres colons segrestats.
Els carrers de Ramallah, de Jenin i d'altres ciutats estan plenes de soldats que entren per la força a les cases, trenquen tot al seu pas o colpegen als ciutadans. Hebron està literalment en estat de setge. Ja han estat abatuts fredament 4 palestins, entre ells un nen de 14 anys, que només anaven armats amb la seva ràbia. Centenars han estat detinguts, d'ells 50 expressos que havien estat alliberats en l'intercanvi per Gilad Shalit a finals de 2011.
Ja han estat pronunciades desenes d'ordres de detenció administrativa, sinònim d'empresonament sense drets ni judici. També han estat detinguts nou diputats, entre ells el president del Parlament palestí, membre de Hamàs. Es registren les associacions i els centres culturals i es destrueixen els seus equips. A Betlem, el centre cultural Ibdaa del camp de refugiats de Deheishe ha estat envaït i el seu director Khaled lligat amb els ulls embenats; s'han emportat els ordinadors i han destrossat els trofeus esportius que eren l'orgull del centre. Tot i que és evident que aquests centres no tenen cap relació, ni de prop ni de lluny, amb el segrest dels colons.
A prop de Ramallah, la Universitat de Birzeit ha estat també envaïda i els seus locals arrasats ... sense reacció per part de les universitats israelianes. Gaza pateix bombardejos diaris que terroritzen la població. Per si encara fos necessari dir-ho, els acords d'Oslo de 1993, amb la seva Zona A suposadament sota control palestí, estan ben morts i enterrats. A l'abril, Fatah va firmar un acord de reconciliació amb Hamàs i es va crear un govern d'unitat nacional. Des de llavors, Hamas, l'"organització terrorista" l'elecció el 2006 havia servit de pretext per al bloqueig de la banda de Gaza, forma part dels seus interlocutors. Una cosa inacceptable per al govern israelià, que no vol negociar amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Però Netanyahu té una altra espina clavada: la diplomàcia nord-americana, durant molt de temps totalment al seu costat i suport indefectible de totes les brutalitats d'Israel, ¡ha començat a emetre tímides reserves! Les crítiques sobre l'ampliació de la colonització i l'absència de progressos en les negociacions han estat violentament rebutjades per Netanyahu. L'assumpte del segrest ha proporcionat una ocasió agafada al vol per intentar trencar la nova i fràgil unitat palestina, designant immediatament a Hamas com a responsable, encara que Hamas no hagi reivindicat en cap moment aquest segrest.
També col·loca a l'ANP en una posició més que delicada. Després d'haver ofert tota la seva cooperació per trobar els colons, la policia palestina ha posat a disposició de l'exèrcit ocupant un lloc de policia a Ramal·la, fet que ha indignat a molts palestins, que han apedregat el local.
Vaga de fam
L'agressió israeliana es desenvolupa quan al voltant de 200 persones preses, algunes d'elles en el seu 58è dia de vaga de fam, es troben en un estat crític. I mentre la Creu Roja Internacional (CICR) guarda un profund silenci, fet que exaspera les associacions de suport a les persones preses i Europa mira cap a una altra banda sense fer res, el Parlament israelià actua: es planteja votar amb urgència una llei que autoritzi a les autoritats penitenciàries alimentar per la força als vaguistes de fam, malgrat els acords internacionals que ho prohibeixen.
Mentrestant, l'ANP es dedica a impedir i reprimir les manifestacions de suport a les i els presos, el que en el context actual de reocupació no deixarà de tornar insostenible per a ella. Palestins d'Israel Després d'haver explicat sense ambigüitats que estava personalment en contra dels segrestos, la diputada a la Knesset Haneen Zoabi, elegida pel Balad (partit polític àrab-israelià. Ndt) ha posat les coses al seu lloc: "no és incomprensible que en una situació d'ocupació, quan Israel segresta cada dia a palestins detinguts, hi hagi segrestos. Això forma part de la lluita contra l'ocupació, que és legítima ". Ha afegit: "Faig recaure tota la responsabilitat d'aquests segrestos sobre el govern israelià".
Això no ha evitat que la dreta i l'extrema dreta de la Knesset expressessin tota la seva fúria. Lieberman l'ha tractat de terrorista, precisament quan l'exèrcit d'Israel acaba de segrestar centenars de membres i suposats simpatitzants de Hamàs. Com escriu Michel Warchawski en un article de suport a Haneen Zoabi: "Repetim amb Haneen Zoabi: l'ocupació provoca la resistència i la resistència no només és un dret, és un deure. Es pot estar en desacord amb el mètode del segrest, però això forma part de la lluita legítima contra l'ocupació colonial".
Font original: http://www.npa2009.org/ Traducció de Faustino Eguberri - Vent Sud
Subscriure's a:
Missatges (Atom)