Us deixem que us entretingueu amb aquesta parodia que uns companys de Bilin, una de les manifestacions a les que vam assistir els membres de la Brigada Calatrabas 09, han fet basant-se amb la película Avatar. Més enllà de Hollywood hi ha diversos missatges de la película que mereixen la nostra atenció, com les contradiccions entre la comunitat científica i els beneficis empresarials, la moral i els punts de vista segons el bàndol des d'on es mira, i com la unió dels oprimits pot plantar cara sempre que es mantinguin units. Avatar és un crit a la rebeldia que també mostra el poble palestí, cada dia amenaçat, invadit i trepitjats els seus drets, que no vol cedir a existir com a poble. Palestina és la seva terra, l'ocupant és Israel, l'estat sionista que els manté tancats dins d'un mur/presó, els roba l'aigua, els conrreus, les matèries primes, no els deixa tornar als seus llocs d'origen i manté els colons armats dins de Cisjordania, i amb la seva lluita és amb la que nosaltres ens solidaritzem dia a dia.
I aquí podeu veure la manifestació a la que vam assistir el passat 14 d'Agost del 2009, contra el mur i en denúncia de les últimes detencions ilegals que havia practicat l'exèrcit israelià a joves activistes palestins de Bilin.
Salut i endavant
No més complicitats amb Isrel
dijous, 18 de febrer del 2010
dijous, 11 de febrer del 2010
"Que tothom hi vagi, ho vegi, ho visqui i tregui les seves pròpies conclusions"
Intervenció de la Bego al seminari "Lluites i Solidaritats per Palestina" al II FSCat
Hi ha moltes formes de resistencia i lluita contra el Pla que l’Estat Sionista d’Israel ha preparat per fer desaparèixer els territoris palestins. Una de les més conegudes i més exteses a nivell internacional és la campaña del BDS (Boicot, Desinversió i Sanció), de la que us en parlarà el meu company. Jo vull parlar-vos d’una de les moltes formes de resistencia contra l’ocupació dels territoris palestins: es tracta de la reconstrucció de les cases palestines enderrocades per ordre de l’Estat d’Israel per tal d’anar ocupant el territori palestí.
Per començar, 4 dades bàsiques de la situació actual del territori palestí en termes de l’ocupació:
1) Els territoris suposadament Palestins estan dividits en 3 àrees:
AREA A (control palestí)
AREA B (control militar israelí/administratiu palestí)
AREA C (control israelí)
Cisjordània: 5.600 km2
- 18% és àrea A (“control palestí”) Tot i que hi entre l’exèrcit israelí, com a Nablús el 2002, o ara fa uns dies a Ramal·la on van detenir una activista catalana.
- 19% és àrea B (control compartit)
- 63% Restant és reserva natural, zona militar de seguretat, assentaments ilegals, carreteres d’ús exclusiu per israelians, territori ocupat per la construcció del mur dins la línia verda del 1967, etz.
2) El mur té una llargada de 725km (encara falten petits trossos per construir) i el 86% d’aquest mur està construït dins de territori palestí.
3) Hi ha fins a 630 punts de control dins de territori palestí (amb les seves corresponents àrees de seguretat).
4) Aproximadament es calculen uns 249 assentaments de colons dins de territori palestí.
Com us comentava, una de les formes d’ocupació del territori palestí és l’enderrocament de cases. Aquests es dividieixen en tres grans grups.
Enderrocaments punitius: 8,5%
Enderrocaments com a multa per pertànyer a un grup polític, o per haver comès un atac contra població israelí, o quan crecen que hi pot viure un “terrorista”.
Enderrocaments administratius: 26%
Enderrocaments per infringir la zonificació, és a dir, cases palestines a les quals se’ls ha tret el permís de construcció perquè, después de la repartició de les zones A, B i C, han quedat dins l’àrea C, o bé quedan dins de l’àrea de seguretat d’una zona militar (tot i ser dins de territori ocupat), o bé han estat declarades zona agrícola.
Operacions de neteja de terreny/ Enderrocaments militars: 65.5%
Enderrocaments per netejar un terrreny on s’han dur a terme maniobres militars, buscant alguna persona, o per aconseguir un objectiu militar.
Exemple del procés de demolició de cases: rebent una carta i posterior enderrocament.
El què nosaltres fem reconstruïnt 2 cases de les que han enderrocat.
- Desde el 1967 fins avui, unes 24.000 cases palestines han estat enderrocades per l’Estat d’Israel.
- Durant el 2000-2007 el 94% de permisos de construcció sol·licitats per palestins han estat denegats
Últimes dades:
20-26 de gener 2010: noves ordres d’enderrocament sobre 17 edificis a l’àrea C:
- 1 hospital en construcció
- 2 mesquites en construcció
- 14 cases particulars.
És molt important difondre la realitat del què passa a Palestina i la millor manera és anar a veure-ho en persona. La nostra funció, a més a més de cooperar, és difondre la veritat.
dimecres, 3 de febrer del 2010
ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010
FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.
Vídeo del desenvolupament del fòrum i la intervenció de la Bego.
El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.
L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)
Declaració de l'Assemblea de Moviments Socials II FSCat Gener 2010
Per a més informació consulteu el blog del FSCat:
http://fscat.blog.pangea.org/
Vídeo del desenvolupament del fòrum i la intervenció de la Bego.
El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.
L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)
Declaració de l'Assemblea de Moviments Socials II FSCat Gener 2010
Per a més informació consulteu el blog del FSCat:
http://fscat.blog.pangea.org/
divendres, 14 d’agost del 2009
CRONIQUES PALESTINES 2
L’experiencia amb el poble beduí ens va apropar a una realitat en la que les tensions del conflicte arriben a la seva màxima expressió. En aquesta zona propera a Hebrón, una de les més castigades pel fanatisme dels colons més extremistes i per un exèrcit còmplice dels seus excessos, vam poder sentir estupefactes el contingut de la paraula ocupació al Mitjà Orient. Entre els àrids turons de la zona s’acumulaven les velles i castigades lones que refugíen a un poble que va ser expulsat de les seves cases i la dels seus ancestres, sent obligats a viure, com a tants altres refugiats, als territoris ocupats de Cisjordània. Els seus rostres castigats per la desidia no van deixar d’oferint-se un somriure amic i una hospitalitat sincera. Sota un sol de justícia treballàvem en pro de necessitats tan bàsiques com l’emmagatzematge d’aigua, estables per la ganadería o terra per al cultiu. Al dia següent vam despertar alarmats entre crits i carreres dels membres masculins de la comunitat, disposats a plantar cara a un coló acompanyat per soldats i gossos que es va presentar a les terrres de l’humil poblat amb inesperades intencions, pressumiblement robar o matar unes quantes obelles. Aquestes incursions formen part d’una estratègia orquestada pels pobladors dels assentaments que rodejen aquesta comunitat beduina amb l’objectiu de desestabilitzar les seves vides i forçar-los a abandonar les seves pròpies terres, que suposen el seu unic mode de subsistència. Provablement en aquest cas la presència internacional, va evitar que la violència pròpia d’aquests colons hebreus, fos consumada en aquesta ocasió.
Des d’allà ens vam dirigir a Hebrón, la més gran de les ciutat en tots els territoris ocupats, en la que les tensions es viuen en els seus carrers i places, en les seves mesquites i sinagogues, en els seus comerços i mercats. En definitiva, cada racó d’aquesta ciutat, es susceptible d’actes violents i d’abusos constants. La població àrab d’Hebrón, es de dues centes cincuanta mil persones, mentre que els assentaments hebreus son habitats per aproximadament un miler d’israelians, que condicionen la vida diària de la restra dels palestins, havent llastrat, la presèmcia militar i les restriccions al poble àrab, el dinamisme i la riquesa del que va ser una ciutat comercial i pròspera. Aquesta situació es plasma molt gràficament en uns carrers obligats a cobrir-se amb reixes. Els jueus que habiten els assentaments dispersos pels carrers centrals d’Hebrón, llencen pedres i tota mena d’objectes contundents als homes i dones, nens i nenes, àrabs tots ells i ciutadans de segona que compren i negocíen, en definitiva, que fan vida pels seus carrers.
Els centres de culte no viuen al marge d’aquesta situació. La nostra visita a la Mesquita, ens va fer descalçar-nos a tots i cobrir-se a les dones amb una mema de llarga túnica encaputxada. A l’interior de la imponent mesquita, els seus arcs, escrits a les parets, i encatifats els seus sòls, et parlen només entrar, de segles d’història, de deboció religiosa, en definitiva, de lloc sagrat. La nostra presència allà es va veure sorpresa per l’entrada d’un grup de militars hebreus sense descalçar ni cubrir-se, amb mirades de prepotència i legitimitat ivasora. A tots ens va semblar una humiliació més tot i que especialment simbòlica d’entre les tantes de que es objecte aquest sofert poble.
De tornada a una altra de les comunitats del sud d’Hebrón, la nostra feina allà consistía en marcar un camí transitable per a l’accés i futur desenvupament d’aquella comunitat. Tot i que aparemtent simple el treball en si, la situació allà era especialment complicada per la ubicació colindant de la comunitat amb un assentament hebreu altament violent. Mentre movíem pedres d’aquí cap allà, un coló amb fussell a l’esquena i acompanyat per militars, es va dirigir a uns quants de nosaltres amb actitut provocativa, fotografiant primers plàmos. Sense deixar la nostrab tasca, veiem com s’apropàven cada cop mes militars a la zona invaïnt un camí que ja començava a agafar forma. Els més grans del poblat ens van demanar que deixàrem la feina per la por a possibles repressàlies futures, i de fet, aixi ho vam fer. Cap de les nostres consciències va quedar tranquila, i vam decidir com a acte de protesta pacífica rodejar l’assentament jueu a passes ràpides i amb intermitaets càntics, fins que vam tenir que alleujerar el pas encara més, davant l’avís dels militars, de que n cinc minuts declararíen el lloc com a zona militar tancada i ens podríen detindre en qualsevol moment.
Cadascú de nosaltres, estem més convençuts cada día que passa, de que una situació com la que pateix el poble palestí es indecent, inmoral i inaceptable.
Des d’allà ens vam dirigir a Hebrón, la més gran de les ciutat en tots els territoris ocupats, en la que les tensions es viuen en els seus carrers i places, en les seves mesquites i sinagogues, en els seus comerços i mercats. En definitiva, cada racó d’aquesta ciutat, es susceptible d’actes violents i d’abusos constants. La població àrab d’Hebrón, es de dues centes cincuanta mil persones, mentre que els assentaments hebreus son habitats per aproximadament un miler d’israelians, que condicionen la vida diària de la restra dels palestins, havent llastrat, la presèmcia militar i les restriccions al poble àrab, el dinamisme i la riquesa del que va ser una ciutat comercial i pròspera. Aquesta situació es plasma molt gràficament en uns carrers obligats a cobrir-se amb reixes. Els jueus que habiten els assentaments dispersos pels carrers centrals d’Hebrón, llencen pedres i tota mena d’objectes contundents als homes i dones, nens i nenes, àrabs tots ells i ciutadans de segona que compren i negocíen, en definitiva, que fan vida pels seus carrers.
Els centres de culte no viuen al marge d’aquesta situació. La nostra visita a la Mesquita, ens va fer descalçar-nos a tots i cobrir-se a les dones amb una mema de llarga túnica encaputxada. A l’interior de la imponent mesquita, els seus arcs, escrits a les parets, i encatifats els seus sòls, et parlen només entrar, de segles d’història, de deboció religiosa, en definitiva, de lloc sagrat. La nostra presència allà es va veure sorpresa per l’entrada d’un grup de militars hebreus sense descalçar ni cubrir-se, amb mirades de prepotència i legitimitat ivasora. A tots ens va semblar una humiliació més tot i que especialment simbòlica d’entre les tantes de que es objecte aquest sofert poble.
De tornada a una altra de les comunitats del sud d’Hebrón, la nostra feina allà consistía en marcar un camí transitable per a l’accés i futur desenvupament d’aquella comunitat. Tot i que aparemtent simple el treball en si, la situació allà era especialment complicada per la ubicació colindant de la comunitat amb un assentament hebreu altament violent. Mentre movíem pedres d’aquí cap allà, un coló amb fussell a l’esquena i acompanyat per militars, es va dirigir a uns quants de nosaltres amb actitut provocativa, fotografiant primers plàmos. Sense deixar la nostrab tasca, veiem com s’apropàven cada cop mes militars a la zona invaïnt un camí que ja començava a agafar forma. Els més grans del poblat ens van demanar que deixàrem la feina per la por a possibles repressàlies futures, i de fet, aixi ho vam fer. Cap de les nostres consciències va quedar tranquila, i vam decidir com a acte de protesta pacífica rodejar l’assentament jueu a passes ràpides i amb intermitaets càntics, fins que vam tenir que alleujerar el pas encara més, davant l’avís dels militars, de que n cinc minuts declararíen el lloc com a zona militar tancada i ens podríen detindre en qualsevol moment.
Cadascú de nosaltres, estem més convençuts cada día que passa, de que una situació com la que pateix el poble palestí es indecent, inmoral i inaceptable.
Pedro S. Perez; Raquel
CRONIQUES PALESTINES: del 1 al 3 d agost de 2009.
A plenna nit ja tancada, arribavem als Territoris Ocupats de Palestina des de la ciutat de Jerusalem. Ens esperava just a l entrada el primer control militar, un d aquells milers de "check points" que es difuminen com una maquina de control asfixiant per tota Cisjordania. Arribant a la poblacio d Anata, tot i que la nit ens privava de poder veure les dimensions de la destruccio, aquesta es palpava gracies a una especie de sise sentit que no haviem esperimentat fins a la nostra arrivada als Territoris Ocupats. Al arribar a la casa de Salim y Arabiya, vam fer la corrspondent i obligada separacio entre homes i dones a l hora d anar a dormir ( dones al interior de la casa, homes a la haima fora de parets i finestres). Amb la sortida del sol, les dones ja presentaven l esmorzar. Al despertar d aquell caluros mati ens bofetejava, la trista noticia de l assassinat de tres membres de la comunitat homosexual a Israel. MEL (fundador de l ICAHD) afirma: "son part d aquesta gran familia pacifista i d esquerras, pel que aixo suposa un dia tris per a tots nosaltres". A mes a mes, aquell mateix mati, tres familias palestines residents a Jerusalem, havien estat expulsades per a sempre mes de les seves cases.Assimilant les noticies cadascu al seu ritme vam sortir a passejar pel carrers d Anata, la poblacio palestina que ens acull en el sentit mes huma de la paraula. En el nostre transitar les mostres de sorpresa i afecte ens arribaven a raudals, des de convidar-nos a pendre te, fins a una invitacio per entrar en les seves propies cases y negocis. Com a culminacio, ens va rebre l alcalde i una agrupacio de dones, les quals ens mostrarem el seu agraiment per la feina que veniem a realitzar. Sortint del consistori sen s va presentar al nostre davant -el gran simbo d'apartheid i asedi- el mur de la vergona, que separa l'Estat d'Israel dels territoris de la Cisjordania Ocupada. A una banda dels set metres de formigo, es poden veure urbaitzacions de cases adosades amb jardi, de l altre, l abandonament, la falta de recursos i la desolacio entre muntanyes de runa.Per fi, en caure la tarda del Mitja Orient, ens esperava la tasca que ens va portar fins aqui. Davant una modesta atencio inicial dels veins, que va anar creixer per moments, vam comencar a treballar a ritme de formigonera. Comecava aixi el compte enrere per a que dues families palestines recuperessin les seves llars i il lusions destruides per les demolidores de l exerciti hebreu.Un grup d entre tots nosaltres vam tenir la oportunitat d assistir -en una Jerusalem que ja despedia el sol- a una concentracio en repulsa pels dessallotjaments de families arabs d aquella ciutat. La rabia i la impotencia, s expulsava a crits i pancartes a l aire que deixaven anar ,missatges de dignitat i justicia, com per exemple, "one, two three, four, ocupation no more, five, six, seven, eight Israel is a fascist estate". Davant de nosaltres, la frialtat d unes forces de l ordre militaritzades i d iniesperades reaccions.Consumit un altre dia, neixia el seguent en una carrera per la edificacio. A tant sol uns metres del nostre projecte de llar, grues feien avancar el gran mur de la separacio. Morint la tarda, amb una estrfuctura ja consolidada, ens va cridar l atencio, el valor o la inconsciencia de dos "marrecs" que llencaven pedres a les grues, i la policia armada que els protegia, responent aquesta, amb una incursio quotidianament invasora en territori palesti, a cop de granades de gas.
Pedro S. Perez; Victor Martin; Raquel
dimecres, 15 de juliol del 2009
TROBADA DELS BRIGADISTES AMB LES NENES I NENS PALESTINS
La trobada va resultar definitivament motivant. Només arribar ja se’ns esperava, ja ningú jugava, allà es trobaven aquelles 11 ànimes ordenadament assegudes en fila, amb la mirada fixa sobre nosaltres com esperant un acte de revista. Posteriorment, quan es va servir berenar, la situació va començar a distendre’s com per la màgia de la naturalitat.
Potser van quedar molts canvis d’impressions pendents, entre els nens, els tutors i nosaltres (amb la col•laboració imprescindible d’un traductor), ja que la tarda d’aquell dilluns de juliol, no passava, volava.
Es van expressar dubtes, anhels i idees, moltes d’elles significatives i sorprenents. Per exemple, una de les nenes, la més decidida, va obrir foc preguntant: perquè veniu a visitar la nostra regió, si només existeix guerra i destrucció? D’altra banda, un company brigadista, va continuar: algú de vosaltres teniu algun amic israelià? La resposta va ser unànime, -precedida per cares de sorpresa i estupor davant la pregunta- , va ser un: no! decidit i commovedor. Crec sincerament que els qui marxem el proper dia 1 d’agost als territoris ocupats de Cisjordània, però també aquells qui no ho fan ni ho faràn mai, hauríem de dedicar varies estones a pensar molt sobre aquestes qüestions.
L’experiència de trobar-nos amb ells va ser molt enriquidora. Qui no quedaria emocionat, d’altra banda, davant 11 ànimes de cor lliure i endurit per les bales; de mirada desperta i despresa de tota innocència, interrompuda aquesta a crits de soldat; i amb un passaport apàtrida?
Pere Pérez
dijous, 21 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
Atac aeri d'EUA mata a més de 100 civils a Farah, Afganistan
123 persones, inclosos civils, han estat assassinats en una sèrie d'atacs aeris dels EUA en dues poblacions de la provincia de Farah. Els residents dels districtes de Bala Boluk, a la part occidental de la província de Farah, van perdre la vida més de cent persones innocents, aquest passat dilluns en un ofensiva de les forces dels EUA.
L'atac aeri al districte de Bala Boluk va arribar després d'un atac a un control policial que va matar sis persones i tres persones més que tenien càrrecs d'espionatge, el diumenge.
Després de l'atac als militants, i segons els locals, les forces americanes van bombardejar el poble de Granier, inflingint enormes baixes a civils.
Dr Atiqullah, un resident del poble, va declarar a les notícies afganeses Pajhwok que el bombardeig va destruir tot el poble i alguns dels cossos mutilats van quedar destrossats i i va ser imposible reconeixe'ls.
Declara que han recuperat fins al moment,123 cadàvers sota la runa de les vivendes destruïdes.
Atiqullah va declarar que alguns dels ferits se'ls va proporcionar primers auxilis. Sols una família va perdre a 23 membres només, va exclamar.
Un ancià tribal del llogaret, Abdul Manaan, va declarar a aquesta agència de notícies que 52 persones a l'àrea Ishaqzai i 65 a Agha Sahib zona han estat assassinades en aquesta guerra llampec.
"Les nostres cases estan destruïdes i desenes de persones moren, però el govern no està fent res", es va lamentar.
Manaan ha declarat que s'espera que un equip de la Mitja Lluna Roja de la societat visiti la zona per observar la situació.
El director de Salut Pública, Dr Abdul Shaiq, va dir a aquesta agència que havia rebut fins al moment dos cadàvers i 13 ferits, entre ells dos oficials de policia,a més de nens i dones de la zona.
El governador Roohul Amin va confirmar les morts de civils en l'atac aeri i va dir que l'operació estava encara en marxa al districte.
Va afirmar que 30 talibans armats s'han eliminat en l'operació fins a la data.
S'ha format una delegació per visitar les famílies afectades i avaluar el nombre exacte de víctimes.
Una membre del consell provincials de la zona afectada, Balqis Rosh afirma que més de 100 persones innocents han mort en bombardejos de dilluns.
Com a protesta, els vilatans també van portar alguns cadàvers a la capital del districte, Farah.
Balqis va culpar tant al govern com a les forces internacionals pel que ella ha descrit com a no tenir cura les vides de civils.
Brian Naran un funcionari dels EUAa declarat als mitjans de comunicació a Kabul, que les operacions encara estan en curs al districte de Bala Boluk, però no diuen res dels civils assasinats.
Pau Ara condemna aquest atac a persones inocents i exigeix la retirada inmediata de les tropes internacionals de l'Afganistan. Exigeix responsabilitat als politics nord americans i espanyols, pels assasinats reiterats produits des de l'ocupació al 2001, i fins el dia d'avui.
Pau Ara manifesta la seva solidaritat amb el poble afganes i comparteix el dolor per les victimes inocents assasinades.
Noticia proporcionada per RAWA.
dilluns, 13 d’abril del 2009
Per Sant Jordi, la Rosa de la Pau!
Esta convocada la reunió per organitzar el dia de Sant Jordi. Com ja sabeu, Pau Ara tindrà una paradeta per vendre roses (500!!!). Els diners recollits serviran per cofinanciar els projectes a Palestina i Afganistan especialment les brigades de Anata, Jereusalem .
Per poder-ho fer com cal necesitem l'ajuda de tots vosaltres. Necesitem persones que muntin les roses amb l'espiga i la bandera de palestina, persones que busquin música per la pau, persones que estiguin a la paradeta informant i sobre tot persones que venguin les roses!! ET NECESITEM A TU!!
Per distribuir tasques i parlar de com ens organitzarem, ens reunirem aquest dimecres 15 d'abril a les 18 a la plaça dels traginers, 4 1-3. Confirmeu l'assistencia si us plau, i feu difusió a tot aquell que estigui interessat en col·laborar amb nosaltres.
Fins dimecres i moltes gracies!!
divendres, 13 de març del 2009
I love Palestine!!!
ESTEM CREANT UNA BOTIGA ON LINE PER AJUDAR A LES DONES PALESTINES DELS CAMPS DE REFUGIATS, a les dones que es troben en una situació de més precarietat econòmica, o bé que estan soles, o han d'atendre la seva llar i familiars, l'educació dels seus fills i filles, a gent gran, a persones dependents,… advoquem per l'ajuda directa als grups més desfavorits.
Amb les declaracions de les Nacions Unides subscrivim que " no pot trobar-se una solució duradora als problemes socials, econòmics i polítics més apressants de la societat sense la justa participació i plena habilitació de les dones del mundo."Palestina no pot faltar a la cita, considerem la seva presència grata i necessària. Per a nosaltres Palestina existeix, i existeix al nostre cor: WE LOVE PALESTINE.
Amb aquesta convicció i esperança en el bon fer, vam escollir inaugurar aquesta, la vostra botiga www.ilovepalestine.net, el 8/3, Dia Internacional de la Dona 2009. A través d'aquesta pàgina web, les dones palestines estan disposades a participar, a aportar la seva contribució al món de la moda.
Pau Ara dona tot el suport a aquesta iniciativa i intentarà promocionar i ajudar aquesta iniciativa per tots els mitjans posibles.
Seguint amb aquest petit gran projecte, entre totes i tots podem fer-ho realitat. La botiga promet ser dinàmica, explotarem la nostra creativitat, som respectuoses amb el medi ambient i els seus recursos, nosaltres pretenem seguir un joc lícit, no anem més enllà. Apuntem per la promoció dels brodats palestins, els tradicionals Kuffiya de cotó negre o vermell|roig, internacionalment i/o localment, la indústria tèxtil i la confecció de roba en terres palestines és tradicional, el Kuffiya el mocador palestí ha estat copiat infinitament, i arxiconegut pel tocat de cap de Yasser Arafat, que al cel és, el nostre, és també l'original palestí -made in Palestine-, treballem amb els nostres dissenys i teixits naturals de cotó.
Us convidem a sumar-vos al projecte, estenguem una mà a Palestina, a les dones que amb la seva feina i esforç lluiten per procurar benestar, vida, bellesa, aixopluc, tots els somnis que es puguin crear.
dimarts, 24 de febrer del 2009
Projectes Actuals
PROJECTES ACTUALS :
• Brigades a Palestina: Adreçades a joves, ajudarem al Comitè Israelià contra la demolició de Cases Palestines (ICAD) a reconstruir cases palestines. A més a més coneixerem la dramàtica situació que pateix la població sota l’opressió de l’estat d’Israel i farem pressió política com a observadors internacionals. Dades per confirmar (Juliol - Agost 2009)
• Vacances per la pau: Ajuda’ns a donar unes vacances sense guerra a un grup de nens palestins! Coordinarem junts les vacances a Catalunya d’aquest nens per que puguin respirar en un ambient no bèl•lic. Alhora sensibilitzarem la població catalana fem diverses activitats amb el grup de nens. Agost 2009.
• Xerrades i conferències de sensibilització
Permanentment
• Brigades a Palestina: Adreçades a joves, ajudarem al Comitè Israelià contra la demolició de Cases Palestines (ICAD) a reconstruir cases palestines. A més a més coneixerem la dramàtica situació que pateix la població sota l’opressió de l’estat d’Israel i farem pressió política com a observadors internacionals. Dades per confirmar (Juliol - Agost 2009)
• Vacances per la pau: Ajuda’ns a donar unes vacances sense guerra a un grup de nens palestins! Coordinarem junts les vacances a Catalunya d’aquest nens per que puguin respirar en un ambient no bèl•lic. Alhora sensibilitzarem la població catalana fem diverses activitats amb el grup de nens. Agost 2009.
• Xerrades i conferències de sensibilització
Permanentment
Presentació
Pau Ara som una associació catalana, que treballem la cultura per la pau amb projectes de cooperació i sensibilització.
Treballem en zones que pateixen conflictes armats, majoritariament a Palestina i a l’Afganistan.
Treballem en zones que pateixen conflictes armats, majoritariament a Palestina i a l’Afganistan.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)