Des de Pau Sempre ens solidaritzem i donem suport a l'ICAHD, a l'Arabiya i al Salim per mantenir la lluita contra l'Ocupació d'Israel a Cisjordània i totes les seves implicacions.
Reproduim la nota que ha publicat l'ICAHD a la seva pàgina web:
Dimarts 24 de gener del 2012Aquesta nit passada, dilluns 23 de gener, les autoritats israelianes han enderrocat Beit Arabiya (la casa d’Arabiya) per cinquena vegada, juntament amb instal•lacions del complex beduí d’Anata Est. Beit Arabiya, situada a la ciutat cisjordana d’Anata (Àrea C) al nord est de Jerusalem, és un símbol vivent de la resistència a l’Ocupació i del desig de justícia i pau.
Com el seu nom indica, Beit Arabiya és la casa d’Arabiya Shawamreh, el seu marit Salim i els seus set fills i filles. Una família palestina, a qui les autoritats israelianes els ha enderrocat la casa quatre vegades i cada vegada ha estat reconstruïda pels activistes per la pau palestins, israelians i internacionals de l’ICAHD, abans que la nit passada fos enderrocada de nou.
Sobre les 23h del dilluns, una excavadora acompanyada d’un contingent altament armat de soldats israelians van aparèixer als turons d’Anata, per tot seguit enderrocar Beit Arabiya, juntament amb instal•lacions residencials i de cultiu del complex beduí Arab al-Jahalin allà al costat. Tres cases de diferents famílies van ser enderrocades juntament amb nombroses gàbies d’animals, i 20 persones incloses infants van ser desplaçades i abandonades a les dures condicions del desert. Mentre el personal de l’ICAHD i altres activistes es mantenien en solidaritat amb els palestins, van ser repetidament amenaçats pels soldats israelians. El Co-director de l’ICAHD Itay Epshtain va ser colpejat i presenta ferides menors.
Beit Arabiya va rebre la seva ordre d’enderrocament per part de les autoritats israelianes l’any 1994, després de la impossibilitat d’aconseguir un permís de construcció tot i haver-ho intentat diverses vegades. Des de llavors ha estat enderrocada quatre vegades, per ser reconstruïda pels activistes d’ICAHD. Després de rebre una nova ordre d’enderrocament el passat dijous, va venir el cinquè enderrocament d’ahir a la nit. El director de l’ICAHD, Dr. Jeff Halper, ha declarat des de les mateixes ruïnes el seu suport a Arabiya i Salim a l’hora de reconstruir casa seva. “Nosaltres reconstruirem, hem de reconstruir, com un acte de desafiament polític a l’ocupació i l’opressió contínua cap als palestins”.
Beit Arabiya ha esdevingut un símbol de la resistència a la Judaització dels Territoris Ocupats de Cisjordània i de la política d’enderrocament d’Israel. “L’ICAHD està tan convençut com sempre a l’hora de reconstruir la casa, i persistir en la seva lluita per la justícia i la pau” ha afegit Halper.
Arabiya i Salim, juntament amb els seus veïns i amics van presenciar ahir a la nit com es desenvolupava aquesta tragèdia un cop més. Arabiya i Salim han dedicat la seva casa al centre per la pau en memòria de Rachel Corrie i Nuha Sweidan, dues dones (una Estatsunidenca i l’altre Palestina) que van morir resistint enderrocaments de cases a Gaza. Durant la passada dècada l’ICAHD ha acollit nombrosos visitants a Beit Arabiya, i era la seu central del camp de reconstrucció anual, reconstruint 185 cases palestines enderrocades.
Tot just aquest mes, l’ICAHD havia fet arribar una invitació a la Secretària Especial de les Nacions Unides sobre Habitatge Digne, per visitar Beit Arabiya durant la seva visita als Territoris Palestins Ocupats programada per finals de mes. “És el nostre desig, que tot i que no li podrem brindar el mateix nivell d’hospitalitat a la Secretària Especial, la Prof. Raquel Rolnik ens visiti a les ruïnes de Beit Arabiya, passi nota de la tremenda crueltat i il•legalitat de les polítiques i pràctiques israelianes, i així el membres de la comunitat internacional puguin seguir els seus passos”. Ha dit Itay Epshtain, co-director de l’ICAHD.
Informació adicional
Els enderrocaments de cases i les expulsions forçades es troben entre les pràctiques més atroces dutes a terme per part d’Israel dins dels Territoris Palestins Ocupats. Durant el 2011, un any rècord en desplaçaments, un total de 622 instal•lacions palestines van ser enderrocades per part de les autoritats israelianes, del les quals el 36% (o 222) van ser cases de famílies; la resta van ser estructures relacionades amb la vida del dia a dia, com estructures per l’emmagatzement de l’aigua i agrícoles), amb un resultat de 1,094 persones desplaçades, gairebé el doble que durant el 2010. A la Vall del Jordà és on s’han produït la majoria dels enderrocaments, el 32% del total, 40% de les estructures residencials enderrocades, 37% de la gent desplaçada, amb 199 instal•lacions enderrocades i 401 persones desplaçades.
Israel controla, ara mateix, el 40% de Cisjordània, a partir de 149 assentaments i 102 “outposts”, assentaments en fase inicial, on viuen més de 500,000 jueus israelians, així com zones militars tancades i zones declarades reserves naturals. A més a més, els enderrocaments de cases, les expulsions forçades, i l’expropiació de terres, es veuen incrementades per la violència dels colons i els efectes econòmics de la restricció de moviment, que han deixat a les comunitats palestines lluitant per guanyar-se la vida. Els palestins viuen amb la por a ser desplaçats i dispersats, mentre Israel assegura la seva dominació i el seu control a la zona.
L’enderrocament de cases palestines és motivat des de l’esfera política i planificat estratègicament. L’objectiu és confinar els 4 milions de residents a Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza, dins de petits enclavaments, eliminant de manera efectiva qualsevol Estat Palestí viable i assegurant el control per part d’Israel, permetent l’expropiació de la terra, el desplaçament ètnic dels palestins, i la judaització dels Territoris Palestins Ocupats.
Més informació a la web de l'ICAHD
Al llarg del temps, el conflicte
s’ha estès per tots els àmbits de la vida dels palestins, convertint-se en una
realitat transversal que afecta a tota la població. Per això l’exposició
que podrà veure el visitant funciona a dos nivells: un per a adults (dues sèries
de fotografies) i l’altre pels infants (dos contes).
