Perquè totes i tots els qui estigueu interessats en seguir el desenvolupament de la brigada de reconstrucció de cases organitzada per Pau ARAisempre, FSSF, Acción en Red des de l'Estat Espanyol, i l'ICAHD sobre el terreny, us animem a que lleguiu el blog durant els propers 15 dies.
Enguany estem reconstruint un parell de cases a Jerusalem Est i una casa més un centre social a Hebrón H2.
Les properes entrades seran enviades pels diferents brigadistes de les diferents construccions.
Para que todas y todos los que estéis interesados en seguir el desarrollo de la brigada de reconstrucción de casas organizada por Pau ARAisempre, FSSF, Acción en Red desde el Estado Espanyol, y el ICAHD sobre el terreno, os animamos a que leeis el blog durante los próximos 15 días.
Este año estamos reconstruyendo un par de casas en Jerusalem Este y una casa más un centro social en Hebrón H2.
Las próximas entradas seran enviadas por los distintos brigadistas de las diferentes construcciones.
La ciutadania barcelonina manté la seva solidaritat amb Gaza i després de les manifestacions massives durant l'operació "Plom fos" que va bombardejar la població civil palestina de la franja de gaza fa dos nadals el dilluns va respondre amb poques hores organitzant una concentració amb milers de persones que va acabar amb manifestació.
Exigim que el convoy continuï. Exigim la llibertat de totes i tots els seus membres. Exigim sancions contra Israel i càstig als culpables.
Entre 10 i 16 morts i una xifra de ferits encara per precisar és el primer balanç de l’assalt dut a terme aquesta matinada per l’armada israeliana en aigües internacionals contra els 6 vaixells que formaven part de la brigada internacional FREE GAZA que fa uns dies va abandonar les costes turques amb 10 mil tones d’ajuda humanitària, inclosos materials de construcció, equips mèdics i productes de necessitat bàsica, amb l’objectiu de trencar el bloqueig que pateix la Franja de Gaza. L’ajuda anava acompanyada de més de 750 voluntaris internacionals entre els que es troben, com a mínim, 3 ciutadans de l’estat espanyol. En aquests moments desconeixem on es troben i en quina situació es troben tots ells. Aquesta nova violació de les més elementals normes de dret internacional i dels drets humans perpetrada per l’Estat d’Israel no passarà sense desposta. De fet, ja avui dilluns s’estan convocant a un bon nombre de ciutats del món accions de repulsa a ambaixades, oficines de negocis o consulats d’Israel. Israel ha de ser castigat per aquesta violació. La comunitat internacional i com no, el govern espanyol, ha de demanar explicacions i ha de prendre mesures reals i eficaces contra el responsable de tanta atrocitat contra la població indefensa. Mesures de recolzament al poble palestí i mesures contra el bloqueig a Gaza. Però per sobre de tot, cridem a totes les persones implicades a la brigada 2010 a participar i a convocar actes i iniciatives que rebutgin aquests nous assassinats d’Estat. Cridem a que expresseu la vostra solidaritat amb Palestina i participeu, si podeu, ja avui mateix, dilluns 31 de Juny a les 19h, a les diverses concentracions previstes.
Barcelona: davant la Cambra de Comerç Espanya-Israel. Travessera de Gràcia 21. L’Ulíses (666 251 977) i la Maria (619 734 797) estaran allà. Girona: Pl. del Vi Lleida: Plaça la Paeria davant de l'ajuntament a les 19:30h Vilanova i la Geltrú: 20:00 Plaça de la Vila Madrid: Ministeri d’Assumptes Exteriors
Pau ARAisempre i Fundación Socialismo Sin Fronteras
L'Anna Ida Imbert i l'Ulises Rey, Brigadistes durant l'estiu 2009 en la reconstrucció de cases a Anata, van fer una Xerrada el passat 11 de maig a la seva universitat la UPF.
L'acte, que començava a les 13h i organitzat amb la col·laboració del professor d'Història Fernando Guirao va comptar amb l'assitència d'entre 40 i 50 persones, la majoria estudiants universitàris de les Facultats de Ciències Polítiques i de l'Administració i de Ciències de la Salut i de la vida, on estudien l'Anna i l'Ulises respectivament. L'acte va transcórrer la primera hora amb una exposició de les vivències per part dels dos brigadistes amb un posterior torn obert de preguntes molt interactiu i enriquidor que va durar una altra hora. L'acte va concloure a les 15h, hora fins la qual s'havia reservat l'aula.
Ja tenim en forma i passejant-se per Catalunya tot el nostre material de sensibilització, un powerpoint, moltíssimes fotografies i el vídeo conjunt amb la Fundación Socialismo Sin Fronteras que també està penjat al Blog.
Ens interessa fer la màxima difusió de tot el material que tenim i de l'experiència de la Brigada Calatrabas durant l'agost del 2009, així que si tens uns quants amics interessats en el tema, al teu institut, al centre cívic del barri o qualsevol altre lloc on puguem explicar el què vam viure posa't en contacte amb nosaltres a pauara.catalunya@gmail.com i t'ajudarem a organitzar-ho.
De moment us deixo amb les fotografies de la última jornada per Palestina que van organitzar diverses entitats de Rubí i a la que vam participar amb tres de les nostres brigadistes. També hi va haver un taller de teatre, una exposició de fotos i sopar palestí a càrrec de la Comunitat Palestina.
Un dels nostres projectes són les Brigades de reconstrucció de cases amb l'ICAHD a Anata, un poblet al costat de Jerusalem Est dins de Cisjordània. L'estiu passat vam reconstruir 2 cases de famílies palestines, amb els treballadors palestins de la zona mentre convivíem amb una família palestina dins d'una casa prop del mur amb ordre d'enderrocament pendent.
Ja fa dos estius que tirem endavant aquest projecte i aquest estiu ja estem organitzant la seguent, així que totes i tots els interessats podeu posar-vos en contacte amb nosaltes a pauara.catalunya@gmail.com per demanar informació sobre les Brigades 2010.
A part de reconstruir les dues cases vam conviure durant un parell de dies amb beduins mentre els ajudàvem a reconstuir algunes de les estructures del poblat, vam entrevistar-nos amb un munt d'associacions que treballen sobre el terreny, vam visitar els camps de refugiats així com les principals ciutats palestines a Cisjordània i vam poder viure en primera persona el dia a dia de la població palestina, a la qual l'Estat d'Israel sotmet a un setge i humiliació constant amb el vist i plau "de facto" tant de la UE com dels EEUU.
Aquest vídeu vol ilustrar el què vam fer durant l'estiu, espero el disfruteu els qui vau venir, i us vinguin ganes d'anar-hi a totes i tots aquells que hi estigueu interessats.
El Tribunal Russel sobre Palestina és un tribunal popular de conciència impulsat per la societat civil internacional davant de les violacions del Dret Internacional de les quals és víctima el poble palestí.
Vol examinar les responsabilitats de les organitzacions internacionals i dels Estats en la no aplicació del Dret Internacional.
Tot i que les seves resolucions no són vinculants, el Tribunal es basa en la legislació internacional i està format per experts i juristes de renom mundial. La primera sessió del Tribunal s'ha realitzat durant l'1 i el 3 de Març del 2010 a Barcelona amb el mandat d'estudiar el grau de complicitat de la Unió Europea i dels seus estats membres en la prolongació de l'ocupació dels Territoris Palestins i en les violacions dels drets del poble palestí per part de l'Estat d'Israel. Què és? Perquè és necessari i com funciona el Tribunal Russell Crònica publicada per Palestina.cat sobre les sessions de Barcelona
Us deixem que us entretingueu amb aquesta parodia que uns companys de Bilin, una de les manifestacions a les que vam assistir els membres de la Brigada Calatrabas 09, han fet basant-se amb la película Avatar. Més enllà de Hollywood hi ha diversos missatges de la película que mereixen la nostra atenció, com les contradiccions entre la comunitat científica i els beneficis empresarials, la moral i els punts de vista segons el bàndol des d'on es mira, i com la unió dels oprimits pot plantar cara sempre que es mantinguin units. Avatar és un crit a la rebeldia que també mostra el poble palestí, cada dia amenaçat, invadit i trepitjats els seus drets, que no vol cedir a existir com a poble. Palestina és la seva terra, l'ocupant és Israel, l'estat sionista que els manté tancats dins d'un mur/presó, els roba l'aigua, els conrreus, les matèries primes, no els deixa tornar als seus llocs d'origen i manté els colons armats dins de Cisjordania, i amb la seva lluita és amb la que nosaltres ens solidaritzem dia a dia.
I aquí podeu veure la manifestació a la que vam assistir el passat 14 d'Agost del 2009, contra el mur i en denúncia de les últimes detencions ilegals que havia practicat l'exèrcit israelià a joves activistes palestins de Bilin.
Hiha moltes formes de resistencia i lluita contra el Pla que l’Estat Sionista d’Israel ha preparat per fer desaparèixer els territoris palestins. Una de les més conegudes i més exteses a nivell internacional és la campaña del BDS (Boicot, Desinversió i Sanció), de la que us en parlarà el meu company. Jo vull parlar-vos d’una de les moltes formes de resistencia contra l’ocupació dels territoris palestins: es tracta de la reconstrucció de les cases palestines enderrocades per ordre de l’Estat d’Israel per tal d’anar ocupant el territori palestí.
Per començar, 4 dades bàsiques de la situació actual del territori palestí en termes de l’ocupació:
1) Els territoris suposadament Palestins estan dividits en 3 àrees:
AREA A (control palestí)
AREA B (control militar israelí/administratiu palestí)
AREA C (control israelí)
Cisjordània: 5.600 km2
-18% és àrea A (“control palestí”) Tot i que hi entre l’exèrcit israelí, com a Nablús el 2002, o ara fa uns dies a Ramal·la on van detenir una activista catalana.
-19% és àrea B (control compartit)
-63%Restant és reserva natural, zona militar de seguretat, assentaments ilegals, carreteres d’ús exclusiu per israelians, territori ocupat per la construcció del mur dins la línia verda del 1967, etz.
2) El mur té una llargada de 725km (encara falten petits trossos per construir) i el 86% d’aquest mur està construït dins de territori palestí.
3) Hi ha fins a 630 punts de control dins de territori palestí (amb les seves corresponents àrees de seguretat).
4) Aproximadament es calculen uns 249 assentaments de colons dins de territori palestí.
Com us comentava, una de les formes d’ocupació del territori palestí és l’enderrocament de cases. Aquests es dividieixen en tres grans grups.
Enderrocaments punitius: 8,5%
Enderrocaments com a multa per pertànyer a un grup polític, o per haver comès un atac contra població israelí, o quan crecen que hi pot viure un “terrorista”.
Enderrocaments administratius: 26%
Enderrocaments per infringir la zonificació, és a dir, cases palestines a les quals se’ls ha tret el permís de construcció perquè, después de la repartició de les zones A, B i C, han quedat dins l’àrea C, o bé quedan dins de l’àrea de seguretat d’una zona militar (tot i ser dins de territori ocupat), o bé han estat declarades zona agrícola.
Operacions de neteja de terreny/ Enderrocaments militars: 65.5%
Enderrocaments per netejar un terrreny on s’han dur a terme maniobres militars, buscant alguna persona, o per aconseguir un objectiu militar.
Exemple del procés de demolició de cases: rebent una carta i posterior enderrocament.
El què nosaltres fem reconstruïnt 2 cases de les que han enderrocat.
-Desde el 1967 fins avui, unes 24.000 cases palestines han estat enderrocades per l’Estat d’Israel.
-Durant el 2000-2007 el 94% de permisos de construcció sol·licitats per palestins han estat denegats
Últimes dades:
20-26 de gener 2010: noves ordres d’enderrocament sobre 17 edificis a l’àrea C:
- 1 hospital en construcció
- 2 mesquites en construcció
- 14 cases particulars.
És molt important difondre la realitat del què passa a Palestina i la millor manera és anar a veure-ho en persona. La nostra funció, a més a més de cooperar, és difondre la veritat.
dimecres, 3 de febrer del 2010
ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010
FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.
El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.
L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)
L’experiencia amb el poble beduí ens va apropar a una realitat en la que les tensions del conflicte arriben a la seva màxima expressió. En aquesta zona propera a Hebrón, una de les més castigades pel fanatisme dels colons més extremistes i per un exèrcit còmplice dels seus excessos, vam poder sentir estupefactes el contingut de la paraula ocupació al Mitjà Orient. Entre els àrids turons de la zona s’acumulaven les velles i castigades lones que refugíen a un poble que va ser expulsat de les seves cases i la dels seus ancestres, sent obligats a viure, com a tants altres refugiats, als territoris ocupats de Cisjordània. Els seus rostres castigats per la desidia no van deixar d’oferint-se un somriure amic i una hospitalitat sincera. Sota un sol de justícia treballàvem en pro de necessitats tan bàsiques com l’emmagatzematge d’aigua, estables per la ganadería o terra per al cultiu. Al dia següent vam despertar alarmats entre crits i carreres dels membres masculins de la comunitat, disposats a plantar cara a un coló acompanyat per soldats i gossos que es va presentar a les terrres de l’humil poblat amb inesperades intencions, pressumiblement robar o matar unes quantes obelles. Aquestes incursions formen part d’una estratègia orquestada pels pobladors dels assentaments que rodejen aquesta comunitat beduina amb l’objectiu de desestabilitzar les seves vides i forçar-los a abandonar les seves pròpies terres, que suposen el seu unic mode de subsistència. Provablement en aquest cas la presència internacional, va evitar que la violència pròpia d’aquests colons hebreus, fos consumada en aquesta ocasió. Des d’allà ens vam dirigir a Hebrón, la més gran de les ciutat en tots els territoris ocupats, en la que les tensions es viuen en els seus carrers i places, en les seves mesquites i sinagogues, en els seus comerços i mercats. En definitiva, cada racó d’aquesta ciutat, es susceptible d’actes violents i d’abusos constants. La població àrab d’Hebrón, es de dues centes cincuanta mil persones, mentre que els assentaments hebreus son habitats per aproximadament un miler d’israelians, que condicionen la vida diària de la restra dels palestins, havent llastrat, la presèmcia militar i les restriccions al poble àrab, el dinamisme i la riquesa del que va ser una ciutat comercial i pròspera. Aquesta situació es plasma molt gràficament en uns carrers obligats a cobrir-se amb reixes. Els jueus que habiten els assentaments dispersos pels carrers centrals d’Hebrón, llencen pedres i tota mena d’objectes contundents als homes i dones, nens i nenes, àrabs tots ells i ciutadans de segona que compren i negocíen, en definitiva, que fan vida pels seus carrers. Els centres de culte no viuen al marge d’aquesta situació. La nostra visita a la Mesquita, ens va fer descalçar-nos a tots i cobrir-se a les dones amb una mema de llarga túnica encaputxada. A l’interior de la imponent mesquita, els seus arcs, escrits a les parets, i encatifats els seus sòls, et parlen només entrar, de segles d’història, de deboció religiosa, en definitiva, de lloc sagrat. La nostra presència allà es va veure sorpresa per l’entrada d’un grup de militars hebreus sense descalçar ni cubrir-se, amb mirades de prepotència i legitimitat ivasora. A tots ens va semblar una humiliació més tot i que especialment simbòlica d’entre les tantes de que es objecte aquest sofert poble. De tornada a una altra de les comunitats del sud d’Hebrón, la nostra feina allà consistía en marcar un camí transitable per a l’accés i futur desenvupament d’aquella comunitat. Tot i que aparemtent simple el treball en si, la situació allà era especialment complicada per la ubicació colindant de la comunitat amb un assentament hebreu altament violent. Mentre movíem pedres d’aquí cap allà, un coló amb fussell a l’esquena i acompanyat per militars, es va dirigir a uns quants de nosaltres amb actitut provocativa, fotografiant primers plàmos. Sense deixar la nostrab tasca, veiem com s’apropàven cada cop mes militars a la zona invaïnt un camí que ja començava a agafar forma. Els més grans del poblat ens van demanar que deixàrem la feina per la por a possibles repressàlies futures, i de fet, aixi ho vam fer. Cap de les nostres consciències va quedar tranquila, i vam decidir com a acte de protesta pacífica rodejar l’assentament jueu a passes ràpides i amb intermitaets càntics, fins que vam tenir que alleujerar el pas encara més, davant l’avís dels militars, de que n cinc minuts declararíen el lloc com a zona militar tancada i ens podríen detindre en qualsevol moment. Cadascú de nosaltres, estem més convençuts cada día que passa, de que una situació com la que pateix el poble palestí es indecent, inmoral i inaceptable.
A plenna nit ja tancada, arribavem als Territoris Ocupats de Palestina des de la ciutat de Jerusalem. Ens esperava just a l entrada el primer control militar, un d aquells milers de "check points" que es difuminen com una maquina de control asfixiant per tota Cisjordania. Arribant a la poblacio d Anata, tot i que la nit ens privava de poder veure les dimensions de la destruccio, aquesta es palpava gracies a una especie de sise sentit que no haviem esperimentat fins a la nostra arrivada als Territoris Ocupats. Al arribar a la casa de Salim y Arabiya, vam fer la corrspondent i obligada separacio entre homes i dones a l hora d anar a dormir ( dones al interior de la casa, homes a la haima fora de parets i finestres). Amb la sortida del sol, les dones ja presentaven l esmorzar. Al despertar d aquell caluros mati ens bofetejava, la trista noticia de l assassinat de tres membres de la comunitat homosexual a Israel. MEL (fundador de l ICAHD) afirma: "son part d aquesta gran familia pacifista i d esquerras, pel que aixo suposa un dia tris per a tots nosaltres". A mes a mes, aquell mateix mati, tres familias palestines residents a Jerusalem, havien estat expulsades per a sempre mes de les seves cases.Assimilant les noticies cadascu al seu ritme vam sortir a passejar pel carrers d Anata, la poblacio palestina que ens acull en el sentit mes huma de la paraula. En el nostre transitar les mostres de sorpresa i afecte ens arribaven a raudals, des de convidar-nos a pendre te, fins a una invitacio per entrar en les seves propies cases y negocis. Com a culminacio, ens va rebre l alcalde i una agrupacio de dones, les quals ens mostrarem el seu agraiment per la feina que veniem a realitzar. Sortint del consistori sen s va presentar al nostre davant -el gran simbo d'apartheid i asedi- el mur de la vergona, que separa l'Estat d'Israel dels territoris de la Cisjordania Ocupada. A una banda dels set metres de formigo, es poden veure urbaitzacions de cases adosades amb jardi, de l altre, l abandonament, la falta de recursos i la desolacio entre muntanyes de runa.Per fi, en caure la tarda del Mitja Orient, ens esperava la tasca que ens va portar fins aqui. Davant una modesta atencio inicial dels veins, que va anar creixer per moments, vam comencar a treballar a ritme de formigonera. Comecava aixi el compte enrere per a que dues families palestines recuperessin les seves llars i il lusions destruides per les demolidores de l exerciti hebreu.Un grup d entre tots nosaltres vam tenir la oportunitat d assistir -en una Jerusalem que ja despedia el sol- a una concentracio en repulsa pels dessallotjaments de families arabs d aquella ciutat. La rabia i la impotencia, s expulsava a crits i pancartes a l aire que deixaven anar ,missatges de dignitat i justicia, com per exemple, "one, two three, four, ocupation no more, five, six, seven, eight Israel is a fascist estate". Davant de nosaltres, la frialtat d unes forces de l ordre militaritzades i d iniesperades reaccions.Consumit un altre dia, neixia el seguent en una carrera per la edificacio. A tant sol uns metres del nostre projecte de llar, grues feien avancar el gran mur de la separacio. Morint la tarda, amb una estrfuctura ja consolidada, ens va cridar l atencio, el valor o la inconsciencia de dos "marrecs" que llencaven pedres a les grues, i la policia armada que els protegia, responent aquesta, amb una incursio quotidianament invasora en territori palesti, a cop de granades de gas.
